Què fem a Barcelona amb la inseguretat?
BarcelonaJa fa temps que s'ha estès la sensació que Barcelona és una ciutat cada cop més perillosa, on el risc de patir un robatori amb alguna dosi de violència és cada cop més gran. I les estadístiques demostren que aquesta percepció respon efectivament a la realitat. En el primer semestre de l'any, a Barcelona hi va haver 7.423 robatoris amb violència o intimidació, un 31% més que en el mateix període de l'any anterior. Això vol dir una mitjana de 40 al dia, quan ara fa un any eren 31 robatoris amb violència diaris.
El problema no són tant les xifres en si, ja que encara es pot argumentar que Barcelona és una ciutat segura en comparació amb altres ciutats comparables, com l'evolució, ja que entre el 2017 i el 2018 aquests delictes, que són els que més propaguen la sensació d'inseguretat, ja estaven creixent a un ritme del 29%. Si no s'atura aquesta tendència, Barcelona pot acabar sent una ciutat, ara sí, insegura de veritat tant per als seus habitants com per als turistes que la visiten.
Perquè les xifres indiquen que aquest fenomen afecta bàsicament la ciutat de Barcelona, i no el conjunt de Catalunya, on les xifres no són ni de llarg tan preocupants. De fet, mentre el conjunt de delictes creix a Barcelona a un ritme del 9,3%, hi ha zones de Catalunya on baixen, com les Terres de l'Ebre o el Pirineu Occidental, o on tenen creixements molt més modestos, com la Catalunya Central (3,5%), Girona (1,3%) o el Camp de Tarragona (1,3%).
És evident que les causes són multifactorials i que la solució no pot passar només per un augment dels efectius policials com el que va anunciar ahir el conseller d'Interior, Miquel Buch, de 183 agents dels Mossos d'Esquadra. El mateix Buch defensa que per aturar el fenomen s'ha d'abordar de manera integral, des del vessant de les polítiques socials fins al de les urbanístiques, passant pel funcionament de l'administració de justícia.
La reunió de la Junta de Seguretat que se celebra avui hauria de servir per posar damunt la taula un pla estratègic que permeti aquest abordatge integral. El nou govern municipal ha d'assumir que la situació s'ha descontrolat en els darrers anys i que cal actuar amb decisió des de tots els fronts possibles. En primer lloc, implementant plans de xoc en zones calentes com el Raval, on la delinqüència ha aconseguit apoderar-se de l'espai públic i fer la vida impossible als veïns. En segon lloc, amb la creació d'una fiscalia especial per a aquest tipus de delictes i una reforma legal perquè la reiteració torni a ser un agreujant. I en tercer lloc, amb itineraris d'inserció social per a molts dels joves d'origen immigrant que cauen en la delinqüència, sovint dirigida per màfies, perquè no tenen cap altra alternativa.
Ara mateix tots els esforços s'haurien de centrar en aturar el ritme de creixement i recuperar el pols de la ciutat. L'experiència demostra que, si no es fa res, una situació fàcilment pot escapar-se de les mans, provocar costos econòmics greus i ser el caldo de cultiu per a opcions d'extrema dreta i xenòfobes. S'ha d'actuar ja, perquè demà ja serà tard.
