El regnat etern de Leo Messi

BarcelonaUns representants de la revista France Football es van posar en contacte amb Leo Messi la setmana passada per dir-li que havia guanyat la seva sisena Pilota d'Or. A partir d'aquell moment s'activava tota la maquinària per dur l'argentí fins al Théâtre du Châtelet de París, on es feia dilluns la gala d'entrega. A diferència del 2009, quan va aixecar el seu primer guardó, aquest cop Messi es trobava amb un acte fet a la seva mida. Ja s'havia filtrat que ell tornava a ser l'escollit i, sota la supervisió del seu equip de comunicació, totes les càmeres el seguien des de la seva arribada a la capital francesa. L'acompanyava la seva dona i de dos dels tres fills –el petit es va quedar a Barcelona– i s'acabava fotografiant amb les seves sis Pilotes d'Or. "Es va acostant la retirada, però Déu vulgui que em quedin encara diversos anys més", deia des de l'escenari.

La frase sobre la retirada va sorprendre més d'un, perquè un dels debats de la jornada era precisament sobre el límit de l'argentí. Als 32 anys tornava a ser designat el millor de la temporada, premi que no obtenia des del 2015, l'any que va aconseguir la seva última Champions. "Messi és de poques paraules i en cap cas ha dit que es retiri. És lògic que pensi en la retirada perquè hi ha un desgast físic, però a ell no se li nota", comentava l'exseleccionador espanyol Vicente del Bosque, que considerava que Messi havia guanyat "amb tot el mereixement" la seva sisena Pilota d'Or.

Messi acaba contracte el 2021 i el Barça ja està treballant en l'opció de renovar-li el contracte. En paral·lel, té una clàusula a l'actual que el permetria marxar lliure aquest mateix estiu sempre que sigui per anar a una lliga menor, per exemple l'asiàtica. Des de l'entorn del jugador asseguren que ja han rebut alguna oferta, però també asseguren que, almenys en aquests moments, l'argentí no té previst fer les maletes. "Estic molt content, però el que compta més enllà dels trofeus individuals és aconseguir-ne amb l'equip. És un orgull ser part del Barça, el club que estimo. És un reconeixement que encara fa créixer més el club", deia Messi a la gala.

El futbolista va entrar al podi de la Pilota d'Or el 2007, dos anys abans de guanyar el seu primer guardó. Des d'aquell 2007 Messi sempre havia estat al podi del trofeu –que del 2010 al 2015 s'havia entregat conjuntament amb la FIFA– exceptuant l'edició del 2018. Aleshores el debat era si l'argentí havia arribat a l'ocàs de la seva carrera. Però amb el guardó d'aquest 2019 la pregunta és quantes Pilotes d'Or més pot guanyar. "És un dels millors de tots els temps. Els que havien de prendre la decisió ja ho han fet i cal acceptar-ho, no soc un mal perdedor", deia Virgil van Dijk, el central holandès del Liverpool que va quedar en segona posició.

Tot i que el criteri mai es va acabar de definir –els periodistes que escollien el que consideraven el millor–, últimament, i sobretot en les dues últimes dècades, la Pilota d'Or s'havia fixat sobretot en els equips que havien guanyat o bé la Champions o amb les seleccions guanyadores de Mundials i Eurocopes. És precisament el que va penalitzar Leo Messi el 2018. Aquest 2019 l'argentí tampoc ha aixecat l'orelluda ni ha pogut guanyar la Copa Amèrica amb l'Argentina. En canvi, ha sigut el més regular durant la temporada, sobretot a nivell golejador, i amb exhibicions com les del partit d'anada de semifinals contra el Liverpool.

Messi ha sigut l'únic del Barça al top ten de la Pilota d'Or. El Liverpool, en canvi, hi té tres jugadors. Però mentre que l'argentí és el líder indiscutible del conjunt blaugrana, l'equip red ha fonamentat el seu èxit europeu en el joc col·lectiu, amb futbolistes de molt nivell però sense un líder indiscutible. El central Van Dijk (2), l'atacant Salah (5) i el porter Alisson (7) s'han repartit els vots i això ha aplanat el camí a Messi. A més, a Cristiano Ronaldo, guanyador de cinc Pilotes d'Or, l'ha penalitzat el canvi de la lliga espanyola per la italiana: malgrat jugar al Juventus, la Serie A té una quota de seguiment més baixa que la Lliga o la Premier. El portuguès, de fet, conscient que no seria premiat, va declinar anar a la gala de France Football per ser a la de la Serie A, on va recollir el guardó del millor futbolista a Itàlia.

El dubte és saber què passarà de cara al 2020, tenint en compte que, més enllà dels títols col·lectius, aquesta temporada s'està mantenint el mateix escenari que l'anterior. Messi és el líder indiscutible del Barça mentre que al Liverpool, primer destacat a Anglaterra, segueix sense haver-hi consens sobre quin dels seus jugadors és el més important de tots.

El guardó va merèixer la reacció de molts personatges del món de l'esport, tot i que va traspassar fronteres i va arribar al seu país natal, on el president argentí, Mauricio Macri, el va felicitar a través de Twitter: "Orgull nacional per tant talent, esforç i humilitat". Mentrestant, els mitjans de comunicació també lloaven la figura de Messi, sobretot els esportius. El diari Sport titulava en portada que "el futbol només té un Déu" i destacava la "dècada prodigiosa" del davanter. Mundo Deportivo el qualificava com "el més gran" i L'Esportiu titulava: "Investit". El diari As sorprenia amb un joc de paraules com a titular –"M6SSI"– i el Marca, que es decantava per les sis fotografies de les gales en què Messi ha guanyat el premi, titulava: "La història és seva".