Repetir o canviar el signe de la història

BarcelonaNomés vuit seleccions saben què és alçar una Copa del Món. Entre aquest selecte grup de països hi ha França, que va guanyar el Mundial que va acollir el 1998 i que aquesta tarda, a l’estadi de Lujniki (17 h / Telecinco), contra Croàcia buscarà cosir una segona estrella sobre el gall que hi ha al seu escut. La selecció francesa parteix amb l’etiqueta de favorita i amb un entrenador, Didier Deschamps, que pot fer història i convertir-se en el tercer seleccionador que guanya un Mundial com a jugador i com a tècnic després del brasiler Mario Zagalo i l’alemany Franz Beckenbauer. Per fer-ho, Deschamps haurà d’aconseguir derrotar una Croàcia amb les cames cansades després d’haver superat tres pròrrogues i dues tandes de penals, però amb la il·lusió incalculable de disputar per primer cop en els seus 24 anys de vida una final d’una Copa del Món.

“Calma, concentració i convenciment” són les principals actituds que ha demanat el tècnic francès al seus pupils, qui sap si recordant el que Aimé Jacquet els deuria dir al vestidor abans de la final que Deschamps va guanyar vestit de curt el 1998 contra el Brasil. Abans van haver de superar Croàcia a les semifinals (2-1). És inevitable llegir la final d’avui sense pensar en aquella semifinal d’ara fa vint anys. Llavors, França també feia gala d’una gran solidesa defensiva: només havia aconseguit un gol abans de jugar contra els croats i comptava amb el talent de Zinédine Zidane al mig de camp i de Thierry Henry a la davantera. És cert que França arriba a la final d’aquesta tarda amb quatre gols encaixats (un contra Austràlia i tres contra l’Argentina), però el blaugrana Samuel Umtiti i el madridista Raphael Varane han demostrat ser un autèntic forrellat al centre de la defensa bleu. En les semifinals contra Bèlgica, els dos futbolistes es van exhibir i Umtiti, com Thuram el 1998, va ser l’encarregat de donar la victòria al seu equip. En la França contemporània, excel·leix un tal Paul Pogba, el principal catalitzador dels contraatacs amb què tan còmode se sent el seu equip, mentre que Antoine Griezmann i Kylian Mbappé són els encarregats de pintar el final de les jugades ofensives, ajudats per un Olivier Giroud tan treballador com desencertat de cara a gol. Deschamps, capità el 1998, té el repte de transmetre la motivació que va sentir fa vint anys. “He intentat transmetre als jugadors que probablement estan davant el partit més bonic de les seves vides”, va afirmar ahir, alhora que va explicar que, com a tècnic, viu i gaudeix l’experiència d’una manera “diferent”: “Quan ets jugador, ets un actor. Ara estic al servei dels meus jugadors perquè el partit depèn d’ells. El meu èxit és el seu èxit”.

Per aconseguir-ho, el tècnic francès va confessar que han “analitzat” els sis partits previs de Croàcia en aquest Mundial. La selecció balcànica, tot i acumular 90 minuts més que el seu rival, apel·la a la unió d’un grup que ha cosit pas a pas el seu seleccionador, Zlatko Dalic. El tècnic bosnià es va fer càrrec de l’equip l’octubre de l’any passat, quan va rebre la trucada del president de la Federació de futbol croata, Davor Suker, autor del gol a la semifinal contra França del 1998. Enmig d’una situació caòtica, en una federació assetjada per la corrupció, Dalic, que llavors estava entrenant un club dels Emirats Àrabs, va arribar per fer ressorgir de les cendres un grup que es pot proclamar campió del món. “Passi el que passi, estarem orgullosos”, diu Dalic d’un conjunt que està preparat per “competir amb dignitat”, malgrat els minuts acumulats i tenir els dubtes de l’extrem Ivan Perisic, absent en l’entrenament d’ahir, i del lateral esquerre Ivan Strinic.

Aquesta tarda, França buscarà repetir la fita que la dugui a ser campiona, mentre que Croàcia voldrà gravar el seu nom amb lletres daurades al llibre de la història dels Mundials.