¿És racista la paraula ‘raça’?
Com a editor de textos ja fa temps que em sento impotent per posar un dic davant la torrentada de correcció política que em cau a sobre. Impotent i sol. Tot intent d’aturar-la esdevé un exercici de funambulisme davant una audiència que espera que caiguis. Per a la correcció política hi ha paraules que exculpen i d’altres que inculpen, i defensar les segones mantenint-se innocent xoca i s’estavella contra un búnquer de prejudicis. Qui es para a pensar si la paraula que l’inculpa és la necessària per dir el que vol dir? Qui té el coratge d’inculpar-se fent-la servir? Ben pocs en l’ús públic de la llengua. ¿Cal aturar la correcció política? Cal -i és part de la feina d’un bon editor- en la mesura que falsifiqui la realitat i frustri els esforços per millorar-la.
En poso exemples d’ara mateix. ¿Hem d’evitar ja per sempre la paraula raça o la locució trets racials? ¿És racista parlar de raça? No hi ha dubte que falsifica la realitat, i abona el racisme, identificar uns trets físics amb els constructes socials que s’hi associen. Però també la falsifica, i no ajuda gens a canviar-la, ignorar la realitat objectiva dels trets físics. Els constructes socials pertanyen a l’àmbit de les creences i els prejudicis. I els trets físics tenen una base biològica. Tant si volem parlar dels trets físics com dels constructes socials, la paraula raça pot ser adequada i necessària. I serà sempre el discurs en què s’inscriu, i el que diem amb aquest discurs, el que ens farà racistes o antiracistes. “Però les races no existeixen!” Fals. Les races no existeixen com una realitat del món natural si -incorrent en un clar racisme- considerem que vinculen determinades diferències físiques amb un grau superior o inferior d’humanitat. La ciència i l’ètica desmenteixen aquest correlat i el consideren un prejudici sense cap fonament. I, tanmateix, l’ús d’aquesta raça també pot ser necessari i adequat en ciències socials.
Sembla sentit comú. No ho és. El redactor, posat davant un full o una pantalla en blanc, sent pànic de teclejar r a ç a o bé r a c i a l. Hem arribat al punt que les paraules taquen i ens fan por. Hem renunciat a manar-les i ens limitem a evitar-les. I és llavors que s’acaba fent un discurs inconsistent, que fa aigües. En el discurs més cor recte, la diversitat de trets racials -negres, magribins, xinesos, gitanos, europeus, etc.- s’està diluint en la que oposa els blancs als racialitzats. Uns són descrits per un tret físic objectiu i inherent i els altres subsumits en un prejudici social subjectiu.¿I això no és discriminatori?
Però la correcció no només censura els termes negatius sinó que també els pot imposar. Ara sembla que no ets prou correcte si no dius “l’assassinat de George Floyd”, si parles d’homicidi i no dones per fet que la policia el va matar amb premeditació i traïdoria abans que una investigació judicial ho determini. Com si un homicidi que respon a un racisme sistèmic i institucional no pogués ser la gota que fa vessar el got, i no justifiqués la més profunda indignació.
