25/6: Recurs al cessament

Quan t’han contractat per a una feina i t’acomiaden, és normal recórrer-hi. Quan t’han nomenat per a un càrrec i et cessen, no és gens normal recórrer-hi. Perquè qui té l’autoritat per nomenar-te té també l’autoritat per destituir-te. Per tant és més que insòlit que un càrrec cessat presenti cap mena de recurs i encara més que ho vulgui portar als tribunals. Per això sorprèn que Pérez de los Cobos anunciï recursos successius pel seu cessament. Perquè no va ser contractat ni ascendit a cap de la Comandància de Madrid. Va ser nomenat. Pel mateix procediment pel qual ha estat destituït. I les explicacions per nomenar-lo eren tan discrecionals i discutibles com les explicacions per substituir-lo. Llavors, com és que hi recorre? Potser perquè, en el fons, no reconeix l’autoritat de qui l’ha cessat. I creu que hi ha en el seu nomenament una lògica pròpia, una font d’autoritat, superior a l’autoritat política del ministeri de l’Interior que el va cessar. Algú ha parlat, fins i tot en termes laudatoris, de l’existència a Espanya d’un estat dins de l’Estat, referint-se a la Guàrdia Civil i a alguns tribunals. Potser Pérez de los Cobos creu que, com que ell en forma part, només aquest estat dins de l’Estat el pot cessar. No pas un simple ministre.