Un lloc on anar

Sempre "Convé tenir un lloc on anar", com sentencia l'I Ching, el llibre fonamental de la filosofia xinesa que també es coneix com a Clàssic dels canvis o Llibre de les mutacions. Sempre convé saber on es vol arribar i també on estàs a recer, però ens n'adonem, especialment quan els canvis ens superen i ens posen en crisi, ja sigui de manera individual o col·lectiva.

L'I Ching va intentar descriure i comprendre, ja cap al 2400 aC, els estats del món i les seves evolucions en un univers regit pel principi de canvi pel diàleg entre els oposats. I, ens agradi o no com a humans, som encara aquí, aprenent a gestionar els oposats, intentant fer del canvi un efecte positiu que defensi els valors més alts i gestionant l'angoixa que genera un món sense certeses.

La convulsió que hem viscut no l'hem triat, és dolorosa i és una oportunitat de canvi que no sabem on ens portarà perquè la potència de les seves conseqüències està davant dels nostres ulls a nivell internacional. Però milions de ciutadans han decidit, impulsats per una idea de justícia i per la humiliació i la ràbia de no tenir-la, i conscients de la capacitat de reverberació de la seva veu a tot el món, que "convé tenir un lloc on anar" i ha de ser compartit per l'espècie humana. Si Orwell va expressar en el seu 1984 el temor que l'avenç de les tecnologies de la informació reforcessin el poder de l'estat de manera que tota resistència personal resultés impossible, ara veiem com les noves tecnologies tenen riscos, però també juguen a favor de l'individu en aquest moment de transformació. I és que l'avenç de les telecomunicacions s'ha convertit en el baluard de les llibertats individuals i en una forma eficient i immediata de coordinació dels individus que estan expressant allà on volen anar.

Si sempre cal un lloc on anar, el GPS personal passa tossudament pel John Stuart Mill de Sobre la llibertat, un llibre del qual, en paraules de Humboldt, "el principi dominant, al qual condueixen els arguments exposats, és la importància essencial i absoluta del desenvolupament humà, en la seva més rica diversitat". Moguts com Stuart Mill per "l'exaltat sentit del verdader i el que és just", milions de persones s'han manifestat a tot el món contra el racisme i per la diversitat i ens han dit ben clar que el silenci davant la injustícia o la falsedat és còmplice. És una batalla de la humanitat en la qual no hi ha observadors, ens interpel·la a tots. I no és només una batalla d'una societat diversa i complexa com la nord-americana sinó una lluita que apel·la a tots nosaltres, a tots els nostres carrers, centres escolars i llocs de treball on l'homogeneïtat és una anomalia que no es correspon amb la realitat.

El moviment Black Lives Matter és una reacció general contra tots els racismes i també és una crida a la intervenció individual, a no inhibir-se de l'obligació de transformar la societat i denunciar aquelles pràctiques divisives, censores, d'abús de poder o de limitació de la llibertat d'expressió que fàcilment es filtren des del poder, ja sigui polític, policial, judicial o d'altre tipus.

El tema racial no és nou als EUA. La revolta i la mort de Luther King l'any 1968 no va permetre avançar de manera definitiva sinó a batzegades. Ara hi ha un nou impuls i s'estén a totes les minories racialitzades, un crit de ja n'hi ha prou que no té intenció de diluir-se i que semblen haver escoltat molts líders polítics a excepció de Trump, mogut en la seva seguretat per l'odi, la divisió, el masclisme, l'abús en totes les seves formes.

La creença en la raó absoluta és un mal comú del qual també adverteix Mill, quan insta a prendre tota mena de precaucions contra el perill de creure's infal·lible i adverteix sobre "els prínceps absoluts, o aquells que estan acostumats a una il·limitada deferència, que experimenten correntment aquesta completa confiança en les seves opinions sobre totes les matèries". Dubtar de la pròpia infal·libilitat exigeix humilitat i d'aquesta també ens en cal a tots perquè no només els individus, sinó també totes les èpoques han sostingut idees absurdes i moltes de les opinions ara generalitzades seran rebutjades en èpoques futures. Per això, sabent que som fal·libles, hauríem de tenir la humilitat de no oblidar que en totes les èpoques s'han demostrar que opinions arrelades eren falses. Ens ho podem aplicar per no caure en l'absurditat de censurar obres d'art fetes amb un pensament construït per l'època en què han nascut i comptar amb la capacitat crítica d'avui i la intel·ligència dels altres per no silenciar-les.

Saber on anar: "Estar segurs que ens hem apropat a la veritat tot el possible en el nostre propi temps" sense oblidar l'alerta del dissident, sigui qui sigui, com Sòcrates, que va ser condemnat pels seus conciutadans per impietat i immoralitat.