Un estat que, malgrat l’orgull, té por

Un estat que presumeix i treu pit quan la humilitat seria la millor consellera; que marca múscul però s’amaga darrere les faldilles de la mare -estats més poderosos- per reafirmar-se internament; un estat que simula fortalesa però que diplomàticament té un pes molt poc determinant; que no admet la diferència ni el diàleg sinó l’amenaça, la por i el càstig. Tot i que l’Estat és l’actor més poderós -té la força de les institucions, els poders financers i la maquinària de comunicació al seu servei-, té por. El model d’estat viu una crisi de no retorn, i el més preocupant és l’absència d’alternativa i models compartits il·lusionants i integradors en l’horitzó.