Cinc claus per llegir els resultats del 9-N

BarcelonaJa són consultables a la web els resultats del procés participatiu del 9-N. Amb el 100% de les 6.695 meses de votació avaluades hi ha comptabilitzat el vot de 2.305.290 persones. La xifra no incorpora la vintena de meses a l'estranger, on han votat 13.573 vots. I durant quinze dies més encara es podrà votar. La concurrència a les urnes té lectures i conseqüències polítiques [aquí i aquí]: accelera el procés i el reforça i també dóna aire a Artur Mas. Al marge d'això, però, hi ha almenys cinc claus a tenir en compte a l'hora de llegir els resultats.

1. La previsió: la por de quedar per sota del milió i mig. Al Govern i als seus entorns –i també en alguns dels partits del bloc sobiranista– hi havia el temor que, després que es trenqués la unitat a l'entorn del 9-N un cop Mas va acatar la suspensió del TC, el procés participatiu tingués una afluència de votants menor. Tot el que baixés d'un milió de participants era un fracàs, el milió i mig era poca cosa i el que superés els dos milions era un gran èxit, encara més després de les amenaces i pressions de la delegada del govern espanyol i de la Fiscalia per impedir l'obertura de col·legis electorals. El resultat entre el milió i els dos milions hauria generat lectures diverses.

El reforçament de la figura de Mas és, en aquest sentit, proporcional a la contundència de la petició perquè convoqui eleccions i concreti el full de ruta independentista. Els 2,3 milions no generen mandat democràtic però sí mandat polític.

2. El percentatge: a l'entorn d'un 36% dels cridats a les urnes. A les darreres eleccions europees, les del 25 de maig, estaven cridats a les urnes 5,3 milions de catalans. A aquesta xifra cal afegir-hi ara els d'edats entre 16 i 18 anys i els immigrants residents a Catalunya amb targeta d'identitat d'estranger (TIE) vigent. Els joves cridats a votar al marge del cens eren, doncs, uns 134.000, i encara calia afegir-hi entre 800.000 i 900.000 nouvinguts sense la nacionalitat espanyola.

Així, hi havia aproximadament 6,2 milions de persones amb dret a vot. Ho hauria fet un 36% i els nouvinguts –que, llevat dels comunitaris a les municipals i les europees, no tenen reconegut el dret de vot en les eleccions 'normals'– haurien participat molt menys que els nacionals catalans. En números absoluts, la participació se situa entre el referèndum de la Constitució Europea del 2005 i les eleccions europees del maig.

3. El territori: s'accentua la dualitat. Les zones més sobiranistes voten de forma massiva pel sí-sí i participen molt més. Les més unionistes voten poc i el sí-no i el no treuen el cap. La mobilització dels electorats de CiU, ERC i la CUP ha estat molt alta i els resultats ho demostren, mentre que el PP i el PSC s'han desvinculat del procés participatiu malgrat que, a darrera hora, el president dels socialistes catalans, Àngel Ros, es va acostar a les urnes. Agafant, per exemple, dos municipis que representarien aquestes dues realitats polítiques, les Borges Blanques (Garrigues) i Badia del Vallès (Vallès Occidental), es veu ben clar.

A la capital de les Garrigues, com a la majoria de feus sobiranistes, el sí-sí supera el 90% i la participació va ser fins i tot més alta que a les darreres municipals, les del 2011: 2.841 vots enfront de 2.685. Al municipi vallesà van votar 2.145 persones el 9-N, i a les municipals ho van fer 5.062. En aquest cas, el 55% va optar pel sí-sí, mentre que gairebé el 17% va optar pel sí-no i el 16% directament pel no. Els de Badia, però, són uns resultats que s'assemblarien més als d'un referèndum 'real'.

4. El resultat: la tercera via i el no treuen el cap. El 80% dels assistents a les urnes va optar pel sí-sí, l'opció que defensaven la campanya 'Ara és l'hora', CDC, ERC i la CUP. De fet, la del sí-sí ha estat l'única campanya que ha existit. De forma explícita no se n'ha fet ni pel sí-no ni pel no. Per l'opció pensada per satisfer els partidaris de la tercera via, la del sí-no, es van decantar dos influents líders: Joan Herrera, d'ICV, i Josep A. Duran i Lleida, d'Unió. Els seus partits havien optat per no aconsellar cap vot [aquí i aquí] a la segona pregunta. Molts dels seus votants, i cal pensar que també molts de l'emergent Podem, a qui les enquestes presenten com la sorpresa, engreixen les 232.000 paperetes del sí-no, que representen un 10% del total. Així com els 1,8 milions del sí-sí s'atansen molt als votants de CDC, ERC i la CUP, és discutible que el vot a la tercera via sigui un bon resultat per una part important dels electorats d'ICV, Unió –que mai a la seva història s'ha presentat en solitari a unes eleccions– o Podem.

I si per als partidaris del dret a decidir és una bona notícia la compareixença del sí-no, encara ho és més la del no, atès que les formacions contràries al procés aconsellaven no votar. Fins a 104.700 catalans, el 4,5% dels assistents al procés participatiu, van marcar-lo desacatant també el Tribunal Constitucional i emparant el dret a decidir.

És evident que el 9-N ha anat més enllà de les consultes sobiranistes locals que van començar a Arenys de Munt el 2009 i van acabar a Barcelona el 2011. En aquell procés van votar 886.000 ciutadans i, potser perquè no hi havia tercera via, un 92,3% ho va fer pel sí. Així doncs, el procés participatiu, tot i no ser vinculant, s'assembla una mica més a un referèndum real.

5. L'independentisme: el dubte de si 1,8 milions de vots és suficient. ¿N'hi ha prou amb els partidaris del sí-sí per guanyar un referèndum vinculant o aconseguir una majoria folgada a les plebiscitàries? No és clar, però les comparacions donen algunes pistes. A les darreres catalanes, les del 2012, va votar gairebé el 70% del cens, just 3,6 milions de persones. És el doble dels que ahir es van decantar pel sí-sí.

Comptant que ahir l'independentisme va assistir massivament a votar i que l'unionisme va optar majoritàriament per quedar-se a casa, la cosa aniria ajustada, però hem de pensar en un avantatge no folgat del sí. En tot cas, està en condicions de plantar cara i una consulta amb una pregunta binària –que esborrés, per tant, la tercera via malgrat que ha demostrat que té el seu espai– el beneficiaria, tot i que cal arribar-hi amb més avantatge, tal com va explicar Jordi Muñoz comparant referèndums. En els darrers anys, el cop que més catalans han votat va ser a les generals del 2004 –les dels atemptats de l'11-M que van donar una gran victòria al PSC–, i ho van fer 4 milions de persones.