La resurrecció de Frank Zappa

Frank Zappa era un músic visionari a qui sempre li rondaven milers d’idees boges pel cap. El seu fill Ahmet recorda el moment exacte en què el va sentir parlar per primera vegada de l’empresa d’hologrames que volia muntar: “Jo devia tenir 8 anys i érem a la cuina, esmorzant”. Zappa va dir a la seva família que per a un artista seria genial poder sortir de gira i, al mateix temps, ser a casa. Per a Ahmet, això volia dir passar més temps amb el seu pare, de manera que, en les seves pròpies paraules, allò li va fer “explotar el cap”. Zappa va posar com a exemple, també, la possibilitat de fer una gira mundial en un sol dia. A l’Ahmet totes aquelles idees el van impressionar fortament i l’han acompanyat al llarg de la vida.

Ara, 26 anys després de la seva mort, Ahmet pot dir que ha fet realitat la idea del seu progenitor. Fa només unes setmanes que ha començat la gira The bizarre world of Frank Zappa, on un holograma del músic de Baltimore actua amb antics músics de la seva banda (els guitarristes Ray White i Mike Keneally, el baixista Scott Thunes, el multiinstrumentalista Robert Martin i el bateria i arxivista de Zappa Joe Vaultmeister Travers). La gira passa per Catalunya: serà el dissabte 13 de juliol, al Doctor Music Festival, on comparteix cartell amb Rosalía, Underworld, The Smashing Pumpkins i King Crimson.

Ja no és nou veure ressuscitar músics gràcies a aquesta tecnologia. En els últims anys han actuat hologrames d’Elvis Presley, Michael Jackson, Tupac Shakur, Roy Orbison i Maria Callas, un fenomen que pot fer arrufar el nas a més d’un aficionat. Fins on podrà arrribar aquesta tecnologia? Qui sap si això no és només el principi i si aquests hologrames no podrien acabar agafant molta més consistència i autonomia. On trobaríem aleshores els límits (artístics) entre la vida i la mort? No hi ha indicis, però, que aquestes qüestions haguessin de pertorbar la determinació de Zappa, que fins i tot parla d’aquesta tecnologia en un capítol del seu llibre de memòries, La verdadera historia de Frank Zappa, traduït per Malpaso el 2014.

“Sento que estic acomplint el que ell volia fer”, explica Ahmet. Ha sigut a través de la companyia d’hologrames Eyellusion i de la família Zappa, que té cura del seu llegat, que aquest projecte ha sigut possible. Però per fer-ho de manera que Zappa hagués estat content amb el resultat, tenien clar que el xou havia d’anar més enllà de la simple projecció d’un holograma. “He vist en directe l’holograma de Roy Orbison i només és allà plantat, amb l’orquestra al voltant; en canvi el Frank és a l’escenari, tocant la guitarra i cantant, movent-se d’un costat a l’altre, interactuant amb la banda, i creu-me, és al·lucinant”, diu. Des de l’altra banda del telèfon, es nota com la veu de l’Ahmet es va trencant, gairebé plora, és un fill petit a punt de retrobar-se amb el seu pare molts anys després d’haver-lo perdut.

“El que fem és un xou totalment immersiu, amb dues hores de música que no s’ha sentit mai abans i visualment impressionant. No cal que siguis fan de Zappa: si hi vas, el concert et desfarà el cervell, val molt la pena”, insisteix Ahmet amb un entusiasme desbordant. Segons diu, hi haurà cançons noves i interpretacions inèdites de peces conegudes, amb “explosions visuals plenes de sentit”. “És un xou emocional, polític i divertit, estic molt orgullós d’haver-hi pogut posar el sentit de l’humor del Frank”, assegura. L’àudio usat és de principis dels anys 70, quan l’Ahmet era només un nadó. “És la meva època preferida, la d’àlbums com Over-nite sensation (1973) o Apostrophe(’) (1974), que són dels meus favorits. Teníem aquesta música i vam poder aïllar-ne la guitarra i la veu. Llavors em vaig adonar que havíem de basar el xou en aquell moment del temps: quan penso en el meu pare me’n vaig a l’època en que duia els cabells més llargs”. Quan va veure per primera vegada l’holograma del seu pare, afegeix, no podia parar de saltar com un boig. “Estic molt emocionat i m’he abocat tant en aquest projecte que no sé què faré quan s’acabi la gira”, confessa aclaparat.