Nosaltres, els que menem tractors

Ma padrina torna amb un cistell de tavelles. Verdes fosforescent natura. Sembla que cuegen com arengades de la terra. És ara quan s’han de collir. Perquè són tendres. A punt per baixar el tobogan cap a la boca. Aquesta ha estat la nostra vida: ara o mai. Mort o vida. Ens alimenta un món molt antic. Un món que només es veu a les palpentes i amb el cor esgarrapat. Un camí de molletes de pa. Per no perdre’ns. És quan menjo tavelles que hi veig clar.

És clar que ma padrí va girar. Va agafar el camí de la menestralia per dir adeu a segles de pagesia. Però és més clar que el seu, el meu món, sempre el governa la pagesia. Som pagesos perquè som mortals: perquè estem entre el cel i la terra. A la intempèrie. Però caminant. Perquè som funambulistes a la sirga de l’existència. Enmig del drama i la comèdia. Som els herois del combat entre l’home i la natura. Aquest és el meu món. Aquest és el meu software: la pitjor collita és no sembrar. Si en tens dos i en gastes tres et quedaràs sense res... Un programari molt antic. Empeltat d’humilitat, honestedat, suor. Connectat a la terra com un wifi existencial. Però no estem de moda. Avui som un error del sistema. Som antisistema. Perquè els éssers superiors creats per la demència artificial no volen saber la veritat: només volen que els donin la raó. S’ha matat Déu, que era pagès, i ara Déu és un venedor de fals menjar ecològic, sostenible, cosmopolita, salvador de tota rata sintètica que es posi a tret de propaganda. Mata-rates neuronals i estomacals venuts com a miraculosos xarops per fer créixer el cabell i els encefalogrames plans. Tavelles versus hologrames de tavelles.

Ens ataquen per collir el món. Per donar menjar. Per fer-ho tot. Un més aquesta setmana. Dispara Jaume Collboni. Candidat del PSC a la Barcelona de PVC. Un acte organitzat per l’artificial Societat Civil Catalana. Collboni s’estira al divan. El seu trauma: aquelles hores d’octubre de 2017. Expliqui: “Va ser el dia que vam veure la imatge de grans editorials abandonant Barcelona i arribaven uns tractors a prendre la ciutat”. Apocalíptic. Continuï: “No és una imatge menor, és molt simbòlica del risc que hem corregut i correm com a ciutat oberta i cosmopolita davant del repte del nacionalisme”. La Sisena Flota de gasoil B envaint Barcelona. Tractòria agredint Tabàrnia. Els orcs, bàrbars, ignorants, incultes... Els sinònims de pagès. Però sona millor en una llengua superior: paletos. Nosaltres, els paletos, atacant amb tractors nuclears.

El comando tavella. Maquinant en la clandestinitat. El pagès analfabet Josep Pla ho va imaginar al seu cau de conill illetrat: “Quan es parla, en aquest país, dels pagesos, es corre sempre el risc que se’ns atribueixi una tendència a usar la paraula pagès en el sentit despectiu i grotesc [...]. Aquest sentit despectiu existeix i és corrent de trobar-lo entre persones cultivades, en les grans aglomeracions urbanes. En aquestes aglomeracions, s’hi solen trobar de vegades persones accentuadament pedantesques que tendeixen, pel mer fet de respirar, a creure que el seu paisatge urbà -generalment horrible- és el llombrígol del món i el desideràtum de totes les qualitats i de totes les quantitats. Respectem-los les il·lusions, car, si no les tinguessin, els seria massa difícil de resistir el lloc que habiten i la vida que porten”. Ja pots xiular si l’ase no vol beure, ni veure.

Ihà-ihà... Els analfabets ens diuen analfabets. Els bàrbars ens diuen bàrbars. Els provincians ens diuen provincians. Els que només saben viure del sistema. Els que sense GPS no saben ni anar al vàter. Els que veuen un conill i creuen que és un assassí en sèrie. Els que no podrien sobreviure ni deu minuts en un pam quadrat de vegetació. Els que no tenen punyetera idea de la vida: la real, la de veritat. Els que quan els poses un plat de tavelles a taula se’l miren com si fos un extraterrestre. No saben agafar els coberts. Es taquen com bèsties. Masteguen com criatures inhumanes... Educats en la mala educació. Perquè l’educació només arriba després de segles de pagesia, de respecte per les persones i la vida.