El punt de partida per regnar de nou

BarcelonaLuis Enrique va donar als jugadors l’equip inicial que jugaria el partit de tornada dels quarts de final de la Lliga de Campions contra la Juve el mateix dimecres del partit, un equip en què nou dels futbolistes escollits ja havien sigut titulars a la final de Berlín d’ara fa dos anys, també contra l’equip torinès. A la Juve, que va saber per boca d’Allegri qui jugaria la nit anterior, repetien només dos homes, Buffon i Bonucci, ja que Chiellini, titular indiscutible a l’equip en les últimes temporades, no va poder jugar la final per lesió. En dos anys, la Juve ha refet l’equip de dalt a baix, venent jugadors claus com Pogba, Vidal i Tévez, i deixant marxar el veterà però sempre competitiu Andrea Pirlo, en un moviment semblant al del Barça amb Xavi Hernández, suplent a Berlín el 2015, dos jugadors que han preferit fer les maletes i anar a llocs com Nova York i Doha abans que ser suplents.

La derrota contra la Juve, malgrat l’ovació final de l’afició a un equip que va donar-ho tot, va deixar una ferida al Barça. Per tercer cop en els últims 25 anys, el Barça no va poder marcar cap gol en una eliminatòria amb partits d’anada i tornada, tal com havia passat el 2008 a les semifinals de la Champions contra el United i el 2013 contra el Bayern, en la mateixa fase. “Si alguna cosa s’ha celebrat a la Juve, més enllà de classificar-se, és haver aconseguit no rebre gols contra un equip amb Messi, Neymar i Suárez. Tothom donava per fet que per guanyar l’eliminatòria caldria fer més gols, però no pas no rebre’n cap”, admet Guido Vaciago, del diari torinès Tuttosport. “Esperava rebre un gol. Amb aquests monstres al davant i jugant al Camp Nou, un gol sí que l’esperava”, deia el veterà Gigi Buffon, el porter que ha deixat més cops la porteria sense gols fins ara en aquesta Champions. El partit de diumenge a Madrid encara passa a ser més important. Si el Barça perdés i quedés gairebé sense opcions de guanyar la Lliga, Luis Enrique marxaria del Barça després de la final de Copa contra l’Alabès en què es decidirà si es guanya aquest títol o l’únic de la temporada per als blaugranes serà la Supercopa d’Espanya de l’agost passat, contra el Sevilla.

Una mala temporada

Guanyar la Lliga permetria al tècnic haver aconseguit aquest títol cada temporada, però aquesta 2016-2017, acabi com acabi, ha sigut la més complicada per al tècnic asturià, ja que ja ha sumat més partits sense guanyar que en les anteriors, amb un total de 9 empats i 8 derrotes, lluny dels 4 empats i 6 derrotes de la temporada 2014-2015. Al Barça, doncs, el debat -que ja fa mesos que està obert- sobre com cal encarar el futur s’escalfa a mesura que s’acosta el final de temporada. ¿Cal fer una gran revolució a la plantilla, aquest estiu?

El Barça segueix jugant amb gairebé el mateix equip del 2015, però això “no significa res dolent”, segons Jorge Valdano. “El que no hi ajuda és si segueixes jugant igual i els rivals ja t’han contraprogramat”, afegeix. Dels quatre semifinalistes de la Champions, la Juve és qui més ha revolucionat la plantilla en dos anys, però tant el Reial Madrid com l’Atlètic no han canviat gaire. El Reial Madrid, de fet, segueix jugant amb gairebé el mateix equip campió d’ara fa tres temporades, amb algunes novetats que van preparant el futur, com Casemiro, Lucas i Marco Asensio. I Keylor Navas de porter, una solució que no acaba d’agradar a una secretaria tècnica que segueix somiant a poder fitxar David de Gea. L’Atlètic ha canviat detalls, i hi han irromput homes com Saúl Ñíguez, Carrasco i Savic, però la columna vertebral és la mateixa, tal com li passa a un Bayern que juga amb un estil diferent, però sense gaires canvis de noms en els últims anys. Sí que ha canviat el Mònaco, un club que ara fa dues temporades ja va ser als quarts de final però que ha anat venent jugadors i potenciant-ne altres de nous. És un club que ha destacat pel seu treball amb el planter, però també per la dificultat a l’hora d’evitar que els seus jugadors amb potencial, com els va passar amb Anthony Martial i potser els passarà amb la seva gran estrella Kylian Mbappé, es quedin més d’una o dues temporades amb ells.

