La renovació de Messi: Beneït retard amb premi extra

Cap D’esports de Rac1Ja pot dormir tranquil Joan Manuel Serrat. El millor futbolista de la història, per fi, ha segellat el millor contracte de la història. I, també, el contracte que ha tingut més delay. Tot estava acordat i signat a trossos des del mes de juny, però la misteriosa negativa del jugador argentí a fer-se la foto, el seu silenci eixordador i les mitges veritats del president Josep Maria Bartomeu -que si el contracte l’havia signat el mateix Messi, que si l’havia signat el seu pare- han envoltat d’una incertesa innecessària una renovació estratègica i molt desitjada.

Al final, beneït retard i medalleta extra per al president: foto i blindatge. Mentre Neymar marxava al París Saint-Germain, algú es va adonar que la nova clàusula de Lionel Messi era pagable i el club ha aprofitat el parèntesi, amb discreció i distracció, per apujar-la. Bona jugada. S’acaba així amb un molest debat de futur i amb el somni humit dels xeics del golf Pèrsic. Messi es queda perquè el club el valora com es mereix i perquè, més enllà de clàusules i milions d’euros, la clau per decidir el seu futur sempre ha sigut la seva felicitat. I ara, la veritat, sembla un pare de família feliç. Per molts anys.