Una nit inofensiva amb la família dels Goya
Els polítics acaparen els flaixos i els joves aporten els discursos més emotius en una gala més curta que mai
BarcelonaCesc Gay li deu un àpat a Isabel Coixet al restaurant Disfrutar. La directora havia apostat que el català s’enduria els Goya a millor guió i direcció, i al final fins i tot hi va sumar el de millor pel·lícula. Amb un total de cinc premis, Truman va ser la triomfadora de la nit del cinema espanyol. El director ja s’ho ensumava: “Teníem tots els números, ho sabíem. Ha sigut fantàstic, estem aclaparats -deia després de la gala-. Hem guanyat el que havíem de guanyar i ara esperem que la pel·lícula torni a la cartellera i tothom la pugui veure”.
Al costat de Javier Cámara, el guardonat Ricardo Darín també estava encantat: “Tant premi és una exageració”, deia recordant el seu pas per Sant Sebastià, els Feroz, els Gaudí i els Goya. És la producció catalana que més èxits s’endú dels Goya després de Pa negre.
Consulta aquí tots els guanyadors dels premis Goya 2016Menys gala i més públic
Dani Rovira incrementa els espectadors amb un 26% de ‘share’
La gala va ser més curta del que el públic temia: només 3 hores i 10 minuts sense descansos ni entrebancs només, excepte les actuacions de Serrat, els tambors de Calanda en homenatge a Buñuel i un parell de números de màgia de Jorge Blass. El presentador, Dani Rovira, havia demanat parlaments breus, “perquè la gala no duri més que Palmeras en la nieve ” i els realitzadors no van tenir pietat a l’hora de tallar discursos d’agraïment. La cerimònia va superar el resultat de l’any passat: amb 3,9 milions d’espectadors (un 25,8% de share va ser el programa més vist del dia a l’Estat i és la segona més vista dels últims 13 anys. A Catalunya La 1 va tenir 509.000 espectadors, el 22,6% de quota de pantalla -els Gaudí s’havien quedat el diumenge anterior en un 11,8% per a TV3.
El “conyàs” de l’IVA
L’humor foteta regna per sobre de les punyalades esmolades
Les xifres consoliden l’habilitat de Rovira com a presentador. Això sí, armat amb bales de fogueig. L’únic moment incòmode de la nit va ser quan es va dirigir al ministre Íñigo Méndez de Vigo per llegir-li el currículum i demanar-li que analitzés un frase incomprensible de Rajoy: “No rigui, que és el seu cap”, li va etzibar. I l’única garrotada seca va recaure en Montoro i l’IVA cultural. El president de l’Acadèmia del Cine Espanyol, Antonio Resines, no va voler “donar més el conyàs amb l’IVA” en el seu disurs, molt poc cerimoniós, en què va recordar que es descarreguen 1.900 pel·lícules il·legals al minut a Espanya i va lloar els propietaris dels videoclubs.
La majoria de gags van jugar amb els recorrents tòpics de la llengua i els accents -sobretot davant de Tim Robbins, Juliette Binoche i l’andalusa Natalia de Molina- i l’estètica de les estrelles. Rovira treia el suc a frases de la cultura popular -“ Pedro, sé fuerte ”, li deia a Casablanc, actor que interpreta Luis Bárcenas a B, la película - i als títols de les pel·lícules: “Isabel Coixet, Ningú no vol la nit ¿és un títol adequat? ¿No coneixes Jorge Sanz, oi?”, li va dir amb suavitat.
Polítics amb esmòquing
Només Juan Diego Botto es recorda dels “titiriteros”
L’esmòquing de Pablo Iglesias i Albert Rivera i, al contrari, la manca de corbata de Pedro Sánchez van ser una de les primeres imatges virals de la catifa vermella. Els polítics van eclipsar algunes estrelles i ho van aprofitar per comprometre’s a abaixar l’IVA cultural. Ricardo Darín els va demanar, en recollir el premi, que “facin alguna cosa amb la cultura, que és l’únic que s’ha de fer”. L’únic que es va desviar del guió va ser Juan Diego Botto saludant amb un “ Buenas noches, titiriteros ”, en al·lusió al cas de Madrid.
A la catifa vermella, ni els polítics no van superar l’interès que suscita la parella líder de la premsa rosa, Mario Vargas Llosa i Isabel Preysler. Només hi rivalitzava el mosqueter Óscar Jaenada, entestat a ser el Johnny Depp espanyol. Entre les dones, la nota excèntrica la va posar una Victoria Abril afro. I sembla que hi ha consens a assenyalar que les més ben vestides van ser Juana Acosta, Natalia de Molina, Penélope Cruz, Amaia Salamanca, Silvia Abascal, Bárbara Lennie i Úrsula Corberó.
L’emoció dels ‘petits’
L’equip d’‘A cambio de nada’ toca la fibra sensible al públic
Una gala no és gala si no hi ha llàgrimes. I en aquest capítol va guanyar l’equip d’ A cambio de nada de Daniel Guzmán. A més de la imatge entranyable del director passejant-se amb la seva àvia de 93 anys i del detall de dedicar-li el premi amb un emotiu discurs -“Gràcies a tu m’he aixecat quan estava ensorrat i ningú volia la meva pel·lícula. Ets la meva estrella, àvia”, li va dir-, el que quedarà per a carn de mem és la cara del director mentre intenta reprimir les llàgrimes quan l’actor revelació Miguel Herrán li dedica el guardó: “Has aconseguit que un nano sense il·lusió, sense ganes d’estudiar, descobreixi un món nou, vulgui estudiar, vulgui treballar. Has aconseguit que un nano sense ganes de res s’agafi a aquesta vida”.
El taxista d’Irene Escolar
La germanor regna en una nit masculina i amb poca rivalitat
El discurs hiperestudiat i impecable d’Irene Escolar (actriu revelació per Un otoño sin Berlin ), que fins i tot es va recordar del taxista que la va dur del teatre a l’AVE, i les reverències de Natalia de Molina a les seves rivals (l’actriu de Techo y comida va batre Inma Cuesta, Penélope Cruz i Juliette Binoche) també van ser aplaudits. “Si en tenia prou podent veure Juliette Binoche i Tim Robbins!”, va dir De Molina, l’actriu més jove que té dos Goya. Va defensar la feina de les dones però van acabar tallant els seus agraïments i va fer un tuit per completar-los: “¡Techo, comida y dignidad para todos!”
Fins i tot entre els perdedors tot van ser somriures, germanor i esportivitat, però van faltar grans moments, èpica, impacte. Fernando León de Aranoa (premi al millor guió adaptat) deia que “les pel·lícules no competeixen entre elles, només sumen”. Els premiats, però, van tornar a ser molt masculins: dels 29 premis, 22 els van recollir homes, 5 dones i 2 equips mixtos.