La revolta dels escriptors

En pocs metres, la literatura surt al teu pas un cop i un altre, com si t’agafés la roba exigint que facis cas als llibres. Plaques, estàtues, llibreries... Cal ser molt cec per no comprendre que al centre de Lisboa la literatura ha decidit resistir i, si cal, et farà la traveta per fer-te caure de morros sobre un llibre obert. En un extrem hi tens la plaça de Luís de Camões, l’autor del gran poema èpic de les lletres portugueses, Os Lusíadas, que s’ho mira tot des de les altures d’una estàtua elegant. A 20 metres, s’enfot de tot el poeta António Ribeiro Chiado, que era contemporani de Camões però preferia una rialla a l’èpica. I davant de Riberio, amb aquella mirada impossible de desxifrar, Fernando Pessoa segueix prenent cafès a la terrassa d’A Brasileira, un cafè centenari on el gran escriptor portuguès solia anar. Tres estàtues de tres escriptors als paratges on van viure. I tot, ben a prop de la llibreria més vella del món, la Bertrand. En 100 metres, la literatura portuguesa s’ha fet forta al barri de Chiado, al carrer Garrett. Batejat, esclar, en honor a Almeida Garrett, un poeta romàntic.

Una ciutat de llibreries

El 1773, en una cantonada d’un dels carrers més cèntrics, un francès hi va penjar per primer cop el cartell de la Llibreria Bertrand. I aquí continua. És un edifici cantoner més llarg del que sembla quan hi entres, amb un munt de sales que es van encadenant, una darrere l’altra, com si fossin les pàgines d’un llibre. No és l’edifici més bonic de Lisboa, tot i que, als laterals, unes rajoles blaves alegren la vista, i la vorera, com tota la zona, està feta d’aquell empedrat portuguès tan fàcil de reconèixer. Tant li fa, la fama de la llibreria és prou gran, tot i que no sigui tan maca com la nova llibreria de moda de Lisboa, la preciosa Ler Devagar, just a sota del pont 25 d’Abril. O tingui menys caliu que la llibreria Sá da Costa, just davant de la Bertrand.

Accent francès

La llibreria més antiga d’Europa sembla menys antiga que altres, com la famosa Llibreria Lello e Irmão, a Porto, on la gent fa cua, sense comprar llibres, per veure les escales on es va rodar una escena de Harry Potter. En canvi, la Bertrand, amb una estructura freda i funcional, no és un negoci recarregat, com si volgués recordar als clients que els protagonistes són els llibres. La Bertrand és en aquesta cantonada des de l’any 1773, tot i que el negoci data del 1732, quan un francès, Pedro Faure, la va obrir a pocs metres. Llavors, els francesos tenien fama de ser bons editors i llibreters, i Faure va associar-se el 1742 amb un altre francès, Pierre Bertrand, que va sumar al projecte el seu germà Jean Joseph. I va ser precisament Jean Joseph qui va salvar la llibreria després de la mort de Faure, primer, i dels desperfectes al negoci provocats pel terratrèmol del 1755. La llibreria va ser traslladada uns anys a un altre local, fins que el 1773 van comprar l’actual planta baixa, al Chiado. I aquí continuen. La Bertrand, de mica en mica, es va convertir en un punt de trobada dels intel·lectuals portuguesos, gràcies a l’empenta de Marie Claire Rey Bertrand, la dona de Jean Joseph, que va vestir de negre 30 anys quan va morir el seu marit. Va aixecar el negoci amb tanta passió que la llibreria va ser batejada com “la llibreria de la viuda i el fill de Bertrand” molts anys.

Postres literaris

L’època daurada de la llibreria va arribar amb el segle XX, quan, a pocs metres, al cafè A Brasileira, els escriptors de moda van començar a fer tertúlies, abans o després de comprar a la Bertrand. En una zona on abunden els negocis de roba propietat de grans empreses internacionals, la llibreria continua aguantant amb bona salut, repensant-se, per exemple, amb el cafè que ha obert. Hi pots prendre entrepans, postres o plats de cuina, amb una condició: que tots hagin estat explicats en llibres, tal com et detallen a la carta. El cafè és a l’última sala de la llibreria, en què cada habitació porta el nom d’un dels heterònims de Pessoa. Al centre de Lisboa, Álvaro de los Campos, Ricardo Reis o Alberto Caeiro continuen ben vius.