Puigdemont ofereix perfil social i procés amb garanties
BarcelonaDiu Carles Puigdemont que la seva experiència com a periodista li ha permès entendre “la veritat de l’altre”. El discurs que va desplegar durant els 90 minuts d’entrevista amb Mònica Terribas a TV3 semblava tenir molt present aquesta màxima: el president de la Generalitat va insistir en la necessitat de recórrer el camí cap a l’estat propi “dialogant” amb els que pensen diferent, i fent pedagogia del fet que la independència té un objectiu social, sense demanar a ningú què vota.
Com ja ha fet des del debat d’investidura de diumenge, el nou cap de l’executiu es va mostrar ahir -hores després de presidir la seva primera reunió de govern- ferm en el fons però suau en les formes. Puigdemont va deixar clar que no permetrà que es qüestioni la legitimitat del Parlament per iniciar el procés que hauria a concloure amb la República Catalana. Ara bé, també va admetre sense embuts que el 48% de vots obtinguts per Junts pel Sí i la CUP el 27 de setembre no són suficients per culminar-lo. Per això, l’objectiu del govern format per CDC i ERC (ahir els consellers van prendre possessió del càrrec) és posar en marxa una etapa de participació ciutadana que permetrà a la ciutadania implicar-se en la confecció d’un “nou país que s’ha d’assemblar poc al vell”, va avisar. Una legislatura de 18 mesos -tot i que ahir va alertar que els terminis són flexibles- que ha de desembocar en el referèndum d’una Constitució catalana que ha de ser el “termòmetre” de si el gruix del país vol acabar de transitar cap a una Catalunya independent.
Amb voluntat pedagògica, va explicar a la societat que el seu mandat ha de ser de transició. Un període en què vol fer créixer la base social sobiranista subratllant en tot moment el perquè d’aquest camí emprès: obtenir les eines necessàries per atendre “els que ho passen més malament”. Per això, ja ha demanat al seu equip que comenci a dissenyar les mesures que permetin afrontar les situacions “d’emergència social” al marge del que digui el TC. Va afirmar ahir que no pot donar la certesa que hi hagi nous pressupostos, si bé li agradaria. Seran uns comptes “expansius” i confia en la millora de l’activitat econòmica per augmentar els recursos.
Ara bé, també va garantir que, encara que no hi hagi pressupostos nous, hi ha iniciatives que es podran desplegar des del primer minut. Puigdemont no s’oblida que l’estabilitat parlamentària li garanteix la CUP i ahir ja va reconèixer que tots els consellers saben que hauran de “treballar” al costat de l’esquerra alternativa i va citar -sense concrecions- projectes polèmics, com el de BCN World.
Descartada la DUI
Per fer més fort el múscul del sobiranisme, el president no només posa l’atenció en el què -les polítiques socials- sinó en el com. Puigdemont va aprofitar diverses respostes per assegurar que farà les coses bé. “Amb seny”, caminant amb seguretat jurídica “de la llei a la llei”. Un primer exemple, va dir, és la fórmula triada per prometre el càrrec, en què va obviar el rei i la Constitució. Està convençut que no li podran buscar les pessigolles legals perquè no hi ha marge. La Generalitat no té cap interès a allargar aquest “conflicte simbòlic”.
El missatge de seguretat i tranquil·litat -destinat sobretot als sectors menys convençuts de la desconnexió amb Espanya i més temerosos dels costos que pugui tenir- va incloure dos elements més. El primer, que el seu govern no té cap mandat per tirar endavant una hipotètica declaració unilateral d’independència (DUI). El segon, esforçar-se a estendre la mà a l’estat espanyol, convençut que s’han de mantenir sempre els “ponts de diàleg” amb Madrid i amb Brussel·les. De fet, va alertar el govern en funcions de Mariano Rajoy que seria un error la “bunquerització” en la resposta al plet català, per exemple, aplicant l’article 155 de la carta magna. Escèptic amb el federalisme del PSOE, espera de totes maneres la trucada del socialista Pedro Sánchez, que contrasta amb el silenci de dirigents estatals, començant pel rei Felip VI, que no li han fet ni una trucada de “cortesia”. Sobre el referèndum pactat que proposa Podem, va afirmar que Catalunya no pot tornar a “la casella de sortida” si la nova esquerra espanyola no se’n surt.
Preguntat per la corrupció, va garantir que no té cap taca a l’expedient i que sempre ha actuat amb “rectitud”. Sense poder concretar gaires detalls de les polítiques que engegarà (tot encara és molt recent), ahir es va començar a perfilar quin és l’estil i el to Puigdemont. Comença el seu mandat.
Schulz reivindica la Constitució espanyola
El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, va voler deixar clar ahir que les institucions europees no són el marc per resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya. Responent a la pregunta d’un periodista català a la roda de premsa per tractar les prioritats del 2016 a l’Eurocambra, el polític alemany va assegurar que “la qüestió catalana ha de ser discutida en el marc de la Constitució espanyola”. El president del Parlament Europeu va explicar que, segons ell, la UE està construïda no només sobre els tractats europeus sinó també sobre les Constitucions dels estats membres. “I jo, com a president d’una institució europea, estic obligat a respectar totalment les Constitucions dels estats membres”, va raonar. Schulz, que ha seguit de prop el procés català i ha rebut en alguna ocasió els eurodiputats que reclamen un referèndum d’independència a Catalunya, va concloure, allunyant la qüestió de la UE: “És una qüestió que cal tractar en el marc de la Constitució espanyola i no en un debat al Parlament Europeu o a Brussel·les”.