La dissolució del Parlament canvia els plans de Maza contra Puigdemont
El president ha deixat de ser aforat i, per tant, la querella pot anar a l'Audiència Nacional
MadridLa dissolució del Parlament i els seus efectes sobre l'aforament dels membres del Govern han obligat a canviar els plans que el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, tenia previstos per actuar penalment contra Carles Puigdemont, la resta del gabinet i els membres de la mesa del Parlament. Si ahir estava previst que la querella es presentés dilluns davant del Tribunal Suprem, ara es preveuen dos escenaris: una querella davant l'Audiència Nacional o bé una ampliació de la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Maza s'inclina per la primera opció.
Només Carme Forcadell i els membres de la mesa del Parlament continuen sent aforats com a membres de la diputació permanent i, per tant, amb ells els plans es mantindrien igual. La querella es presentaria dilluns davant la sala segona del Suprem. La Sala d'Admissió del Suprem té previst decidir sobre l'admissió a tràmit dilluns mateix, i en aquest cas nomenaria jutge instructor. Dimarts decidiria sobre les mesures cautelars contra la presidenta del Parlament, per a la qual es podria demanar presó immediata.
En el cas del Govern, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull i Dolors Bassa han deixat de ser aforats. El que sí que està decidit és que les querelles serien per cinc delictes: sedició, rebel·lió, prevaricació, desobediència i malversació. Segons ha pogut saber l'ARA, la fiscalia també demanarà presó com a mesura cautelar contra Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Si, com sembla, la querella es presenta finalment a l'Audiència Nacional, s'acumularia juntament en la causa contra Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Josep Lluís Trapero que porta la jutge Carmen Lamela. Abans el TSJC hauria d'inhibir-se de la causa.
La querella, de fet, ja estava redactada i només faltava incloure-hi l'acte d'ahir. L'argumentació de la fiscalia és que la declaració d'independència culmina un pla premeditat, de l'inici fins al final, que finalment s'ha materialitzat i consumat. La inclusió del delicte de rebel·lió, que comporta penes de fins a 25 anys, permet portar la causa davant del Suprem i esquivar així el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ja que es considera que afecta la integritat territorial de l'Estat.
La decisió judicial s'activarà després d'un dia de forta càrrega política a Madrid. Hi ha dues frases del discurs de Mariano Rajoy, que ja va parlar d'"acte delictiu" per facilitar el terreny a Maza, especialment dirigides a afegir llenya al foc en les hores prèvies a la declaració formal d'independència.
L'equip de Soraya Sáenz de Santamaría, que va tenir oportunitat d'examinar la iniciativa de Puigdemont de convocar eleccions autonòmiques dijous al matí, ha decidit assenyalar en el discurs de Rajoy el president de la Generalitat.
Va ser quan el president del Govern va apuntar que "res de substancial ha passat des de llavors, des del consell de ministres de dissabte, per decidir canvis", amb referència a l'anunci de Puigdemont que pensava convocar eleccions autonòmiques, i alhora va culpar el Govern d'abstenir-se de donar-li la seguretat que es cancel·laria la tramitació de l'article 155.
I, sense estalviar-se una mica de crueltat, va afegir: "El que va passar ahir no pot ser pres seriosament. Ni tan sols glossant-ho sense caure en la impietat".
Aquesta frase dirigida a Puigdemont ha d'haver portat el president català a concloure que va fer bé de fer-se enrere i no convocar eleccions autonòmiques. Perquè Rajoy apareix, precisament, com aquell que no va tenir cap interès a facilitar la retirada de Puigdemont.
La segona afirmació de Rajoy apunta que "assossegar el desafiament suposaria reconèixer categories desiguals de ciutadans", és a dir, que el president del govern ve a exposar la seva oposició a una política d'"apaivagament" de Puigdemont i la Generalitat.
Ergo: per això no "va facilitar", com li van demanar el lehendakari, Iñigo Urkullu, i el PSC-PSOE, la marxa enrere de Puigdemont per la porta de les eleccions autonòmiques anticipades d'acord amb l'ordenament constitucional d'Espanya.
Rajoy s'ha convertit, doncs, en "falcó" i això obre el camí al fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, per "desenfundar" la seva querella criminal per sedició i rebel·lió contra Puigdemont, Junqueras i tot el Govern.
En línia amb la conversió de Rajoy en "falcó", per dir-ho així, cal anotar la conducta de Pio García-Escudero, president del Senat, davant Ferran Mascarell, delegat de la Generalitat a Madrid, a qui es va impedir de donar explicacions en nom de Puigdemont al Senat.
García-Escudero va fer una abraçada a Mascarell i li va anunciar que vindrien a buscar-lo per començar la sessió. Es va girar i va tornar a l'hemicicle, i en aquell moment es va creuar amb Josep Lluís Cleries, senador del PDECat.
"T'he guanyat", li va dir el president del Senat.
Cleries venia precisament a dir a Mascarell que la mesa del Senat acabava de denegar-li l'ús de la paraula a la cambra perquè no era conseller de la Generalitat, argument improcedent tenint en compte que es tractava de la comissió mixta de comunitats autònomes-constitucional.
En les seves al·legacions, Mascarell explicava que el 155 que aplicarà Rajoy està calcat del vot particular, derrotat, presentat per Manuel Fraga en nom del grup parlamentari d'Aliança Popular, com a proposta d'article 155 en el ple del juliol del 1978.