Herois anònims i oblidats
Han estat molts els articles, llibres i documentals que aquests dies hem pogut llegir i veure sobre l'ocupació de Catalunya per les tropes franquistes ara fa vuitanta anys, però tots s'han oblidat dels soldats republicans que, complint amb el seu deure, van morir intentant retardar l'avanç de l'exèrcit de Franco.
Els cossos d’aquests petits/grans herois republicans van restar inerts escampats per camps i muntanyes. Passats uns dies, les noves autoritats van manar inhumar de forma anònima els seus cadàvers, ja fos a les fosses comunes dels cementiris o allà on es trobessin. Així ho van fer els veïns dels pobles, que, alhora, van ser obligats a recollir la documentació de les víctimes per lliurar-la a les autoritats falangistes.
En contra de l'opinió generalitzada, l'ocupació franquista de Catalunya no va ser un passeig militar. Tant la documentació de les unitats franquistes, com la documentació dispersa de les unitats republicanes, així com les prospeccions arqueològiques realitzades en diversos espais de batalla, demostren que hi va haver resistència republicana. Una resistència puntual i localitzada, és cert, però que tenint en compte l'estat de l'exèrcit republicà després de la Batalla de l'Ebre va ser encomiable i va contribuir a fer que milers de refugiats civils i el gruix de les tropes republicanes no caiguessin en mans de l'exèrcit franquista. Aquestes petites resistències van concedir uns dies de marge que van permetre a les interminables columnes de refugiats, contínuament fustigades per l'aviació feixista, arribar a la frontera francesa, on esperaven trobar un bri d'esperança.
Un dels llocs on la resistència republicana està ben estudiada és el Penedès, gràcies a la feina feta en el marc del projecte Tots els Noms, que coordina l'Institut d'Estudis Penedesencs. La investigació ha permès localitzar dos emplaçaments de resistència republicana entre els rius Gaià i Llobregat: les muntanyes del Montmell al Baix Penedès (18-20 de gener de 1939) i les d'Ordal a l'Alt Penedès (21 i 22 de gener de 1939). En les primeres hi van trobar la mort un nombrós grup de carrabiners que pertanyien a la 158a Brigada Mixta, i en les segones un considerable nombre de soldats de la 196a Brigada Mixta.
La recerca documental realitzada i la memòria oral han possibilitat localitzar diverses fosses de soldats republicans al Penedès. Les persones que havien fet les inhumacions o els seus descendents es van encarregar de guardar la memòria i els espais d'inhumació, esperant que algun dia algú preguntés per ells. Ni ho havien oblidat, ni volien que s'oblidés, però fins fa poc ningú els va preguntar. Han estat estudiosos, historiadors i centres d'estudis locals i comarcals els que ho han fet.
A les comarques de l'Alt Penedès, del Baix Penedès i del Garraf s’han documentat 59 fosses, 36 de les quals fora dels cementiris, en les quals hi ha inhumades les restes d’uns 550 soldats republicans, la meitat d'ells sense identificar. Els soldats republicans que van morir als hospitals de la comarca i que van ser enterrats en les fosses comunes dels cementiris estan plenament identificats i en la majoria d'aquestes fosses hi ha un record en memòria d'ells i la relació de víctimes. Però ningú es recorda dels anònims soldats republicans que jeuen dins o fora dels cementiris.
A Catalunya, la llei de fosses (llei 10/2009) aprovada pel Parlament limita dràsticament qualsevol intervenció científica en les fosses dels soldats republicans sense identificar. Sortosament, en els últims tres anys se n’ha flexibilitzat la interpretació i això ha permès, entre altres coses, obrir diverses fosses a la serra de Riés (entre Subirats i Olesa de Bonesvalls), on s’han recuperat les restes de set cossos de soldats republicans morts el gener de 1939 en la defensa republicana de la línia L-3. Aquestes restes corresponen a soldats de la 196a Brigada Mixta que des del centre d’Espanya i via València van venir a ajudar la Catalunya republicana. Avui les restes es troben inhumades als cementiris d’Olesa de Bonesvalls i de Sant Pau d’Ordal (Subirats) i amb les proves d’ADN realitzades per intentar localitzar-ne els familiars. Una feina molt ben feta per la direcció general de Memòria Democràtica, la Universitat de Barcelona i l'Autònoma de Barcelona, l’Institut d’Estudis Penedesencs i el Centre d’Estudis de Subirats.
Esperem que la redacció d’una nova llei de memòria democràtica que incorpori el tema de les fosses permeti seguir treballant per recuperar les restes d’aquests anònims soldats republicans que, voluntàriament o per força, van perdre la vida retardant l'avanç de les tropes franquistes, amb la qual cosa van aconseguir salvar moltes altres vides.
Avui, 80 anys després que s'acabés la Guerra Civil Espanyola, les restes d'aquests herois anònims, que van morir a Catalunya, però que procedien de tots els racons de l'Estat, jeuen anònimes, oblidades i enterrades en cementiris, camps i muntanyes. Mentrestant, els seus familiars els segueixen buscant.
Cal esperar que en el futur proper millori la cooperació entre l’administració catalana i les associacions de la memòria democràtica i que això ens permeti obrir les fosses documentades seguint els protocols científics, exhumar-ne els cossos, efectuar les proves d'ADN i augmentar el banc de dades que permetin creuar la informació amb la dels familiars que busquen els seus pares, oncles, avis o besavis. Aquests herois anònims i fina ara oblidats s’ho mereixen!