Puigdemont eleva el to contra Sánchez: "Ni hem renunciat ni renunciarem a la unilateralitat"

BarcelonaEn qualsevol negociació política hi ha una fase pública i una de privada i no tenen per què coincidir. Les reunions poden anar molt malament i estar a punt de trencar-se definitivament sense que això sigui obstacle perquè, amb un micro davant, els negociadors es mostrin eufòrics i anticipin un acord imminent. Josep Tarradellas va sortir el 1977 de la reunió amb Adolfo Suárez celebrant que tot hagués anat "molt bé", tot i que anys després se sabia que "estava desfet i ho veia tot perdut". També pot passar a l'inrevés i que les negociacions avancin superant a poc a poc elements que separen els interlocutors, però, en canvi, en públic hi hagi advertències que el pacte es pot acabar esfumant. Això és aproximadament el que està passant en les negociacions entre Junts i el PSOE, que continuen amb la impressió per part de les dues bandes que l'acord es va apropant, mentre es llancen missatges amenaçadors en públic. L'últim, el de l'expresident del Govern Carles Puigdemont, que ha recuperat un fragment de la seva conferència del 5 de setembre a Brussel·les per insistir que Junts "no ha renunciat ni renunciarà a la unilateralitat".

"Avui Espanya té un dilema de resolució complexa. O repeteix eleccions, amb el risc que els equilibris polítics siguin tan fràgils com ara; o pacta amb un partit que manté la legitimitat de l’1 d’Octubre i que no ha renunciat ni renunciarà a la unilateralitat com a recurs legítim per fer valer els seus drets". Per què insisteix Puigdemont? Perquè la unilateralitat ha tornat a ser una pedra a la sabata pel PSOE. En el fràgil equilibri que caracteritza els contactes entre els dos partits, aquesta setmana representants del govern espanyol havien tornat a subratllar que renunciar a la unilateralitat era requisit indispensable per al pacte (i, per tant, per a l'amnistia). Junts va posar el crit al cel i el mateix PSOE va acabar activant el fre de mà per no fer descarrilar les converses.

Si hi ha diàleg, entenen des del govern espanyol, la unilateralitat passa a un segon pla. Però és que, de facto, l'independentisme porta anys sense actuar unilateralment. No ho fa ara que ERC té la presidència de la Generalitat i no ho feia quan, després del 155, la va recuperar Junts. Prioritzar el diàleg significa aparcar la via unilateral. I això és el que semblava desencallar aquest punt en les negociacions, fins que el PSOE –creu Junts– s'ha passat de frenada aquesta setmana i ja li ha costat una advertència formal en la reunió que Sánchez va tenir divendres amb Míriam Nogueras.

Distància pel referèndum

No ha estat la primera topada en públic. Ara fa unes setmanes, durant el debat de política general al Parlament, va ser Junts qui va aprovar, de la mà d'ERC i la CUP, una proposta de resolució en què es comprometia a no investir Sánchez si en l'acord no es preveia "treballar per fer efectives les condicions d'un referèndum". Aquella votació va provocar un comunicat conjunt del PSOE i el PSC en què reiteraven la seva oposició absoluta a un referèndum d'independència. El líder del PSC, Salvador Illa, fins i tot va garantir que abans hi hauria repetició electoral.

I quin pot ser el punt mitjà? Com tantes vegades passa en política, la polisèmia. Un acord, almenys pel que fa a la unilateralitat i el referèndum, que permeti a uns dir que no hi renuncien i als altres que no han fet cap concessió. N'hi haurà prou? Encara és aviat per dir-ho, però els negociadors de les dues parts hi confien. Probablement, caldrà que en les pròximes setmanes els pronunciaments públics no distin tant dels privats.

Sánchez confia en l'acord

La que va fer amb Nogueras va ser l'última de les reunions amb els portaveus dels grups parlamentaris un cop designat pel rei Felip VI candidat a la investidura. Només Bildu –i Sumar– ja han anticipat el sí i ara Sánchez necessita garantir-se també el suport com a mínim d'ERC, Junts i el PNB. "Tot i la complexitat de les negociacions, confio que Espanya torni a tenir un govern progressista", ha exclamat aquest dissabte des de Mérida, on ha participat en un acte del PSOE.

Al costat del baró socialista Guillermo Fernández Vara, habitualment crític contra l'independentisme, però que darrerament ha optat per una posició pragmàtica per referir-se a les negociacions d'investidura –"es pot parlar de tot el que càpiga a la Constitució"–, Sánchez no ha pronunciat ni la paraula amnistia ni tampoc autodeterminació i s'ha limitat a criticar el PP i les seves aliances amb Vox i a advertir que una repetició electoral és precisament el que busca la dreta.