Puigdemont: "Senyors de Madrid, prepareu-vos que ja venim"

Elna"Hi ha partit". Això és el que ha planat aquest divendres sobre les antigues escoles d’Elna, en l'últim míting que la candidatura de Carles Puigdemont ha celebrat a la Catalunya Nord abans del 12-M. Un últim acte que ha tornat a ser una demostració de força del partit al mobilitzar unes 3.000 persones –després d’omplir durant quinze dies el pavelló d’Argelers– i que pretenia ser l'última empenta per intentar atrapar el PSC i disputar-li la primera posició a les eleccions. I és que Junts creu que pot ser la sorpresa de la nit del 12 de maig si es mobilitza el vot independentista, tot i que en els últims sondejos no està garantit, i aquest elector es concentra en la seva candidatura en detriment d'Esquerra i la CUP. Per aquest motiu, s'ha centrat en un únic missatge aquest últim tram de campanya: apel·lar al vot útil sobiranista al voltant de Carles Puigdemont i passar el rasclet per evitar una presidència del socialista Salvador Illa.

Amb les enquestes a favor per fer aquest relat –al llarg de la campanya Esquerra ha anat baixant en els sondejos i ha deixat la partida a dos–, aquest divendres Puigdemont ha assegurat que Junts és "l'única opció independentista que pot guanyar les eleccions" i que pot "plantar cara" a Madrid. "El vot a Junts serà el del cop de puny sobre la taula. El de ja n'hi ha prou", ha sentenciat.

Aquesta també ha estat una altra de les idees de la campanya dels juntaires. Lluny d'amagar-se del seu pacte amb el PSOE, l'han reivindicat per haver obtingut l'amnistia. "Si amb set diputats hem aconseguit el que hem aconseguit, imagineu què podem fer si tenim la presidència de la Generalitat", ha assegurat nombroses vegades Puigdemont durant la campanya. En aquest últim acte, fins i tot s'ha volgut dirigir directament a l'Estat: "Senyors de Madrid, prepareu-vos, perquè ja venim", ha clamat. "Tornarem per no haver de marxar mai més. Perquè vam marxar a l'exili per això, per preparar-nos i tornar", ha acabat, en al·lusió al seu retorn, que el preveu el dia del debat de la investidura.

En els últims dies, Junts s'ha esmerçat a traslladar la idea que aquestes eleccions són transcendentals per al Procés, ja que detecten a les enquestes que l'independentisme està desmobilitzat, tal com s'ha constatat en les últimes eleccions espanyoles i també municipals. "La història ens ha convocat", s'ha reafirmat aquest divendres el secretari general de Junts, Jordi Turull, que ha reivindicat l'oportunitat de l'electorat de retornar Puigdemont a la presidència després de ser destituït pel 155. "Ens hi juguem reforçar el Procés o enterrar-lo per generacions", ha dit el cap de llista a Girona, Salvador Vergés.

L'estratègia de Junts en aquesta campanya s'ha basat en dos ingredients: l'èpica, que han assumit que la portava ja implícita la figura de Puigdemont, però també desgranar propostes programàtiques per desmuntar una de les principals crítiques dels rivals polítics: que Junts és, tan sols, una candidatura "personalista" i centrada només en el retorn de l'expresident. Per això la campanya va engegar amb la presentació de les cent primeres mesures si tornen al Govern –amb el reclam d'una baixada impositiva generalitzada de successions, patrimoni i IRPF– i, més enllà de les proclames independentistes, han basat els seus missatges en la necessitat "d'aixecar Catalunya" o reivindicar el "lideratge" enfront de l'actual president, Pere Aragonès.

Ara bé, així com Salvador Illa ha estat l'ase dels cops dels juntaires –l'han titllat, per exemple, de "governador civil"–, Puigdemont ha evitat referir-se a Esquerra en els mítings. Primer, per fer creïble la seva voluntat de mà estesa després de les eleccions, però sobretot perquè una vegada les enquestes han situat Junts per davant dels republicans, l'estratègia ha sigut obviar el partit d'Aragonès per no donar-li protagonisme en la campanya.

La fi de les pantalles i Pujol

Puigdemont ha fet tres campanyes electorals des del 2017 com a cap de llista de Junts. Després del 155 com a presidenciable i el 2021 acompanyant Laura Borràs. Tanmateix, aquesta campanya ha sigut diferent: Puigdemont ha volgut deixar enrere les pantalles i els mítings telemàtics per posar en un primer pla la presencialitat a la Catalunya Nord. Una manera de transmetre que el retorn és inevitable.

Però aquesta no ha estat l'única novetat de la campanya de Junts, ja que n'hi ha una altra que té més a veure amb la reunificació de l'espai polític postconvergent. Mentre que el PSC ha reunit el suport d'exdirigents de CiU com Santi Vila o de Junts com Miquel Sàmper, i Esquerra de l'exconseller Andreu Mas-Colell, Puigdemont s'ha fet seus l'expresident Jordi Pujol i Artur Mas. Aquest divendres, Pujol ha tornat a demanar el vot pel líder de Junts.

Per primer cop, des de la confessió de l'expresident el 2014 i de la desaparició de Convergència, Junts ha reivindicat el seu llegat de forma pública per recuperar part del votant que va quedar orfe amb la seva extinció. Ho ha fet aquest divendres obertament Jordi Turull recordant el pas per la presó de Pujol durant el franquisme i enllaçant-lo així al que ha viscut Puigdemont a l'exili. L'ostracisme arran de la confessió del 2014 ha quedat superat per als juntaires.