Reduir els aforaments per apartar el Suprem del cas de l'1-O?

Barcelona / MadridMés enllà de la renovació del CGPJ per desbancar la dreta del poder judicial, també hi ha altres canvis legislatius que estan a l'agenda d'una part de l'independentisme. Un és la reducció dels aforaments, que ara per ara rebutja el PSOE, segons diverses fonts consultades. La Moncloa ni ho confirma ni ho desmenteix. Què implicaria? Més enllà de reduir el nombre de càrrecs que tenen un tractament especial i que no poden ser jutjats per la via ordinària com qualsevol ciutadà, de retruc podria enviar la causa de l'1-O, ara en mans del Tribunal Suprem, a la justícia ordinària. No és un canvi menor, perquè allà encara hi ha processats Carles Puigdemont, Marta Rovira, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Preguntats oficialment per aquesta qüestió, els implicats en la negociació mantenen l'hermetisme, però diverses fonts consultades per l'ARA admeten que aquesta fórmula ha format part de les converses.

L'argument d'aquesta reforma seria reduir el que es considera un "privilegi", però per als independentistes suposaria treure de l'equació el Tribunal Suprem. Deixant els aforaments a la mínima expressió –entre molts d'altres es podrien eliminar els dels eurodiputats–, el Suprem tindria encara més difícil justificar per què manté el control de la causa (l'alt tribunal argumenta que eren aforats en el moment de cometre els presumptes delictes pel càrrec que ocupaven). Amb la reforma dels aforaments aspirarien que el seu cas anés a parar a un jutge de primera instància.

D'aquesta manera també s'assegurarien que si s'aprovés la llei d'amnistia, no fos el Suprem sinó la justícia ordinària la que tindria la clau dels encausats del Procés. Cal tenir en compte que encara que el Congrés de Diputats doni llum verda a l'oblit judicial –en cas d'acord d'investidura–, serien els jutges els que haurien d'aplicar la norma en cada cas. El Suprem, com a mínim, podria retardar-ne els efectes elevant una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional o una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Els aforats

A Espanya són aforats els diputats estatals i autonòmics i els senadors, els eurodiputats, els membres del CGPJ, del TC i del Tribunal Suprem, a més dels presidents de l'Audiència Nacional i de les sales dels tribunals superiors de justícia. També el fiscal general de l'Estat –i els fiscals de sala del Suprem–, els presidents i consellers del Tribunal de Comptes, del Consell d'Estat, el Defensor del Poble, a més de tots els presidents i consellers autonòmics, un llarg reguitzell de militars, els reis emèrits, la reina i les princeses. L'únic límit a l'hora de plantejar un canvi en aquest camp seria el que diu la Constitució: estableix que diputats, senadors, el president i els membres del govern espanyol han de ser jutjats al Tribunal Suprem (a més de recollir la inviolabilitat del rei). De la resta no en diu res i, per tant, podrien canviar d'estatus per llei.