20/8: Un estat que fa trampes

Espanya i Suïssa tenen tractats de cooperació judicial i d’extradició. Suïssa està investigant judicialment un ciutadà espanyol, el rei emèrit, i demana la cooperació espanyola. Imaginem que Espanya no té les més mínimes ganes de cooperar, i sap que no pot confiar gaire, per escaquejar-se del seu compromís, en el principi d’inviolabilitat del cap d’estat, agafat amb pinces i profundament antiestètic en un context democràtic. Què pot fer per evitar-se una col·laboració tan obligada com incòmoda? Doncs una possibilitat seria col·locar el seu ciutadà investigat en un lloc on no tinguessin cap compromís de cooperació ni cap tractat d’extradició amb Suïssa. Com és el cas dels Emirats Àrabs. Espanya no incompleix, perquè el seu ciutadà resideix en un altre estat. I els Emirats tampoc no incompleixen cap compromís, perquè no en tenen cap. Certament, aquesta manera de recol·locar el ciutadà investigat seria del tot deslleial amb els compromisos signats. I qui estaria fent trampes seria l’Estat. No ja un ciutadà, que s’hauria escapat subreptíciament. Seria l’Estat qui hauria fet l’operació de situar-lo en un espai impune. Qui estaria faltant als seus compromisos i enganyant els seus socis no seria nomes un individu. Seria tot un estat.