Què se n’havia fet, d’aquell jugador?

BarcelonaDe la mateixa manera que no hi ha una única interpretació d’un partit, tampoc existeix una única manera de viure l’Eurocopa. Per a alguns, podia ser la competició que marqués una nova tendència futbolística -i més aviat està decebent tàcticament-, i la segueixen amb ganes de descobrir el potencial de les seleccions que arriben amb més bona forma. Per a d’altres, és el parèntesi fins que torni el dia a dia de clubs i la van veient passar a ritme de highlights. En aquesta línia, aquesta edició a França s’ha convertit en un curiós i estrany brot de nostàlgia a Barcelona, en una mena de mirada al passat que porti a terreny pròxim una actualitat de seleccions que, ara, queda llunyana. Quaresma, Weiss i Gudjohnsen són alguns noms que l’Eurocopa ha tornat a posar a l’aparador de l’aficionat del Barça o de l’Espanyol, camuflats rere altres protagonistes.

Totes les prèvies de partit a Portugal se centren gairebé en exclusiva en Cristiano Ronaldo, però l’heroi inesperat està sent Ricardo Quaresma, autor del decisiu gol contra Croàcia i de l’últim penal dels quarts davant Polònia. Veure’l en pantalla ha fet que el seu nom es coli en alguna conversa i faci recordar aquell fitxatge que el Barça va fer l’any 2003, amb l’esperança que l’extrem de l’Sporting de Portugal -que va costar 6 milions d’euros- es convertís en el nou Luís Figo. Però les centrades amb l’exterior de Quaresma no van seduir Frank Rijkaard i van quedar eclipsades per l’impacte de Ronaldinho, l’autèntica estrella del projecte de Joan Laporta. En aquell vestidor també hi havia Luis Enrique, que va jugar fins i tot més que el portuguès, autor d’un únic gol com a blaugrana (contra l’Albacete). Va sortir un any després en direcció al Porto, abans de passar per l’Inter, el Chelsea, el Besiktas o l’Al-Ahli saudita. Ara torna a jugar a Turquia.

Entremaliats periquitos

El de Quaresma no és l’únic nom que l’Eurocopa ha repescat de la memòria futbolística catalana. El retall sec amb què Vladimír Weiss va enganyar dos defenses russos per marcar un golàs amb Eslovàquia -que ja està eliminada- va ser un retorn a l’any 2012 per a molts periquitos. Què se n’havia fet, d’aquell entremaliat extrem de cap rapat? Retrobar-se’l sobre la gespa francesa va treure’l de l’oblit a què l’havia amagat la seva discreta sortida del club. Weiss va reforçar l’Espanyol el 2011 gràcies a una cessió del Manchester City. Els anglesos el van tornar a cedir després al Pescara italià i, d’allà, a l’Olympiacos grec, on va fer el salt, en forma de traspàs, al futbol del Qatar. Després de passar pel Lekhwiya, ara juga a l’Al-Gharafa Sports Club.

Tornant a l’òptica blaugrana, l’Eurocopa també ha recuperat el nom d’Eidur Gudjohnsen, que resisteix en el futbol actiu amb 37 anys i després de voltar per gairebé totes les lligues. Islàndia, Holanda i Anglaterra van ser els destins previs a aterrar al Camp Nou, però després encara va competir a França, Grècia, Bèlgica, la Xina i, actualment, Noruega a les files del Molde FK. L’islandès, que va estrenar-se en una gran competició en els últims minuts contra Hongria i està fent història amb la selecció més estimada de l’Euro, va arribar al Barça l’any 2006 procedent del Chelsea i fins i tot va encetar l’etapa de Pep Guardiola al Barça l’any 2008. L’estiu següent va fer les maletes cap a Mònaco.

Els dos exmediàtics

En aquell mateix 2009, Gudjohnsen va marxar per encaixar-hi Zlatan Ibrahimovic, un cas menys nostàlgic que els anteriors, perquè el seu rendiment l’ha seguit posant en primera línia tant al Milan com al PSG. Una derrota amb Bèlgica va ser el punt final d’una etapa a la selecció que el tècnic Erik Hamrén considera irrepetible: “Un país petit com el nostre no tornarà a tenir mai un altre Zlatan”. Ibra ha confirmat que el seu nou destí serà el Manchester United, a les ordres de José Mourinho. Ja se sabia que no seguiria a París, on deixa un company de vestidor, Thiago Motta, que també ha reconciliat l’afició blaugrana amb etapes anteriors. La Champions ja ha anat actualitzant la realitat de l’italobrasiler, que va deixar el club l’any 2007 per anar a l’Atlètic, el Gènova, l’Inter i, ara, el PSG.

A part de Weiss, l’Espanyol ha tingut altres moments de memòria col·lectiva a l’Eurocopa. Mentre Quique Sánchez Flores confecciona una plantilla que il·lusioni, l’aficionat blanc-i-blau s’ha omplert d’orgull amb els que van ser seus, com Lucas Vázquez, a qui el pas per Cornellà va catapultar a l’elit. El seu debut va ser desesperat en la derrota d’Espanya contra Itàlia i no va poder sacsejar un partit que feia massa pujada. Però tenir-lo entre els 23 de la roja ja ha sigut un petit èxit periquito.

L’altre cas també ha reconfortat l’autoestima futbolística de l’Espanyol. És el nom de Gabriel Torje, eliminat en la fase de grups amb Romania. El petit i ràpid davanter juga a l’Osmanlispor turc, cedit per l’Udinese. El club italià va fitxar-lo del Dinamo de Bucarest el 2011 i des de llavors l’ha anat cedint al Granada, l’Espanyol i el Konyaspor. L’Eurocopa ha respost a la pregunta d’on parava actualment un dels jugadors de l’últim any de Javier Aguirre al club.