Què està passant a les borses? Breu guia per entendre-ho

Què ha passat als mercats?

A les borses fa temps existia la sensació que en qualsevol moment deixaria de sonar la música que ha permès als mercats viure una era de creixement sense precedents. Als EUA fa molt que s'havien superat els rècords històrics als seus principals índexs borsaris. Però ara tot ha canviat i ha arribat un terrabastall que ningú anticipava. A Espanya, per exemple, l'Íbex-35, ha perdut una quarta part del seu valor en tres setmanes.

Quins motius han provocat aquest canvi tan brusc?

Fa uns dies, la crisi del coronavirus va ser l'espurna que va encendre els nervis als mercats, especialment des que la malaltia es va escampar a Itàlia. Però aquest dilluns l'histerisme als parquets s'ha descontrolat a causa de la nova guerra del petroli que han iniciat Rússia i l'Aràbia Saudita. El petroli ha viscut la pitjor caiguda des de la Guerra del Golf (1991). Tot plegat, massa incertesa com perquè els mercats no perdessin la calma.

Per què les borses es posen nervioses amb el coronavirus?

Perquè hi ha el gran risc que aquesta malaltia acabi paralitzant l'economia i, per tant, aturant el creixement econòmic. A més, aquesta crisi econòmica tindria un component especialment delicat: es tracta d'una crisi d'oferta (les empreses estan aturant la producció) més que no pas de demanda (fins ara els ciutadans no han deixat de consumir, tot i que això pot canviar ràpidament). El fet que sigui una crisi d'oferta complica encara més la seva resolució, especialment ara que institucions com el Banc Central Europeu semblen haver esgotat tots els instruments disponibles per reanimar l'economia.

I què ha passat amb el petroli?

Veient que l'economia global s'aturava, l'Aràbia Saudita va intentar que els països de l'OPEP frenessin la producció de cru per mantenir el preu del barril. Rússia s'hi va oposar i (sorprenentment) l'Aràbia Saudita va reaccionar elevant encara més la producció, cosa que ha fet caure en picat el preu del cru.

Hi ha dubtes de si la jugada saudita és especialment encertada, ja que un preu molt baix també penalitza durament l'economia del país musulmà. Un dubte que roman és per què Rússia (que necessita un preu del petroli a uns 43 dòlars per no incórrer en dèficit públic) es va oposar a rebaixar la producció. Una teoria, no comprovada, és que volia posar a prova els productors de petroli dels EUA, que només són rendibles quan el barril està a un preu més alt (ja que l'extreuen amb fracking, una tècnica més cara). Si el petroli barat es manté gaire temps, molts dels productors americans podrien veure's obligats a tancar.