Roger Loppacher: "L'avantprojecte de la nova llei permet més control de l'Estat sobre la Corporació"

Entrevista al president del CAC sobre l'avantprojecte de llei de l'audiovisual espanyola

Loppacher
i àlex Gutiérrez
09/12/2020
4 min

BarcelonaLes lleis audiovisuals espanyoles han comportat perjudicis a l'espai català de comunicació. L'avantprojecte que tramita el govern de Sánchez per transposar la directiva europea no és una excepció. Per això, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha presentat una bateria d'al·legacions. El president de l'ens, Roger Loppacher, les exposa en aquesta entrevista.

Trenta-cinc pàgines d'al·legacions. No sembla que l'avantprojecte de llei els hagi convençut gaire.

És indicatiu que no ens ha convençut en absolut. Tampoc ens ha convençut la tramitació. Hauríem d'haver pogut participar en el procés. Com a mínim un tràmit d'al·legacions propi per part de les autoritats independents de regulació.

El text fia tot el control a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i ignora el paper del Consell Audiovisual de Catalunya o els altres reguladors autonòmics. Se senten bandejats?

Nosaltres hauríem de tenir competències per assegurar una millor protecció dels ciutadans davant del que poden consumir, especialment els menors, però també en matèria d'incitació a l'odi o desinformació. Ja fa cinc anys que estem treballant denunciant continguts perjudicials en plataformes. Hem aconseguit que es retirin 125 vídeos, alguns en menys de 24 hores. Seria de justícia el reconeixement de la nostra intervenció. La directiva europea diu que les autoritats han de cooperar, perquè els serveis en streaming o d'intercanvi de vídeos són més globals. Si aquesta cooperació la tenim en l'àmbit europeu, s'hauria de poder traslladar també en l'àmbit intern de l'estat espanyol. I, a més, reclamem poder participar en l'organisme que agrupa els reguladors de la UE, l'ERGA.

I què falta per poder entrar a l'ERGA?

Doncs que la CNMC ens hi deixi participar. No fa falta res més que això. Espero que amb el canvi de composició a l'organisme això ho puguem assolir.

Una de les competències més importants és la d'atorgar llicències. En l'àmbit català, això correspon al CAC. Però, a l'avantprojecte, les llicències a escala estatal segueixen quedant a la taula del consell del ministres i vostès hi al·leguen en contra.

El cas espanyol és bastant únic perquè, en els països del nostre entorn, la directiva reforça la independència del regulador i, per aconseguir-ho, fa que tingui les màximes competències. I una de les essencials, esclar, és la capacitat d'atorgar llicències.

La llei obliga les plataformes en streaming

Però s'oblida dels serveis allotjats en plataformes d'intercanvi de vídeos. Caldria valorar si s'hauria d'aplicar algun tipus de contribució a l'obra audiovisual de l'Estat per als canals que són dins de YouTube, per exemple, i que en alguns casos representen una oferta àmplia.

Però la principal al·legació, en aquest capítol, és que no hi ha cap reserva d'aquesta contribució per a obra audiovisual en català.

Aquest és un element per a nosaltres molt rellevant. La mateixa directiva fa una exigència de diversitat cultural i el text de la llei ho recull en l'article 8. Però després no es tradueix en obligacions. Del percentatge que s'estableixi, un 50% s'hauria de dedicar a produccions en català, basc o gallec.

Difícilment el sector a Madrid acceptarà la proposta.

Nosaltres això ho vinculem a un augment de previsió de contribució per part de Netflix. L'avantprojecte preveu un 5% sobre els ingressos, però nosaltres ho volem elevar al 10%. Al capdavall, països com França i Itàlia tenen un percentatge superior al 5%. Així podríem tenir una contribució més important a la producció audiovisual en català.

I pel que fa a presència d'obra en català als catàlegs?

El mateix. Hi ha una previsió del 30% per a obra audiovisual europea i, dins d'aquí, un 50% per a obra audiovisual en llengües de l'Estat. Doncs bé, considerem que aquesta part dedicada a les llengües oficials de l'estat hauria de reservar un percentatge del 50% a obra audiovisual europea que s'ofereixi en llengua catalana, basca o gallega. I també demanem que les produccions que ja estiguin doblades o subtitulades al català es puguin incorporar a aquest catàleg.

Un altre bloc d'al·legacions demana que l'Estat no s'arrogui més control sobre les televisions públiques autonòmiques.

Sí, perquè l'avantprojecte de la nova llei permet més control de l'Estat sobre la Corporació. Creiem que hi ha una invasió competencial sobre algunes qüestions, com ara el mandat marc, el contracte programa o els òrgans de gestió de l'ens i la seva governança. I, pel que fa al finançament, entra en un nivell de detall que no és propi d'una legislació bàsica com la que s'està tramitant.

Creu que aquests biaixos centralitzadors són involuntaris o hi veu intencionalitat política?

Les intencionalitats no les sabria deduir, sincerament. Però sí que veig que el text de la futura llei audiovisual espanyola és extremadament centralitzador.

Quina probabilitat tenen les al·legacions de prosperar?

Això està encara en un nivell governamental i ha de passar després pel tràmit parlamentari. Confio que aleshores les negociacions seran prou importants. I m'agradaria apel·lar al sentit d'estat perquè es respectin les competències autonòmiques i la voluntat de la directiva d'establir un marc on operin les autoritats reguladores independents per protegir el ciutadà.

L'hi pregunto perquè el termini per al·legar ha sigut inusualment curt. Europa li ha obert un expedient a Espanya per transposar tard la directiva i, per tant, l'Estat pot tenir la temptació de tirar pel dret i aplicar el corró.

Entenc la urgència de l'Estat, però això no hauria d'estar renyit amb el fet de poder recollir aquestes esmenes. Si ho vol, es poden recollir perfectament, ja que les presentem gairebé redactades. No hi hauria d'haver inconvenient, si hi ha voluntat.

stats