I Rosell va tornar a la llotja dels valors

BarcelonaNo Sandro Rosell, que no se l’espera, sinó el seu pare, Jaume, membre de la directiva d’Agustí Montal, que ahir es va recordar al Camp Nou. Jaume Rosell, una de les figures que va lluitar per restituir el català a l’estadi durant el franquisme, va ocupar una de les 147 cadires de la llotja. Va arribar amb dos bastons que l’ajudaven a caminar, i el vicepresident Jordi Cardoner li va retre totes les atencions hagudes i per haver, agafant-lo del braç per dur-lo fins al seu seient, 4 files darrere d’on seia el seu fill fa poc.

Ahir a la llotja hi havia els familiars de Montal i de Jaume Llauradó, a qui el barcelonisme també ha plorat aquesta setmana. Hi havia Andoni Zubizarreta, Andreu Subies, el regatista Dídac Costa, l’advocat de Bartomeu José Ángel González Franco, la consellera Meritxell Borràs i representants de Caixabank, Replay i Assistència Sanitària. L’alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda, que es va fer una selfie amb dos companys tot just trepitjar-la, com un nen petit amb camisa nova. Hi havia altres cognoms il·lustres i nostrats com els Bellver, Campmany, Carulla... Hi havia Josep Maria Fusté amb una corbata llampant que va merèixer una broma d’Albert Soler. Hi havia Robert Fernández, l’únic dels 147 que no va aixecar-se quan va sonar l’himne, capficat i pensatiu des de trenta minuts abans, quan es va asseure al costat d’Ariedo Braida, sempre el primer a buscar la seva butaca, gairebé sempre en silenci. L’italià li preguntava a Soler si hi havia 70.000 persones i l’executiu, amb bon ull, li pujava el total als 80.000.

Això és la llotja del Barça. Segurament els ministres i els jutges no van ser-hi ahir per culpa de l’horari. Per molt que aquí també es tanquin negocis i hi desfilin polítics independentistes i empresaris del peix al cove, qualsevol pacte acaba passant pel ribot de Madrid. Com em deia un empresari habitual aquí i al Bernabéu, la llotja “del Barça és igual, però en provincià”. “El dia que hi ha Isidre Fainé, la gent s’amaga darrere les columnes per saludar-lo”, afegia. Piqué ho sap bé, el seu avi Amador Bernabéu també hi era.