Qui té més opcions de ser investit, Salvador Illa o Carles Puigdemont?

Argelers / BarcelonaLa victòria en vots i en escons de Salvador Illa a les eleccions de diumenge va ser clara, però no suficient per esclarir els dubtes sobre amb qui formarà govern, fins al punt que aquest dilluns el candidat de Junts, Carles Puigdemont, ha oficialitzat que no vol tirar la tovallola encara i que intentarà també presentar-se a la investidura. En una compareixença de premsa des d’Argelers, l'expresident de la Generalitat ha assegurat que es veu “amb opcions” d’aconseguir “una majoria més àmplia que la de Salvador Illa”. Per la seva banda, el PSC s’ha reafirmat que Illa és l’únic president possible i que obrirà converses amb Esquerra i els comuns. Qui té, doncs, més opcions de ser president?

Amb els números a la mà, Salvador Illa tindria més fàcil aconseguir la investidura perquè només hauria de convèncer un dels actors necessaris de la seva equació: Esquerra. Els comuns, que també han caigut de 8 a 6 diputats, ja s’han mostrat disposats a investir-lo amb un acord d’esquerres. "El mandat del 12-M és clar, ens hem d’entendre entre les esquerres", ha dit el portaveu de Sumar, Ernest Urtasun. Illa, per sortir escollit, necessitaria el sí de totes dues formacions a la investidura, ja que només així sumaria més sís que nos de Junts, la CUP, el PP, Vox i Aliança Catalana. 

En canvi, Carles Puigdemont ha de convèncer com a mínim dos actors perquè la seva jugada tiri endavant: Esquerra, amb qui sumaria 55 diputats –també podria sumar fins a 59 amb la CUP tot i que Laia Estrada ja ha dit que és “complicat”–, però l'expresident necessitaria a més a més el PSC, que tot i haver quedat primer a les eleccions al Parlament s’hauria d’abstenir en segona volta per no bloquejar un govern independentista. ¿I amb quin argument Junts preveu que els d'Illa s'abstinguin? Que Pedro Sánchez no tingui problemes amb el suport dels juntaires a Madrid. Puigdemont assumeix que Esquerra li pot donar suport a ell i sumar 55 diputats enfront dels 48 que el PSC té amb els comuns. “No donarem suport a la seva investidura. Això li ha de quedar clar, encara que amenaci amb bloquejar la governabilitat d’Espanya”, ha sentenciat, en tot cas, aquest dilluns la portaveu del PSC, Núria Parlon -informa Martina Alcobendas.

El rol de Madrid

La via que Puigdemont planteja per assolir la presidència de la Generalitat i un govern “netament d’obediència catalana”, en paraules seves, també ha estat rebutjada des de Madrid. “Només hi ha un president possible: Salvador Illa”, ha dit la portaveu del PSOE, Esther Peña, que ha afegit que el govern de Catalunya no es decidirà a la capital espanyola. I ha anat més enllà: s’ha mostrat convençuda que tard o d’hora Esquerra cedirà i jugarà un “paper determinant” per formar un executiu presidit per Illa. “Ens uneixen moltes coses per millorar la qualitat de vida dels catalans”, ha conclòs. “Són el PSC i Junts els que s’hauran d’entendre”, ha replicat, però, el candidat d'ERC, Pere Aragonès, en una compareixença aquest dilluns, on ha anunciat que no recollirà l'acta de diputat. Ha rebutjat mullar-se sobre Junts i “facilitar” una investidura del líder socialista. De fet, s’ha reafirmat que la ciutadania ha enviat ERC a l’oposició. 

En quins escenaris podria retirar el suport als socialistes? Puigdemont ha desgranat que si hi ha un pacte tripartit d’esquerres –que depèn d’Esquerra– seguiria amb la negociació a Madrid per resoldre el conflicte polític a través de la taula de negociació a Suïssa. Ara bé, si hi ha un pacte del PSC amb el PP “per activa” o amb Vox “per passiva” perquè Illa sigui president –cosa que els socialistes descarten–, sí que ha dit que hi haurà conseqüències al Congrés de Diputats. “Si hi ha joc brut, no podem continuar”, ha reblat, en al·lusió a fer caure l’executiu estatal. Sigui com sigui, el PSOE s’ha mostrat convençut des de Madrid que tant Junts com Esquerra seguiran donant suport a Sánchez sigui quin sigui el resultat dels pactes a Catalunya.

La primera prova, la mesa del Parlament

Ara, per ara, doncs, no està gens clar en què desembocarà el 12-M. El primer indicador de cap a on van les coses serà la constitució de la mesa del Parlament i l’elecció de la nova presidència de la cambra, que a tot estirar s’ha de produir el 10 de juny, l'endemà de les eleccions europees. ¿Pactaran Junts i ERC per garantir una majoria independentista? ¿O els republicans s'entendran amb el PSC? O el PSC amb el PP? Aquest dilluns Aragonès ha esquivat pronunciar-se sobre aquesta qüestió, tot i que els juntaires sí que li allarguen la mà i Puigdemont ha assegurat que hi havia contactes per “refer ponts”.

Ara bé, el PSC tampoc ha tancat la porta aquest dilluns a parlar amb el PP de cara a l'elecció de la mesa del Parlament –sí que els descarten, en canvi, per fer govern–, de manera que si sumessin amb els comuns podrien aglutinar més suports que Junts i ERC, com a Barcelona. Aquí, la diferència amb la investidura de la presidència de la Generalitat és el sistema de votació: s'emporta el càrrec qui té més vots en una mateixa votació.