Quin espai té la bicicleta a la ciutat?

La bicicleta està guanyant molta força com a mitjà de transport en els viatges intraurbans dins de Barcelona. Tot i que les xifres d’ús d’aquest vehicle queden força lluny d’altres ciutats europees com Amsterdam i Berlín, a poc a poc els ciutadans van agafant consciència que la bicicleta ha de ser un transport més utilitzat si es vol millorar tant la mobilitat com la qualitat de l’aire.

L’entrada en funcionament del servei de bicicletes públiques, conegut com a Bicing, l’any 2007 va ser una gran aposta de la capital catalana per impulsar l’ús d’aquest vehicle. Alhora, els experts citen la crisi econòmica -i el consegüent empobriment de la població- com un dels factors clau que ha fet que molta gent passi de moure’s amb cotxe i comenci a utilitzar la bicicleta.

Amb tot, els ciclistes urbans es trobaven fins fa poc que Barcelona tenia certes mancances a l’hora d’organitzar el trànsit de vehicles i vianants i donar un espai a les bicicletes que no posés en perill la seguretat de cap col·lectiu. Per això, reclamaven al govern municipal que el foment de la bicicleta havia d’anar acompanyada d’una regulació dels espais. La modificació dels articles número 10, 14, 14 bis i 74 de l’Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles, aprovada recentment, ha de permetre trobar una solució que garanteixi la circulació i mobilitat amb seguretat tant de bicicletes com de persones i de vehicles de motor.

Bicicletes fora de les voreres

El principal canvi en la nova ordenança municipal és que es prohibeix el pas de les bicicletes per les voreres. Amb la normativa anterior, les bicicletes podien circular per les voreres si complien una sèrie de condicionants: màxims de velocitat, distància mínima amb els vianants, nombre de vianants en una mateixa vorera, etc. Aquests condicionants, però, eren complexos i admetien un munt de matisos que feien que la seva aplicació pràctica fos realment complicada. La nova ordenança suposa una simplificació de la normativa perquè no hi hagi dubtes a l’hora d’aplicar sancions quan calgui.

Tot i això, la nova normativa admet algunes excepcions que permeten circular per la vorera. La primera, i més rellevant, és que els ciclistes poden circular a les voreres de més de 5 metres d’amplitud -4,75 metres si circulen entre les 22 h i les 7 h del matí-, sempre que la vorera tingui més de 3 metres lliures per on no passin vianants i si no hi ha cap carril bici en aquella via urbana. L’altra excepció és per als menors de 12 anys i acompanyants, els quals sí que podran circular per les voreres. D’altra banda, l’ordenança prohibeix als vianants caminar ocupant el carril bici i, quan vulguin travessar-lo, hauran de tenir present que la bicicleta té prioritat sobre el vianant, excepte en les zones en què la senyalització indiqui el contrari.

L’objectiu d’aquestes mesures és garantir la seguretat dels vianants així com del patrimoni urbà i natural respecte a les bicicletes, de manera que cadascú pugui tenir els seus espais per moure’s lliurement per la ciutat sense perill de causar un accident.

El nou text de l’ordenança deixa clar que, en les excepcions en què les bicicletes poden circular per la vorera, els ciclistes han de respectar la preferència dels vianants, evitant fer qualsevol maniobra perillosa que pugui afectar la seva seguretat. A més, el text també dedica un apartat específic sobre com poden moure’s les bicicletes pels parcs públics de la ciutat, en els quals es prohibeix circular per sobre de parterres, zones amb vegetació i -lògicament- zones amb una senyalització que indiqui clarament que no es pot circular amb bicicleta. La normativa també fa referència a la prohibició de lligar les bicicletes als arbres, semàfors, bancs, contenidors, papereres, marquesines i en definitiva qualsevol element que es consideri mobiliari urbà, sempre que dificulti el pas o la funcionalitat d’aquest element.

Protegir els ciclistes a la calçada

Amb aquest canvi de normativa que restringeix el pas de les bicicletes per les voreres, els ciclistes han d’utilitzar en molts casos la calçada per circular. Per això, en la redacció del nou text s’ha volgut protegir els ciclistes, que són els més vulnerables a la calçada en relació als turismes i altres vehicles de motor.

La normativa recomana (si bé no ho considera obligatori) que quan els ciclistes circulin per la calçada ho facin pel carril més pròxim a la vorera, per evitar problemes amb les maniobres dels vehicles de motor.

El nou text obliga els vehicles que avancin un ciclista a fer-ho ocupant el carril contigu, de la mateixa manera que ho farien si avancessin un vehicle de motor. D’altra banda, es prohibeix als vehicles parar i estacionar als carrils bici i zones de reserva d’estacionament de bici si no es té una autorització expressa. Com a novetat, el text inclou el concepte d’assetjament (no respectar la distància de seguretat de 3 metres, fer llums o ús del clàxon), en referència als conductors que pressionin els ciclistes i posin en risc la seva circulació. En aquests casos els conductors dels vehicles de motor seran sancionats.

Obligacions en la conducta dels ciclistes

La nova normativa per millorar la circulació i seguretat dels ciclistes també inclou obligacions per als mateixos ciclistes, per evitar conductes de risc que posin en perill la mobilitat de vehicles i persones. Per això, un apartat del nou text parla de les obligacions en la conducta dels ciclistes: circular sempre amb les dues rodes de la bicicleta tocant a terra, no agafar-se a altres vehicles en marxa, agafar sempre el manillar amb les dues mans, no circular fent zig-zag entre els vehicles en moviment, no portar objectes sobre la bicicleta que representin una dificultat a l’hora de maniobrar o de tenir una bona visió de l’espai, no posar-se cap mena d’auriculars ni cascos connectats a mòbils o aparells de reproducció de música o ràdio, etc.