“Vaig patir ansietat i depressió”

BarcelonaRyan Toolson és el líder del BAXI Manresa i una de les grans estrelles de la Lliga Endesa, però la seva vida no sempre ha sigut fàcil. Quan era un marrec, el jugador nord-americà va patir bullying. “Era un nen petit i força prim que no va créixer fins a l’època de l’institut. Em va passar el que passa a aquests tipus de nens, que és més fàcil tenir-los en el punt de mira. Abans de créixer vaig patir bullying i no em va agradar gens. No vull que passi ni als meus fills ni a ningú. Vaig patir ansietat i depressió, ningú volia jugar amb mi a bàsquet i no agradava a ningú. Em va costar tirar endavant”, reconeix l’escorta, que aquest diumenge es pot convertir en el jugador de la història que més tirs lliures seguits anota a l’ACB. En suma 70, els mateixos que va convertir Nacho Ordín durant la temporada 2001-02. “El bullying em preocupa molt pensant en els meus fills, que ja estan creixent al col·legi. Si podem ajudar els joves a sentir-se millor, és important que ho fem”.

"Hem arribat a un punt crític"

L’ARA ha reunit tres especialistes per analitzar les conclusions d’una nova metodologia de la Fundació Barça per prevenir el bullying, que ha aconseguit reduir el nombre de víctimes en un 35,8% a les escoles on s’ha portat a terme el programa pilot: durant més de dos anys s’ha validat en 26 centres de primària de Catalunya i hi han participat més de 5.000 nens i nenes. Peter Smith (Universitat de Londres), Miguel Nery (Universitat de Lisboa) i Juan Calmaestra (Universitat de Còrdova) comparteixen diagnòstic i preocupacions: “Actualment tenim molta més informació sobre la naturalesa del bullying. Els estudis s’han intensificat en els últims deu anys, en paral·lel amb la globalització de la preocupació pel tema. Això permet realitzar actuacions i, en aquest sentit, soc optimista. Hem d’animar els nens que pateixen bullying a parlar-ne, i demanar ajuda és important, però també hem de saber què fer quan arriben aquests casos, des de les famílies fins a les escoles o els clubs”, opina Smith. “El nostre objectiu és reduir els casos al mínim. Els pares hi tenen molta incidència. Depenent de com són els estils educatius, els nens tenen més probabilitats de ser víctimes o agressors. Si veuen violència a casa tendeixen a reproduir-la en uns altres contextos. Ens costa arribar a les famílies. Quan organitzes una xerrada no t'hi ve tothom, i els que hi venen són els que menys la necessiten. Estem explorant altres vies per arribar-hi. Hem de guanyar-nos les dues famílies implicades, tant la de l’agressor com la de la víctima. La finalitat és que l’agressor deixi d’agredir i la víctima deixi de ser victimitzada. No només volem millorar la vida de la víctima, sinó també la de l’agressor perquè deixi de fer les coses que fa”, afegeix Calmaestra, que ha coordinat l’ambiciós estudi de la Fundació Barça. La metodologia de treball aplicada al llarg de dos anys es basa en l’esport com a vehicle per expressar i canalitzar emocions, afavorir l’empatia i promoure les relacions entre l’alumnat.

En els entorns esportius hi ha menys casos detectats de bullying que a les escoles, però Nery alerta dels motius per no generar confusió. “Hi ha molts nens que no practiquen esport per l’entorn que hi ha, que és més estricte. A més, la majoria dels nens que pateixen bullying se'n van o canvien de club. Finalment, la cultura esportiva accepta molts comportaments agressius o violents”, recorda. La seva recepta és clara: “La majoria dels clubs no tenen diners per tenir un especialista i aleshores és l’entrenador qui pot prevenir aquestes situacions. Les famílies, a més, s’han d’integrar als clubs i involucrar-se en el desenvolupament esportiu dels seus fills”, opina. Els especialistes tenen clar que l’esport és un bon vehicle per prevenir el bullying. “Quan utilitzem l’educació física comprovem que el missatge arriba més als nens i que la dinàmica funciona millor que en una aula. Els mestres han acabat molt contents. Als entorns competitius és on més bullying es produeix perquè els nens busquen destacar per sobre dels altres. La Fundació Barça va entendre que s’havia d’ensenyar als entrenadors a gestionar els grups d’una manera diferent”, argumenta Calmaestra. El seu programa s’ha centrat en tres aspectes: l’acció tutorial, l’educació física i l’educació artística.

Com a impulsor del terme ciberbullying, Smith és una veu molt autoritzada per parlar sobre les noves amenaces. “Hem arribat a un punt crític en els últims anys. El problema és que es pot produir tota l'estona, no te'n pots escapar com quan s’acaba una activitat. Algunes vegades ni tan sols ets conscient que s’està produint. Estem fent passos perquè s'assoleixi el mateix grau de conscienciació que el bullying tradicional. L’edat està baixant, però continua sent més gran que la del bullying tradicional”, explica. “Les taxes de bullying no han augmentat amb les xarxes socials, però el ciberbullying creix. El problema és que els nens arriben molt aviat a les xarxes socials. Gairebé el 50% dels nens de primària tenen telèfon mòbil. Quan no ets prou madur, aquesta exposició és perillosa”, afegeix Calmaestra.

Els tres experts coincideixen en la importància que clubs com el Barça es mullin. “Un club gran i conegut com el Barça, que té molts mitjans, pot fer moltes coses. El fet que tingui un pla de prevenció és un exemple per a la resta. Tothom diu que l’esport és beneficiós, des dels metges fins als mestres, però la veritat és que no sempre és així. Depèn de la qualitat dels entrenadors i de l’entorn, i també de les famílies”, resumeix Nery. “Quan la Fundació Barça es va interessar per la nostra feina no m’ho creia. El club dona moltes facilitats i la marca aporta una força molt gran. Encara que no siguin del Barça, els nens al·lucinen. Ara estem estudiant la manera de fer sostenible el projecte en el temps perquè arribi al màxim nombre possible d’escoles”, reconeix Calmaestra.