Quin preu s’ha de pagar per l’experiència?
Exjugadora i fisioterapeutaAquests últims caps de setmana m’estan fent pensar en un tema del qual no s’hauria de parlar si tothom fes bé la seva feina. Però ja sabeu que això està sobrevalorat. Entenc que s’han de donar oportunitats i que tot necessita el seu procés, però hi ha moltes coses en joc i cal que ens les prenguem seriosament. Potser el que hauríem de fer abans de res és revisar el reglament, perquè si el que va fer una àrbitra l’altre dia és el que en principi està escrit, caldria que ens miréssim al mirall i que sabéssim fer excepcions. Ja sabeu que sempre hi ha una excepció a la norma. Em va impactar moltíssim, segurament perquè em toca de ben a prop. Com a fisioterapeuta que soc, no puc entendre de cap manera el que va passar l’altre dia. Us poso en situació: una noia cau inconscient en un camp de futbol i el fisioterapeuta –seguint l’instint o el que sigui– surt disparat cap a la jugadora per veure què li ha passat i ajudar-la. L’àrbitra, que estava més a prop de la jugadora per anar-hi de pressa i comprovar què passava, es va dirigir cap al fisioterapeuta mentre li treia una targeta vermella. El va expulsar únicament i exclusivament perquè va entrar al terreny de joc sense el seu permís. No us ho podeu creure, oi? La jugadora, que era al terra després del cop –i en una mala posició, per cert–, no estava ni perdent temps ni fent res que pogués fer pensar a l’àrbitra que era una estratègia per esgarrapar alguns minuts al cronòmetre.
Sabeu què? Que tant de bo tots els fisioterapeutes segueixin tenint aquesta actitud d’entrar al camp quan veuen una situació alarmant, perquè el més important en un camp de futbol són les jugadores o jugadors i la seva integritat física.
No tot acaba aquí. Quan ja em pensava que les àrbitres no podien fer-la més grossa, segueixo navegant per Twitter i em trobo el gol anul·lat a Mari Paz Vilas del València. Això sí que tampoc hi ha per on agafar-ho. Creieu-me que soc defensora que la dona estigui present en tots els àmbits i que és molt capaç de fer tot el que es proposi, però, si us plau, abans d’arribar a l’elit necessites un rodatge. Entenc que necessiten experiència, però no l’han d’agafar a Primera Divisió de cop sinó en la resta de categories, com tothom. Un error el pot tenir qualsevol, evidentment que sí. El problema és que cada vegada són més freqüents els errors, i no millora amb els anys. I us prometo que no vull fer-me aquesta pregunta perquè no vull comparar les coses, però no puc evitar que sempre em vingui al cap: ¿Si fos la lliga masculina, passaria això? ¿Quin preu hem de pagar per la seva experiència? ¿Estem disposats a seguir perdent punts d’aquesta manera? Cal donar-hi voltes.