Renovar la plantilla, no l’equip

El Barça, doncs, no és l’únic equip que juga amb un equip similar al de fa dos anys. “El problema és no tenir recanvis, la segona línia no funciona com funciona la del Madrid. El problema és no tenir pla B i saber que aquells que haurien d’anar entrant, de mica en mica, no aporten el mateix que els titulars”, defensa Valdano. Dels fitxatges d’aquest any, només Samuel Umtiti ha convençut, i ha deixat clar que el futur passa per veure’l sempre al costat de Gerard Piqué. Això ha obert la porta a un comiat amb honors d’un dels homes que podrien canviar d’aires aquest estiu després de donar un rendiment magnífic, Javier Mascherano. Altres jugadors volen veure qui és el tècnic per entendre què els toca fer. Com va informar l’ARA, Iniesta no descarta imitar Xavi i Pirlo i marxar a una altra lliga, en aquest cas als Estats Units, si el futur ha de ser la suplència, tal com li va passar a Xavi en l’últim any. Luis Enrique no ha dubtat mai que havia de ser titular, però les lesions l’han perjudicat molt, a Iniesta, en un any ple de problemes.

“És molt fàcil dir que el Barça necessita canviar coses, però a veure qui decideix trencar el trident. Són tan bons, que han de ser-hi sempre, però, per descomptat, això complica les decisions”, diu des de la distància Vaciago, que valora positivament la valentia de la Juve de desprendre’s de Tévez, Morata, Pogba, Pirlo i Vidal en pocs mesos. El Barça, però, és diferent d’una Juve que ha anat recuperant de mica en mica una posició central en el futbol europeu, però que admet que no té intenció de competir amb altres equips en determinats moments. Si toca vendre, venen i inverteixen, com ho han fet fitxant jugadors com Dybala, que ara ja té una cotització de mercat superior als 100 milions d’euros, tal com els va passar no fa tant amb Paul Pogba, una de les grans inversions de l’equip italià.

Al Barça, doncs, es preparen per a un mercat de fitxatges en què caldrà tenir moltes carpetes obertes que poden arribar a condicionar-se entre elles. Ara mateix el tècnic que sembla més ben posicionat per dirigir l’equip és Ernesto Valverde, que, segons va avançar Mundo Deportivo, ja ha dit a l’Athletic Club de Bilbao que abandonarà el club. En funció del nou tècnic, els jugadors que poden marxar hauran de prendre decisions. I quan es parli amb ell s’anirà dibuixant una nova plantilla en què ni tan sols està assegurat poder incorporar de nou Gerard Deulofeu. El Barça el pot recuperar de l’Everton, el club que el té cedit al Milan, pagant 12 milions d’euros, però el futbolista català pot bloquejar aquesta operació en qualsevol moment. És a dir, si sent que el repesquen per vendre’l, podria negar-se a tornar. El Barça, a més, necessita fer equilibris amb els diners destinats als sous dels jugadors per no trencar els límits salarials. Tal com va passar el 2016 amb Alves, algun jugador amb un sou important segurament marxarà, però també toca firmar aviat la nova renovació a l’alça d’un Messi que ja té el seu pare a Barcelona per negociar-ho amb Josep Maria Bartomeu.

Per poder fitxar, doncs, caldrà vendre, i un dels problemes és veure amb quins jugadors vol treballar el tècnic que arribi, ja que dels sis fitxatges només Umtiti ha agradat. El Barça s’ha jugat la temporada amb gairebé el mateix equip del 2015, ja que només el francès s’ha fet un lloc en l’equip inicial, a diferència d’homes que aquestes dues últimes temporades han costat molts milions, com Arda Turan (34 milions) i Aleix Vidal (18 milions), que van arribar l’anterior temporada, o els fitxatges d’aquest any, com André Gomes (35), Alcácer (30), Digne (17), Cillessen (13) i Denis Suárez (3). Una inversió de més de 150 milions, sumant-hi la d’Umtiti, en vuit jugadors que no han aconseguit donar un nou aire al Barça que va enlluernar la temporada 2014-2015. I, en espera d’anar canviant l’equip, es canvia de tècnic, com ja ha fet aquests últims anys el Madrid, on ningú recorda l’aposta fallida per Benítez. Sembla llunyana i va passar fa un any.