LondresDes de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna el febrer de l'any passat, la immensa majoria de les empreses occidentals que operaven al país han intentat sortir-ne. Però el Kremlin ho ha posat ben difícil. I recentment ha començat a confiscar-ne els actius com una forma de represàlia per les sancions que Occident ha imposat a l'administració i els aliats de Vladímir Putin. A l'abril Moscou ja es va apoderar de les filials de les energètiques Fortum (finesa) i Uniper (alemanya), suggerint que posava l'objectiu, bàsicament, en aquest sector estratègic. Però diumenge passat, dia 16, el president rus va pitjar encara més l'accelerador i va ordenar la confiscació de la francesa Danone i de la danesa Carlsberg –que opera al país sota la marca Baltika–, dos gegants de la indústria de l'alimentació.
El mes de juny el diari econòmic Financial Times recollia uns comentaris del portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en què assegurava que els inversors i les empreses occidentals eren "més que benvingudes" a Rússia. Però afegia: "Si una empresa no compleix les seves obligacions, llavors, per descomptat, entra a la categoria d'empreses busca-raons. Ens en desfem, i el que després fem amb els seus actius ja només és assumpte nostre".
Iakub Zakriev, nou cap de Danone i ministre d'Agricultura de Txetxènia.República de Txetxènia
En el moment de la confiscació dels valors de Fortum i Uniper, Putin va signar un decret que permetia a l'estat fer-ho amb l'excusa de la "protecció de la propietat i els interessos nacionals russos".
Decidits a vendre
Abans de la confiscació, tant Danone com Carlsberg volien desfer-se de les seves filials. Però, com s'ha apuntat, el Kremlin no ho posava fàcil. Perquè, segons l'esmentat decret, "les companyies de països no amics" només poden vendre els actius russos per un màxim de la meitat del seu valor i, a més, havien de fer una "contribució voluntària" a l'esforç de guerra "d'entre el 5% i 10% del preu de venda". Els acords, a més, requereixen l'aprovació del govern i del mateix Putin en els sectors energètic i financer.
Malgrat aquestes condicions, a finals de juny Carlsberg va anunciar que havia trobat un comprador per a Baltika, i que havia sol·licitat a la comissió reguladora creada pel Kremlin que completés la transició. Massa tard. Per la seva banda, Danone també havia anunciat la disposició a vendre els seus actius, i havia informat que, tot plegat, podria suposar-li unes pèrdues de fins a mil milions d'euros. Encara no tenia comprador.
Com als anys 90
Si en els anys 90, després de l'enfonsament de la Unió Soviètica, molts dels conglomerats estatals estratègics –energètiques, siderúrgiques, navilieres– van ser lliurades a buròcrates del règim que van descobrir de la nit al dia la condició d'oligarca, ara ha tingut lloc un fenomen semblant. Perquè Vladímir Putin ha lliurat a amics i aliats els actius confiscats a Danone i Carlsberg.
Mikhaïl Kovalchuk i Vladímir Putin, en una imatge d'arxiu.SPUTNIK
Dimarts, el govern rus va nomenar Iakub Zakriev, ministre d'Agricultura de Txetxènia, màxim responsable de Danone. I va designar cap de Baltika Taimuraz Bolloev, un vell amic de Putin. Zakriev, de 34 anys, és un aliat estret del líder txetxè, Ramzan Kadírov, fidel del president Putin i contribuent a l'esforç bèl·lic de la invasió, mentre que Bolloev, que ja havia dirigit Baltika als anys 90, abans que Carlsberg se'n fes amb el control total, és un home molt proper als multimilionaris Iuri i Mikhaïl Kovalchuk, germans i confidents propers a Putin, segons ha informat també el Financial Times. Tots dos havien manifestat davant del president rus el seu interès per la cervesera, segons el relat fet per diferents mitjans occidentals. Els Kovalchuk i Kadírov han sigut sancionats per la totalitat dels aliats de Kíiv.
Si bé resulta molt complicat accedir a informació cent per cent contrastada sobre els ets i uts de les operacions, alguns mitjans de l'oposició russa a Putin que treballen des de l'exili han destacat en els darrers dies que un personatge clau en el moment de torpedinar la sortida de Carlsberg i Danone del país ha sigut Dmitri Pàtruixev, ministre d'Agricultura rus i fill del màxim responsable de seguretat de Putin, Nikolai Pàtruixev. Va conèixer Putin quan tots dos treballaven per al KGB als anys 70. El moviment del Kremlin, doncs, prova que ja no hi ha actius occidentals segurs a Rússia i que, a la pràctica, el que Putin està duent a terme és comprar fidelitats a canvi de lliurar el control de negocis molt rendibles a amics o potencials aliats.
Les dues companyien tenien una quota de mercat superior al 20%
Abans de la guerra, Carlsberg feia el 9% dels ingressos totals a Rússia i donava feina a 8.400 treballadors en vuit cerveseries. La companyia va comprar una primera participació a Baltika el 2000 i es va convertir en l'accionista majoritari el 2008, com a pas previ a l'adquisició total del grup. El 2012 Carlsberg tenia una quota de mercat del 40% a Rússia, en comparació amb el 27% actual, caiguda que s'explica pel gran augment d'impostos a l'alcohol imposat pel Kremlin per combatre l'alcoholisme endèmic del país.
Per la seva banda, Danone, una de les primeres empreses occidentals que va arribar a Rússia als anys 90, va aconseguir aixecar el grup lacti més gran del país arran de la fusió amb el productor local Unimilk. Així es va assegurar el 21% de quota de mercat amb un pla per invertir 500 milions de dòlars durant cinc anys. Abans de la guerra el fabricant tenia 8.000 empleats en més d'una dotzena de plantes. Les vendes a Rússia representaven el 5% dels ingressos globals de 24.000 milions d'euros.
![Iakub Zakriev, nou cap de Danone i ministre d'Agricultura de Txetxènia.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1280 853"%3E%3C/svg%3E)
![Mikhaïl Kovalchuk i Vladímir Putin, en una imatge d'arxiu.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 7459 4754"%3E%3C/svg%3E)
