Rivera, un 'home d'estat' refugiat en l'"en podem parlar"
El candidat de C's evita compromisos concrets però exporta a Madrid el discurs dur sobre Catalunya i tanca files amb Rajoy en la política antiterrorista davant l'amable auditori del diari 'El Mundo'
MadridAlbert Rivera, líder de Ciutadans, encara viu formalment a Barcelona, però quan falta un mes i un dia per a les eleccions del 20 de desembre es prodiga en actes per tota la geografia espanyola i fa una campanya especialment intensa a Madrid. Aquest dimecres ha protagonitzat al fòrum del diari 'El Mundo' l'acte 'La España necesaria'. Durant dues hores ha exposat el seu projecte polític i s'ha sotmès a les preguntes del públic. El candidat taronja afina el discurs, no defuig els dos grans temes del moment, Catalunya i el terrorisme jihadista, i hi introdueix matisos. Aquestes són les claus per interpretar-lo:
El terrorisme islamista
Al costat del PP, fins i tot per l'11-M
En els temes d'estat, ja sigui Catalunya o el terror global, Rivera no vol que es traslladi una imatge de fractura. Aferrat a una suposada ideologia liberal, proposa una Espanya amb més amor als valors cívics, que segons ell evitaran escenaris de divisió social o que triomfin ideologies com la de l'"Espanya ens roba", fruit d'aquesta "forta crisi de valors". En aquest sentit ha indicat que el que va passar entre l'11-M i el 14-M, entre l'atemptat islamista a Madrid i la derrota electoral del PP davant Zapatero, va ser una divisió i un resultat atribuïble a aquesta fractura, i ha deixat de banda les mentides del govern d'Aznar aquells dies. Potser hi tenia molt a veure que 'El Mundo' fos el diari que va animar editorialment la teoria de la conspiració. Rivera explica que ha parlat amb Rajoy després dels atemptats de París i que vol ser al Pacte Antiterrorista, però no ha proposat mesures concretes mes enllà de rebutjar l'enduriment de penes ("amb aquest tipus de fanàtics no solucionen res") i traslladar "suport" al govern després de lamentar la "descoordinació profunda" a Síria. I una lliçó que no volia ser lliçó: "No vull donar lliçons a França... però actuar a Síria cadascú pel seu compte crec que és un error quan hi ha tanta gent implicada i interessos creuats", afirma. En tot cas, si cal intervenir, i en això està amb Rajoy i Pedro Sánchez, que ho decideixi l'OTAN.
El procés català
Rivera exporta el seu discurs 'dur' a Espanya
Ciutadans explotava per créixer a Espanya el vot regenerador i el discurs liberal. Guardava per a Catalunya la seva transversalitat espanyolista amb una ideologia més difusa i un discurs més agressiu. Però el salt qualitatiu del procés català amb la resolució sobiranista de Junts pel Sí i la CUP i la condició de líders de l'oposició de Ciutadans ha fet que usi l'assumpte com a reclam electoral. Ara, a Madrid, ja es pot sentir el discurs més dur i genuí de Rivera quan afirma que la seva oferta es basa en "un nou projecte comú" que eviti que Espanya "es trenqui". En el 'frame' espanyolista es juga gran part de la seva batalla amb el PP i bona part de la pugna amb el PSOE i Podem, que defensen visions federals i partidàries del dret a decidir, respectivament. I Rivera no vol que li prenguin la bandera que l'ha fet créixer a Catalunya. En les mesures que ha pres Rajoy, Rivera també hi està d'acord. Però li tira en cara al cap de l'executiu que el 9-N "els col·legis s'usessin per a una consulta il·legal". Ara, "si algú posa en joc l’autonomia de Catalunya és Artur Mas", i per això el president ha de rectificar, segons ell, i CDC, "un partit en descomposició per la corrupció com Unió Mallorquina", ha de fer la penitència que va fer el PNB tot i que dubta que a dins hi hagi algú tan moderat com el lehendakari Iñigo Urkullu. El líder de C's marca distàncies amb el PP quan diu que ell no aspira a cataplasmes i mitges solucions, "sinó a guanyar les eleccions". Si Inés Arrimadas és presidenta, diu, no caldrà retirar les competències d'educació, "perquè l'escola catalana serà exemplar". Guanyar al Parlament i guanyar també el 20-D a Catalunya és l'objectiu (les enquestes marquen un frec a frec amb ERC) perquè "seria un fort cop a l'independentisme", un mal que segons ell "no es cura amb una consulta que només seria una fugida endavant".
