Roger Loppacher: “L’audiovisual ha de ser una prioritat del Govern”

BarcelonaEl Dragon Khan parlamentari de l’últim any ha impedit la renovació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), de manera que el seu president, Roger Loppacher, segueix en funcions en un càrrec que va caducar al juliol. En aquesta entrevista de finals de mandat aborda la situació present i futura de l’audiovisual català.

Triï tres adjectius o conceptes que defineixin la salut de l’audiovisual català.

[Pausa llarga.] Reptes, treball i il·lusió.

Els pot detallar?

Reptes que marca el nou entorn audiovisual i digital. Per tant, cal treballar fort i esforçar-se: necessitem continguts que puguin tenir una gran difusió, a través d’una plataforma amb serveis a demanda amb molta oferta. I això es treballa amb il·lusió, perquè si ho treballem adequadament podem tenir un sector audiovisual potent, cosa que és imprescindible per al país.

¿Això vol dir treballar competint amb Netflix o al seu costat?

Totes dues coses. Hem de treballar amb Netflix, però també tenir la nostra plataforma. Netflix, amb els algoritmes, potencia els seus productes, com és lògic i natural: recomanen sobretot el que els interessa. I això no afecta només Catalunya, ho pateix el conjunt d’Europa. L’altre dia parlava amb l’autoritat reguladora de França i fins i tot ells estan preocupats pel tema.

Les televisions escandinaves s’han unit. Les privades espanyoles i la pública, també. ¿Amb qui s’hauria d’unir TV3?

Doncs amb les públiques d’altres països amb dimensions similars a la nostra. I fer un esforç conjunt de debò.

¿Podria fer aliances europees o patiria el bloqueig administratiu o polític espanyol?

No es facilitaran les coses, sincerament, però cal posar-s’hi i crec que es pot fer. El CAC presideix ara la xarxa de reguladors del Mediterrani, per exemple. I som vicepresidents a la xarxa de reguladors iberoamericana. Al final, no anem en contra de ningú, sinó a favor de la regulació en general.

Què falta per poder estar en condicions de sobreviure entre els gegants com Netflix, Amazon o la HBO?

Més continguts de ficció, d’una banda, perquè generen adhesió i fidelitat. Es crea imaginari col·lectiu i es potencia la indústria. Allò que diuen en anglès, que el contingut és el rei, és cert. I, d’altra banda, faltaria adaptar-se als nous paradigmes audiovisuals amb aquesta plataforma en streaming.

Més inversió, per tant?

Sí, sí.

Vostè va xifrar en 137 milions extres els diners que necessita de més la Corporació. Fa un any i mig el vaig entrevistar i em va dir que era optimista i confiava que arribessin. A l’hora de la veritat només en van arribar 20, i per tapar el forat d’una qüestió sobrevinguda com va ser la crisi de l’IVA. ¿Encara manté l’optimisme?

Jo el mantinc, sí. Com que és imprescindible, crec que es farà. I, al capdavall, tot això és el que necessitem per igualar-nos amb els països equivalents d’Europa. Implementar aquestes mesures és fonamental. Però, esclar, hi ha hagut circumstàncies polítiques que no han afavorit un desenvolupament governamental prou ampli, sòlid o extens.

Els diners hi són, doncs?

Hi poden ser. És una qüestió de prioritats. L’audiovisual ha de ser una prioritat del Govern i estic segur que ho serà.

Per tant, assumeix que, ara per ara, encara no ho és.

Bé, no ho és en tota la mesura que ho hauria de ser. Però s’han posat 20 milions en una situació delicada, provinent de la crisi de l’IVA. Això marca un camí.

En aquella entrevista també va dir que els candidats a dirigir la Corporació s’havien de triar “en termes d’estricta competència professional”. Però fa mesos que assistim a negociacions de partit entre JxCat i ERC i no hi ha manera d’excloure’n el component polític. ¿Aquí manté també l’optimisme?

Deixi’m dir una cosa abans. Cal fer abans un debat sobre el servei públic en tota la seva globalitat, no centrar-se només en la governança. Val la pena agafar els informes que ha fet la Unió Europea de Radiodifusió sobre quins beneficis dona el servei públic i es veu una correlació forta entre la credibilitat dels mitjans públics i la fortalesa del sistema democràtic o la no existència d’extrema dreta. Per no dir implicacions en economia, cultura i, en el nostre cas, en la llengua. Un cop situat això, en l’àmbit de la governança la llei que s’està tramitant al Parlament, amb més consens i via concurs públic, ha de permetre això. Cal un debat amb profunditat.

I pel que fa a 8TV? Va tancar el setembre amb un 1% que la fa caure en la irrellevància.

És cert que hi ha el problema que el mercat català és reduït, i més amb la gran oferta de televisió en castellà que hi ha a la TDT. Però crec que 8TV hauria de fer un esforç per aconseguir una televisió més competitiva.

