Respirar un altre cop

BarcelonaMai tants nord-americans havien anat a votar i poques vegades un recompte de paperetes havia mantingut tant de temps tanta gent amb la nàusea sobre el futur. Hi havia hagut precedents, com l’any 2000, quan la disputa va durar 36 dies, però es va focalitzar en un sol estat, Florida, amb les seves famoses paperetes papallona, que van portar George Bush Jr. a la Casa Blanca per només 537 vots. Aleshores, el candidat demòcrata va concedir la victòria amb elegància i va donar per acabada la seva carrera política. Aquest cop no ho esperin.

Aquest cop, el recompte s’ha allargat de dimarts a dissabte i el president sortint manté un guió preparat a consciència durant mesos per intentar enfangar la credibilitat dels resultats i deslegitimar la victòria demòcrata.

Trump va començar a escriure tuits insinuant que les eleccions no serien impecables fa ja mesos, i dimecres a la matinada ja va parlar de “frau”. De fet, des del primer moment del recompte va parlar de trampes i de denúncies, que difícilment prosperaran però que introdueixen incertesa i malestar. Trump ha intentat resistir a la Casa Blanca amb els seus tuits de matinada i les seves intervencions mediàtiques extemporànies, però ha perdut les eleccions i els EUA hauran de demostrar què queda de la seva millor tradició, la que és capaç de sumar la diferència i sobreviure a un megalòman.

La pregunta és quin preu està disposat a fer pagar Trump al país en termes de credibilitat del sistema democràtic i de pau social. La resposta la tindrem en els propers dies, i els antecedents de la seva retòrica divisiva i amarga durant el seu mandat no permeten ser optimista. Tot i això, Donald Trump ha perdut les eleccions i no esperava el silenci dels molts republicans que han deixat fer el recompte sense sumar-se a la teoria conspirativa, ni que la Fox, la rèptil, la seva corretja de transmissió durant els últims quatre anys, hagi decidit no mentir sobre els resultats.

La victòria de Joe Biden permet preveure alguns canvis importants en la forma i el fons en política interior i exterior. Biden és un centrista que ha utilitzat un llenguatge moderat per referir-se als contrincants polítics i un candidat elegit per no espantar els republicans moderats. Biden té una llarga carrera de demòcrata dialogant i amb Kamala Harris han fet una campanya tranquil·la, racional i pragmàtica que els pot portar a passar una de les pàgines més indecents de la política nord-americana.

EL TRUMPISME ES QUEDA

Però que Biden guanyi no significa el final del trumpisme. Els bons resultats d’aquesta mena d’home bala, caòtic i desafiant contra el sistema que és Donald Trump permeten pensar que hauria sigut reelegit si no s’hagués produït la pandèmia.

Trump va agafar el món desprevingut el 2016, però aquest cop ha estat a punt de guanyar per segon cop i amb quatre anys actuant com un projectil contra les institucions i les convencions que havien construït políticament el país. Quatre anys atiant la polarització i la fractura, la violència i el racisme i mentint descaradament no han impedit un bon resultat.

La transició no serà en cap cas fàcil. El president té fins al 20 de gener per continuar amb la seva mala praxi i no es pot descartar que destrueixi documentació, prengui decisions polítiques o militars in extremis, decreti indults o prengui decisions en el seu benefici empresarial.

Per què Trump ha resistit electoralment? Probablement la situació econòmica i un atur del 3% han sigut fonamentals, com les seves mentides sobre un eventual confinament decretat pels demòcrates, la seducció que tenen les personalitats carismàtiques fortes com la seva i l’èxit atiant el racisme i l’odi en una societat convulsa. Com ha escrit Thomas Friedman al NYT, “en la dècada del 2040 els blancs seran el 49% de la població nord-americana, mentre que els col·lectius hispans, negres i multiracials representaran el 51%”. El país està canviant i una part de la majoria blanca té por també del canvi demogràfic, després dels canvis industrials i de l’economia que Trump ha sabut explotar.

Trump té una actitud confrontacional i divisiva que amb una personalitat autoritària sembla donar control mentre sembra el caos. De moment, la seva capacitat de dinamitar els valors democràtics des de dins de la Casa Blanca sembla que s’acaba, però l’home bala continuarà disparant-se amb l’ambició de recuperar el poder per a ell o la seva família per evitar la justícia. Mentrestant, comença la feina de reconstrucció del país i Biden estarà acompanyat del veritable canvi, la vicepresidenta Kamala Harris. És en ella en qui diposito la confiança que la decència en política és possible, que la transformació positiva de la societat pot ser l’eix d’actuació i que la manca d’escrúpols i la mentida no són sempre l’opció. Biden i Harris són polítics formats, l’antítesi de la ignorància orgullosa de Trump. Mig país i mig món confien que tornin a la multilateralitat en la lluita contra el canvi climàtic i a la decència i la integritat com a valors a ensenyar a les generacions futures. Que es pugui respirar, en definitiva.