Restaurar Notre-Dame amb una impressora 3D

L’impacte de l’incendi que va destruir l’agulla i la coberta de Notre-Dame segueix molt viu quatre mesos després. En el moment de l’incendi els experts van afirmar que potser caldran una o dues dècades perquè la catedral recuperi l’esplendor perduda, i els mitjans continuen el seguiment pràcticament diari de les tasques d’estabilització i reconstrucció. Tot i així, els professionals que hi treballen compten amb una informació exhaustiva del temple, fins al punt que podrien imprimir-lo en 3D. Precisament aquesta tècnica d’impressió s’ha convertit des de fa uns anys en una eina cabdal per a la continuació de la Sagrada Família.

L’escaneig en 3D de la catedral de Notre-Dame està inclòs dins la nova exposició digital de la plataforma europea de patrimoni Europeana, Patrimoni en risc. No és obra d’un professional francès, sinó belga i establert als Estats Units: el professor del Vassar College Andrew Tallon (1969-2018) va escanejar Notre-Dame digitalment des de l’any 2015 i fins pocs mesos abans de morir de càncer. “Andrew Tallon va ser un pioner en l’ús de la tecnologia làser i les tècniques avançades d’imatge -diuen els autors de la mostra-. Va fer servir càmeres esfèriques de 360 graus transportades per drons. Després va generar més de mil milions de punts de dades. L’obra de Tallon a Notre-Dame ens ofereix una imatge detallada de la catedral abans de l’incendi”.

Malgrat que les gàrgoles i les quimeres de Notre-Dame no es van cremar durant l’incendi perquè les van retirar una setmana abans del foc per poder fer les tasques de restauració de la coberta, una empresa holandesa, Concr3de, ha fet una versió amb cendra i pedra calcària de París de la cèlebre Stryge per recordar el potencial de la impressió 3D. “És un molt bon exemple de com es poden aprofitar aquestes tècniques i com l’experimentació d’una empresa com aquesta es pot aplicar a projectes de restauració -explica a l’ARA Douglas McCarthy, un dels autors i cocomissari de l’exposició-. L’ofici per fer escultures com aquesta escasseja, no hi ha gaire gent que en pugui fer. Per al medi ambient són costoses perquè cal extreure la pedra d’una pedrera i transportar-la fins al taller, així que la Strygeem sembla un molt bon exemple de com la impressió 3D, que és una tecnologia que s’està desenvolupant molt ràpidament, es pot aplicar al patrimoni i produir uns resultats eficients i sostenibles”.

A Patrimoni en risc, Europeana posa a l’abast del públic i de professionals molt diversos relacionats amb Notre-Dame des d’imatges de miniatures medievals on apareix la catedral fins a fotografies històriques. “No diem que Notre-Dame s’hagi de restaurar amb tecnologia 3D, sinó que és interessant com la tecnologia pot oferir més recursos a les restauracions”.

Europeana és la plataforma digital de patrimoni més important a escala europea i està finançada per la Comissió Europea. “La Comissió està molt interessada en donar suport a la intersecció de la tecnologia digital -incloent-hi el 3D-, la realitat augmentada i la realitat virtual amb problemàtiques patrimonials”, explica McCarthy. La seva trajectòria va arrencar el novembre del 2008 i actualment s’hi poden veure 50 milions d’objectes de museus, arxius i biblioteques. Patrimoni en perill és la primera exposició sobre aquest tema. “Tres mesos després del terrible incendi de Notre-Dame, és un bon moment per fer l’exposició, perquè posa l’incendi en un context històric més ampli i perquè mostra que aquest és un dels molts perills, humans i naturals, que poden afectar el patrimoni cultural arreu del món”, conclou Douglas McCarthy.

La mostra inclou la cinquantena de monuments i paisatges en perill segons la Unesco, com ara el jaciment de la ciutat grega de Cirene, a Líbia, el centre històric de Viena i el bosc tropical de Sumatra. També recorda desastres naturals que van provocar catàstrofes patrimonials, com ara el terratrèmol de Lisboa del 1755 i el d’Assís del 1997. En l’apartat de l’acció humana, alerta dels perill del turisme i la gentrificació en llocs com ara Venècia i Dubròvnik.