Els rivals
Podem, l'únic amb qui no vol pactar, blanc de les crítiques
Rivera presenta un escenari en què "en una diferència entre tres i cinc punts" estan el PP, el PSOE i C's, i ja despenjat en una quarta posició, "a deu punts", Podem. Amb una expectativa de, com a molt, el 25% dels vots ningú pot aspirar segons ell a governar en solitari i tampoc a reclamar el dret a ser president. Caldran pactes i ell, que a Andalusia pacta amb el PSOE –s'ha hagut de defensar de les crítiques per perpetuar "el règim socialista"– i a Madrid amb el PP –això no ha molestat a l'auditori–, afirma que "no es pot acabar amb el parlamentarisme" i que caldrà "negociar i ser flexibles". Guant de seda de Rivera amb el PSOE i amb el PP, però. Les crítiques més dures se les ha endut Podem, amb qui lluita pel vot regenerador i que impugna el bipartidisme i un sistema qüestionat per la corrupció. A Pablo Iglesias li ha criticat la política "de pancarta" més contra la guerra –"malgrat que fitxa generals"– que contra el terrorisme amb Síria i "parlar de bàndols i de por".
El projecte
Les inconcrecions i l'"en podem parlar", a l'ordre del dia
"És el moment de mullar-se i que ens diguin què volen fer amb l’indult, el Senat…", ha dit el líder de Ciutadans. Ell, però, s'ha mullat en ben poques coses i ha evitat dir que no a algunes coses. L'"en podem parlar" en el marc de reformes legals o constitucionals durant la propera legislatura s'ha convertit en el seu comodí per a temes com la justícia universal, les comissions d'investigació, la reforma de la llei electoral o els canvis de fons al mercat laboral i el sistema de pensions. Ha concretar alguna cosa com la rebaixa de l'IVA cultural del 21% al 18%. Rivera nega ser el candidat de l'Íbex-35 (això no cotitza entre el públic que aspira al canvi), i fins i tot afirma que ell s'ha "enfrontat a l'establishment" i ha dit sovint "coses que no són políticament correctes". Potser entre aquestes hi ha la defensa que ha fet del seu número dos, José Manuel Villegas, que, segons Infolibre, hauria usat una empresa pantalla per facturar al partit i pagar menys impostos. Davant l'ombra de les males pràctiques al seu partit la resposta és treure'ls ferro.
Suport mediàtic
'El Mundo' no demana el vot però no amaga les simpaties
En els anys de Pedro J. Ramírez com a director, 'El Mundo' demanava el vot per a alguna de les opcions que es presentaven a les eleccions. A les darreres ho va fer per al PP. El seu nou director, David Jiménez, ha explicat que ara no ho faran "ni per a Rivera ni per a ningú" perquè el seu paper és el d'informar però que donaran suport a C's "quan defensi la unitat d’Espanya enfront del nacionalisme excloent a Catalunya o la independència dels mitjans o la Justícia". Unes dues-centes persones escoltaven Rivera al fòrum del diari. Més assistents que fa dues setmanes a l'acte amb Rajoy i molts més que amb Pedro Sánchez. I també alguns afins com el dramaturg Albert Boadella, director artístic dels Teatres del Canal per decisió d'Esperanza Aguirre, l'actor, ex d'UPyD i ara número dos per València de C's Toni Cantó o el periodista Jaime Peñafiel. Rivera els ha tornat les magarrufes fent bandera del seu credo "en la premsa lliure que no demana el vot per a ningú". Ha tranquil·litzat Jiménez dient que ell no traurà directors. Ramírez va acusar Rajoy d'haver-ne propiciat la destitució.