Això anirà bé si ho sabem fer bé

BARCELONAFa una hora llarga que el president ha aparegut a la porta de la Generalitat, però la plaça encara és plena. "Mas al balcó!", continua demanant la gent, com si hagués de sortir a proclamar la República avui mateix. Hi ha impaciència, són molts anys d'espera. "M'ha caducat el DNI però ja no me'l renovo", comenta algú. N'hi ha que han quedat afònics de tant cridar "Mas sigues valent, Catalunya independent". "No vull pagar", clamen ara, per variar un repertori que té un hit indiscutible: el clàssic "in-inde-inde-pen-dèn-ci-a".

Civisme, civisme i civisme. És el que ha recomanat Mas als representants de la societat civil que s'han acostat a saludar-lo. M'ho explica la productora de cine Isona Passola. L'historiador Jaume Sobrequés fa memòria dels altres moments històrics en què el poble català ha rebut el seu president amb "certa espontaneïtat", i té el detall de recordar-me'ls a cau d'orella: el 1932, quan Macià va portar l'Estatut d'Autonomia; el 1936, quan Companys va tornar de la presó; el 1977, quan Tarradellas va pronunciar el "ja sóc aquí"; i aquest setembre del 2012 en què veiem escriure's la història en directe. "Ara s'inicia un procés cap a la independència i sembla que el president el vol liderar", certifica Sobrequés. "El d'avui és un pas, i anem avançant pas a pas, però en falten molts", apunta una prudent Muriel Casals. També hi són els sociòlegs Salvador Giner i Salvador Cardús, el filòsof Xavier Rubert de Ventós, el dibuixant Lluís Juste de Nin, el cineasta Ventura Pons, els periodistes Vicent Sanchis i Rita Marzoa, el politòleg Ferran Requejo i la culpable de la concentració d'avui: la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell.

Mai abans un "això no ha anat bé" s'havia encaixat amb tanta il·lusió. "Quina decepció, si la trobada amb Rajoy hagués anat bé i hagués tornat amb el pacte fiscal sota el braç!", admet la Dolors, que ha vingut amb tren des de Girona. "Hem sortit de l'armari i ja no tenim por -afirma la Maia-. Sóc de pare eslovè, mare croata i autodeterminada catalana. A Catalunya hauria de ser molt més fàcil que a Croàcia i Eslovènia. Aquí l'anhel de llibertat no ve d'ahir".

Artur Mas vol fer camí en positiu. Quan la multitud ha exclamat "fora fora fora la bandera espanyola", ell ha arrufat el nas i ha proposat d'ofegar els crits amb Els Segadors . El president sap que això només anirà bé si ho sabem fer bé.