Com a organisme que administra les llicències, el CAC té eines per reclamar aquest esforç.

El CAC ha de vetllar perquè es compleixi amb la programació proposada, però no podem exigir que una cadena tingui una audiència determinada. És per això que cal apel·lar a l’esforç per aconseguir una televisió competitiva. Si els canals no s’explotessin, aleshores el CAC sí que hi podria actuar. Però no podem actuar sobre els continguts.

Això és evident. Però, alhora, i després d’uns quants intents, l’estratègia actual és la de reduir despeses. No tancar-la, però acceptar que sigui residual i deixi de generar pèrdues.

Jo crec que això no és bo per al país, no és bo per al sector audiovisual en general i no és bo per a la llengua catalana. Ara, a partir d’aquí, poder actuar... El CAC pot fer-ho si hi ha un incompliment del que són els continguts concessionals, o si no emet. Però no a partir del share.

El que diu és jurídicament inapel·lable, però també és injust que si ara aparegués un projecte audiovisual en català privat amb ganes de fer aquest esforç topés amb unes llicències bloquejades per un projecte que sembla haver tirat la tovallola.

Amb això hem de veure si efectivament els canals no emeten. En aquest moment hi ha, per exemple, un canal que és el que estava llogat a TV3 i que no està emetent. Si això es perllongués en el temps, es podria actuar.

En tot cas, ¿creu que amb esforç es podria aconseguir una televisió que fos sostenible i prou rellevant per fer un 5% d’audiència?

No sé si seria el 5% o el 4%, però és evident que hauria de tenir alguna incidència i que és difícil però possible. És a dir, una influència en el sector audiovisual que actualment no té. El 5 és un número bonic, però és difícil. El 4% sembla més raonable.

Els seus informes demostren que TV3 és la televisió més plural, però aquestes anàlisis se circumscriuen als informatius. ¿El CAC hauria d’avaluar la neutralitat o pluralitat dels programes d’entreteniment, tenint en compte que sovint hi ha referències polítiques?

Nosaltres fem informes de pluralisme, però també sobre tertúlies. I els informes tècnic reflecteixen aquest pluralisme. Es diuen moltes coses de TV3, però els informes tècnics que fem no els ha discutit ningú.

El seu mandat s’ha caracteritzat per nombroses resolucions aprovades pel seu vot de qualitat. ¿Hi ha una fractura ideològica al CAC?

Això ha passat menys vegades de les que podria semblar. En els exercicis del 2017 i el 2018, menys del 5% aprovades amb vot de qualitat.

Doncs deuen haver sigut les que més s’han vist mediàticament.

Sí, són les matèries més cridaneres, les que han generat més disputa. Però prenem decisions en molts àmbits.

En tot cas, aquestes divisions evidencien que hi ha una divisió política al Consell.

M’agrada remarcar que els meus vots de qualitat estan basats sempre en els informes tècnics. I aquests informes avalen la posició que adoptem.

El seu mandat com a president ja està caducat, però el Parlament encara no ha tramitat el seu relleu. Què li agradaria completar?

Cal veure com s’implementa la nova directiva europea, que presenta reptes molt importants. Nosaltres hem començat a fer informes sobre continguts que són perjudicials en l’àmbit d’internet: anorèxia i bulímia, discriminació de gènere, homofòbia, fake news o desinformació en l’àmbit del càncer. Necessitem instruments legals per combatre adequadament els continguts perjudicials de la xarxa i lluitar contra les fake news. La directiva ens dona més força, en aquest sentit. I demanem que es corregeixi la llei audiovisual catalana per respondre a aquests reptes. Com que la llei audiovisual és del 2005, no respon a les últimes transformacions tecnològiques. També volem incidir en les apostes online, que han crescut enormement els últims dos anys. Hem detectat cada vegada una addicció més gran dels menors.

Insisteixen en la necessitat de regular la xarxa. Però ¿no és, per definició, irregulable?

Però això està canviant i l’evolució apunta a una regulació més gran. Alguns parlen de corregulació o autoregulació, però, al final, has de regular d’alguna manera. I igual que hi ha hagut una regulació dels serveis a demanda, la regulació d’internet és fonamental. No per afectar la llibertat d’expressió: tot el contrari. Perquè promoure l’anorèxia i la bulímia, o la pedofília, no té res a veure amb la llibertat d’expressió. Res, res a veure. Cal saber discriminar.

¿Pot anunciar què farà un cop deixi de ser president del CAC?

Les coses canvien tan ràpidament, i de manera tan dràstica, que no puc dir cap on orientaré la meva carrera. Aquest sector té un component tecnològic, social, polític, periodístic... Hi ha molts àmbits on es pot treballar.