Remar al mar per descobrir un món nou

BarcelonaEntrar al mar per primer cop amb una embarcació petita pot fer una mica de por. El mar sempre infon respecte i s’obre als valents. Si la persona és cega, encara infon més respecte. Però moltes portes s’obren de bat a bat gràcies a l’esport. Aquest cap de setmana el Parc del Fòrum de Barcelona va acollir una prova del Campionat del Mediterrani Occidental de rem de mar amb la participació d’un equip que inclou una persona amb problemes de visibilitat. “Quan surts a remar al mar et pots fer una idea de com serà l’experiència. Però quan la persona és cega, descobreix un món nou que segurament pensava que tenia tancat: el de sortir al mar”, explica la Christine Gomez-Faigt, membre del club Aviron de Perpinyà, l’entitat d’on va sorgir fa uns anys l’Associació Nàutica Catalana, un club centrat en el rem de mar que s’ha convertit en pioner en obrir les portes a persones amb discapacitats visuals.

El rem de mar és una disciplina que de mica en mica s’ha anat fent el seu espai, especialment a França, on gaudeix de gran tradició. Des de fa més d’una dècada, diferents clubs de la costa Mediterrània van crear una lliga de rem de mar amb proves en localitzats com Seta, Cassís o Marsella, però fa uns anys van ampliar horitzons sumant noves cites d’aquest calendari a San Remo (Itàlia) i Barcelona. Aquesta era la setena edició a Barcelona, la cita més antiga a l’Estat. El primer cop van participar-hi tot just tres equips: un de Barcelona, un de Banyoles i un de Besiers. Des de llavors, no ha deixat de créixer i s’ha aprofitat la cita per unificar-lo amb el Circuit de Catalunya de l’especialitat. Aquest any hi han participat els equips del Club Nàutic Bétulo de Badalona, el Club de Rem de Barcelona, el Club Marítim de Barcelona, Tarragona, Sant Carles de la Ràpita i Banyoles, i l’organitzador, el Club Esportiu Olímpic Barcelona. Amb el suport de la Federació Catalana de Rem i Plyzer com a patrocinador, aquesta edició ha aplegat més de 150 remers que formen part de 60 tripulacions diferents provinents d’Irlanda, Itàlia, França, Mònaco i també d’Euskadi, on el club Urkirolak, que debuta, preveu organitzar una prova més endavant.

Però la gran novetat ha estat aquest equip de Perpinyà amb Brigitte De Munk, una dona amb problemes de visibilitat. “Com que sabíem que hi havia gent cega que volia fer esport, va néixer la idea de provar-ho amb el rem de mar, perquè permet un contacte amb la natura increïble. Es va començar l’entrenament en una llacuna per tenir aigües tranquil·les, i al final es va proposar que poguessin participar en competicions. La Federació Francesa fa més de 10 anys que organitza un campionat paralímpic, però mai s’havia fet amb persones cegues”, explica Gomez-Faigt. El rem de mar barreja la tècnica del rem tradicional, en què les embarcacions poden ser individuals, de dues persones o de quatre, amb un format inspirat en la vela. Es tracta d’uns circuits similars a la vela olímpica, en forma triangular a prop de la costa, en què s’han de superar unes boies. El circuit, de sis quilòmetres, sol ser exigent, especialment si hi ha mala mar.

Però com que no hi ha precedents per a persones cegues, va caldre crear-ho tot de zero. “Els equips són totalment mixtos. En tots els sentits. És a dir, una persona amb visió total amb una amb problemes. I hem fet que sempre sigui un home i una dona. Iniciar aquest projecte va significar un repte perquè es va haver de crear una nova manera de comunicar-nos, un nou lèxic i vocabulari”, afegeix en català Christine Gomez-Faigt. A la prova de Barcelona, l’embarcació de De Munk, que té una malaltia ocular degenerativa, va participar en el mateix circuit que les altres, però el seu resultat no va computar perquè era l’única de la categoria. Poder gaudir del mar va ser el premi per a la Brigitte, que s’ho passa bé remant mentre molts s’ho miren des de terra, sense atrevir-se a fer el pas.