El retorn de les calamitats
Inundacions, calitges, gelades, ciclons i huracans, sequeres, pedregades i tempestes, totes elles de gran intensitat i en una època inusitada de l’any. Les calamitats climàtiques s’han imposat com una nova norma, una mena de rebel·lió de la naturalesa davant les destrosses provocades al planeta, però no estem només davant de simples fenòmens meteorològics: les conseqüències van més enllà.
Oblidin-se del faraó i de Moisès, del llibre de l’Èxode i d’egipcis i jueus, però ¿recorden les famoses 10 plagues de la Bíblia, que segons la ciència tenen una explicació racional? Les plagues tornen al planeta, justa venjança d’un ecosistema arruïnat per la desmesurada ambició dels éssers humans, incapaços de preservar la natura, encara que sigui pensant egoistament en la supervivència dels seus hereus.
La notícia de la plaga de llagostes que està devorant els cultius a l’Àsia i a la part oriental i la Banya d’Àfrica, i que afecta l’Iran, el Pakistan, l’Índia, diversos països del golf Pèrsic, Etiòpia, Kènia, Somàlia, el Sudan del Sud, Eritrea, Djibouti i Uganda, recorda el tremendisme de l’Antic Testament. A l’Àfrica es tracta d’una densa massa de 2.400 quilòmetres quadrats que devora cultius i recursos per allà on passa, posant en risc d’inseguretat alimentària i desnutrició 3,24 milions de persones, que se sumen als 10 ja existents, i que amenaça amb propagar-se, segons Acció contra la Fam, amb “eixams que podrien ser 20 vegades més grans” que els actuals.
La magnitud de la plaga no ha tingut precedents en els últims 70 anys, i segons el secretari general adjunt d’Assumptes Humanitaris de l’ONU, Mark Lowcock, pot devorar en un sol dia prou aliments per sustentar 84 milions de persones al dia. Segons algunes ONG, la infestació -en constant augment, atès que l’època de pluges multiplica l’aliment i facilita la seva reproducció- podria afectar fins a 32 milions de persones. La xifra total d’insectes podria haver-se multiplicat per 400 d’aquí al juny.
Els experts no conceben una plaga d’aquesta magnitud sense tenir en compte el canvi climàtic: asseguren que un període prolongat de clima excepcionalment humit, explicat pels ciclons que van assotar l’Àfrica oriental i la península Aràbiga en els últims 18 mesos, en són els principals culpables. Alguns consideren que pot ser un presagi del que vindrà, “ja que l’augment de les temperatures de la superfície del mar sobrealimenta les tempestes, i el canvi climàtic inclina la balança a favor de patrons de circulació com el que va preparar l’escenari per als desastres transoceànics d’aquest any”, com explicava el National Geographic en un article recent. “Si continua aquest augment en la freqüència dels ciclons, podem suposar que hi haurà més brots de llagostes a la Banya d’Àfrica”, estima Keith Cressman, responsable del departament d’Alimentació de l’ONU.
Les llagostes podrien no ser l’única plaga que s’acosta. Els experts ja han relacionat l’escalfament global amb l’expansió de diverses malalties, com confirmava la revista mèdica The Lancet, segons la qual “la vida de cada nen que neixi avui dia quedarà profundament afectada pel canvi climàtic, i les poblacions de tot el món s’enfrontaran cada vegada més a condicions climàtiques extremes, inseguretat alimentària i d’aigua, patrons canviants de malalties infeccioses i un futur menys segur”. Si l’escalfament global supera, com s’estima, els quatre graus centígrads l’any 2100, les conseqüències en forma d’onades de calor, augment del nivell de la mar, malnutrició i proliferació de malalties seran esgarrifoses. El 2019, els experts estimaven que aquest mateix augment de temperatures podria ressuscitar el fantasma de la pesta bubònica a tot el món, una patologia que se sumaria a altres malalties erradicades anys enrere i que han tornat gràcies al negacionisme sanitari dels antivacunes. Un any abans, el professor de la Universitat d’Oxford Peter Frankopan predeia que la fosa del permafrost alliberarà agents biològics que han romàs enterrats en el gel durant milers d’anys, amb conseqüències imprevisibles. Això, per no esmentar els agents tòxics a l’atmosfera. En el cas del coronavirus, el vincle amb el consum d’animals salvatges està constatat: la inesgotable fam omnívora dels humans no deixa cap espècie fora de perill.
Fa 2.000 anys, l’única interpretació que es podia esperar era una venjança divina. Avui el que passa només s’explica com una venjança del planeta contra el creixement insostenible de les societats occidentals a costa de l’ecosistema.
