Rivera fa cada dia més nosa
El sistema el va crear i ara se li entravessa, com la literatura i el cinema ens ensenyen que sol passar amb els petits monstres. Davant de les crítiques, les dimissions i la inestabilitat interna, Albert Rivera ha decidit 'hacer de su capa un sayo', com es diu en la llengua amenaçada a Catalunya, i encastellar-se en una executiva de partit corregida i augmentada, i composta per individus que li siguin ben lleials. En aparença, si més no: fent-hi entrar pomes tan podrides com l'expresident de les Balears José Ramón Bauzá, o com l'exdirector general de la Guàrdia Civil Joan Mesquida, per mencionar dues de les noves i més destacades adquisicions de Ciutadans, Rivera hauria de procurar dormir amb un ull obert, com a mínim. Però vaja, ja deu saber per què ho fa.
El cas és que Rivera ha entrat no en una deriva de dretes, com se sol dir, perquè de dretes (d'ultradreta, per ser exactes) ho ha estat sempre i en tot moment, sinó en un deliri d'egocentrisme i personalisme que li fa pensar que pot desafiar les múltiples mans que l'alimenten i sortir-ne airós. Està convençut que el seu partit pot liderar la dreta espanyola i que el seu lideratge és imprescindible per aconseguir aquest objectiu, i d'aquí no sembla que s'hagi de moure. Ara bé, això no compromet només el seu futur polític (i, en bona part, el de Ciutadans), sinó que, en l'actual context d'empantanament en què es troba la política espanyola, fa que Ciutadans formi part del problema i no de la solució. Fins i tot el 'Financial Times' sospira perquè el partit taronja s'avingui a facilitar la investidura a Pedro Sánchez i sigui la formació moderada, centrista i liberal, flexible i útil per a l'estabilitat i la governança, que se suposava que havia de ser. Però no ho és. En comptes d'això, és un partit que basa la seva existència en la demagògia, l'insult, les 'fake news', l'enfrontament directe i la fractura social, gairebé sempre a costa dels nacionalismes català (també al País Valencià i a les Balears) i basc (també a Navarra). Dins la lògica del discurs de l'odi que predica i practica, això ha dut Rivera a posar el famós “cordó sanitari” (una altra expressió tergiversada fins a límits grotescos) al PSOE, i d'aquí tampoc no es bellugarà. I ara encara menys, amb una executiva totalment entregada (en aparença, ho repetim) i disposada a comprar-li les ocurrències que surtin del seu raonament naufragat en la crisi d'egolatria que esmentàvem.
Rivera, és un fet, ja només fa nosa, i cada dia que passa en fa més. Mentre 'La Razón' li diu “amado líder” (pensaríem que se'n riuen, si no fos 'La Razón'), des de l''Abc' el seu examic Arcadi Espada, en entrevista amb Salvador Sostres, li fa públicament el llit en favor de Manuel Valls, que amb la seva jugada per controlar Ada Colau i l'Ajuntament de Barcelona ha demostrat ser bastant més hàbil que ell. Conscient de l'amenaça, Rivera s'ha construït un partit fortalesa i es disposa a una resistència numantina, d'aquestes que agraden a la gent com ell. Vol seguir fent nosa molt de temps.
