Reconstruir el sistema d’asil

La Unió Europea necessita assumir la responsabilitat de la falta d’una política d’asil comuna, cosa que ha fet que el problema abordable del flux creixent de refugiats d’aquest any s’hagi convertit en una nova crisi política. Cada estat membre s’ha centrat egoistament en els seus propis interessos i sovint ha actuat contra els interessos dels altres. Això ha precipitat el pànic entre els refugiats, els ciutadans en general i les autoritats responsables de la llei i l’ordre. Les persones que busquen asil n’han sigut les principals víctimes.

La UE necessita un pla integral per afrontar la crisi, un pla que asseguri un control efectiu de les onades de refugiats perquè es donin d’una manera segura i ordenada, i a un ritme que reflecteixi la capacitat d’Europa per acollir-los. Perquè sigui integral, aquest pla ha d’anar més enllà de les fronteres d’Europa. És molt menys problemàtic i molt menys costós mantenir els refugiats potencials allà on són ara, o a prop.

Com que l’origen de la crisi actual és Síria, el destí de la població siriana ha de ser la prioritat. Però no s’han d’oblidar altres refugiats i emigrants. De la mateixa manera, aquest pla europeu ha d’anar acompanyat d’una resposta global, sota l’autoritat de les Nacions Unides, i ha d’involucrar els seus estats membres. Això distribuiria la càrrega de la crisi siriana entre un nombre més gran d’estats, i a la vegada establiria criteris globals per abordar els problemes de l’emigració forçada en termes més generals.

Heus aquí els sis elements d’un pla integral.

Primer, la UE ha d’acceptar com a mínim un milió de refugiats anualment en un futur pròxim. I, per fer això, ha de compartir la càrrega de manera justa, un principi que finalment una majoria qualificada va establir a la cimera de dimecres passat.

És crucial que hi hagi un finançament adequat. La UE hauria de proporcionar 15.000 euros anuals per cada refugiat durant els dos primers anys per ajudar a cobrir l’habitatge, l’atenció mèdica i els costos educatius, i per aconseguir que els estats membres vegin més atractiu acceptar-los. Pot recaptar aquests fons emetent bons a llarg termini mitjançant la seva capacitat d’endeutament AAA, un recurs molt poc utilitzat; això tindrà l’avantatge afegit d’oferir un estímul fiscal justificat a l’economia europea.

És igualment important permetre que tant els estats com les persones que demanen asil puguin expressar les seves preferències amb la mínima coerció possible. Situar els refugiats allà on volen anar -i allà on se’ls necessita-és una condició sine qua non de l’èxit.

Segon, la UE ha d’encapçalar l’esforç global per proporcionar un finançament adequat que permeti al Líban, Jordània i Turquia donar suport als quatre milions de refugiats que actualment viuen en aquests països.

Fins ara, només s’ha recaptat una petita part dels diners que es necessiten per a l’atenció mèdica bàsica. Si s’hi inclouen l’educació, la formació i altres necessitats essencials, els costos anuals pugen com a mínim fins als 5.000 euros per refugiat, o 20.000 milions d’euros. L’ajuda que avui la UE ofereix a Turquia, tot i que la setmana passada es va duplicar, encara és de només 1.000 milions d’euros. D’altra banda, la UE també hauria d’ajudar a crear zones econòmiques especials amb un estatus comercial preferent a la regió, incloent-hi Tunísia i el Marroc, per atraure-hi inversió i generar llocs de treball tant per a la població local com per als refugiats.

La UE hauria d’adquirir un compromís anual amb països de primera línia d’entre almenys 8.000 i 10.000 milions d’euros, amb una aportació provinent dels Estats Units i la resta del món. Això es podria afegir a la suma dels bons a llarg termini emesos per oferir suport als refugiats a Europa.

Tercer, la UE ha de començar a crear immediatament una única Agència d’Asil i Emigració i, arribat el moment, una Guàrdia Fronterera de la UE. L’actual mosaic de sistemes d’asil diferents no funciona: és car i ineficient i produeix uns resultats molt poc sòlids a l’hora de definir quines són les condicions per obtenir asil. La nova agència simplificaria gradualment els tràmits, establiria regles comunes per a l’ocupació i la iniciativa empresarial, així com beneficis sòlids, i desenvoluparia una política de retorn efectiva i respectuosa amb els drets dels emigrants que no puguin obtenir l’asil.

Quart, cal establir uns canals segurs per als refugiats, començant per portar-los des de Grècia i Itàlia fins als seus països de destí. Això és molt urgent per aconseguir apaivagar el pànic. El següent pas lògic és estendre les vies segures a les zones frontereres amb el conflicte bèl·lic, cosa que reduirà el nombre d’emigrants que fan la perillosa travessa del Mediterrani. Si els refugiats tenen una oportunitat raonable d’arribar finalment a Europa, hi ha moltes més probabilitats que es quedin on són. Això requerirà negociar amb els països de primera línia, en col·laboració amb l’agència de les Nacions Unides per als refugiats, per establir-hi oficines de tramitació amb Turquia com a prioritat.

Els acords operacionals i financers desenvolupats per la UE s’haurien d’utilitzar per establir criteris globals a l’hora de tractar els sol·licitants d’asil i els emigrants. Aquesta és la cinquena peça del pla integral.

Finalment, per absorbir i integrar més d’un milió de refugiats i emigrants cada any, la UE ha de mobilitzar el sector privat -ONG, grups eclesiàstics i empreses- perquè actuïn com a patrocinadors. Això requerirà no solament un finançament suficient, sinó també la capacitat humana i tecnològica per trobar l’encaix entre emigrants i patrocinadors.

L’èxode de la Síria devastada per la guerra no s’hauria d’haver convertit mai en una crisi. Feia temps que es gestava, era fàcil de preveure i és evident que Europa i la comunitat internacional poden abordar-la. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ara també ha publicat un pla de sis punts per afrontar la crisi. Però aquest pla, que subordina els drets humans dels refugiats i els emigrants a la seguretat de les fronteres, amenaça de dividir i destruir la UE, ja que renuncia als valors sobre els quals es va crear i viola les lleis que se suposa que la governen.

La UE ha de respondre-hi amb una política d’asil autènticament europea que posi fre al pànic i al patiment humà innecessari.

Copyright Project Syndicate