El sacrifici de la dama

MadridVíctima propiciatòria: aquella que és sacrificada per obtenir el benefici/protecció dels déus; algú sacrificat per aconseguir el suport d'altres que tenen un interès més gran.

Encara que Pablo Casado, segons l'àmplia versió oferta per la seva víctima propiciatòria, va voler presentar l'execució de Cayetana Álvarez de Toledo com un acte d'autoritat, és més cert que el president del Partit Popular va exercitar els poders delegats d'homes de l'aparell del Partit Popular com Teodoro García Egea i barons com Alberto Nuñez Feijóo, entre d'altres, per emprendre la tasca.

L'esmentada execució expressa, paradoxalment, la debilitat de Casado i la seva dependència de la cúpula del partit més que la seva fortalesa relativa.

Perquè ha hagut de sacrificar en el tauler d'escacs del poder intern allò que podríem definir com la dama. Aquesta peça que ell mateix va promoure al lloc de portaveu del grup Popular al Congrés de Diputats el 2019 per marcar territori.

Aquest va ser el missatge que Cayetana Álvarez de Toledo va creure captar llavors. Perquè venia de ser rescatada per Casado després d'abandonar les llistes del PP en ple procés de conformació per a les eleccions generals del 2015, en desacord públic amb els aspectes essencials de la política de Mariano Rajoy.

La seva seguretat era tan gran que després de ser nomenada portaveu el juliol del 2019 va afirmar que havia votat Ciutadans perquè la proximitat entre el PP i el llavors partit d'Albert Rivera "és evident i s'anirà accentuant". Va dir també: "Jo vaig marxar del PP de Rajoy i he tornat al PP de Pablo Casado".

Va creure, doncs, que Casado volia refundar un PP activista, un PP que l'immobilisme de Rajoy havia traït. Es tractava de ressuscitar l'aznarisme militant davant el pragmatisme de Rajoy.

Ja des de la fundació FAES, Cayetana concebia una missió: les guerres culturals.

Aquest concepte que molt pocs, i potser menys encara dins del PP, van entendre en aquells dies de 2019, el va importar la nova portaveu popular des dels Estats Units dels primers anys setanta, quan el republicà Richard Nixon en va fer ús per a la seva reelecció en plena crisi del Watergate.

Ara, el 2020, potser alguns han pogut descobrir aquella croada a través de la sèrie de la HBO Miss America, en la qual l'actriu Cate Blanchett interpreta la política conservadora Phyllis Schlafly (1924-2016), que va ser crucial en les guerres culturals per arrabassar el discurs als liberals (progressistes i esquerrans en la política nord-americana) en matèria moral i altres camps.

Aquesta croada ideològica és la que s'havia reservat Álvarez de Toledo per a ella mateixa. Però parafrasejant la historiadora nord-americana Barbara W. Tuchman, la política segueix sent el camp més important de la bogeria, perquè és allà on els homes i les dones busquen el poder sobre els altres només per perdre'l sobre ells mateixos.

Álvarez de Toledo va perdre la noció que el càrrec de portaveu de grup parlamentari li oferia un perímetre rellevant però limitat d'actuació. I així va envair, al barallar-se amb alguns barons del PP, el terreny del secretari general, García Egea, que, a més de fer-li la vida difícil des del començament, va contraatacar sense pietat. El protagonisme mediàtic de la portaveu parlamentària s'anava fent cada vegada més insuportable.

En el transcurs d'un any, Álvarez de Toledo va esdevenir un virus estrany al PP, la propagació del qual es veia com un perill. Els anticossos van seguir creixent i va arribar, davant el nou curs polític, l'hora assenyalada. Casado ja no estava interessat en el pot de les essències liberals o en les guerres culturals de Cayetana Álvarez de Toledo.

L'aposta del PP per la caiguda del govern a cavall del coronavirus ha fracassat. En tot cas, el PP fia aquesta tasca als jutges "activistes" a càrrec de causes contra Pablo Iglesias i Unides Podem.

En aquest context s'ha negociat durant el mes de juliol un acord entre el PSOE i el PP, ja bastant avançat, per anunciar el nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ), caducat des del 4 de desembre del 2018, amb la cobertura de quatre places vençudes al Tribunal Constitucional, el nou Defensor del Poble i algunes vacants al Tribunal de Comptes abans del 7 de setembre, data fixada per a la celebració de l'acte d'obertura de l'any judicial, que presideix Felip VI.

Segons va explicar Cayetana Álvarez de Toledo, Casado li va esmentar aquest pacte entre les raons per destituir-la, tenint en compte la seva previsible oposició, cosa que la ja exportaveu, en efecte, va ratificar davant els mitjans de comunicació.

La dependència de Casado respecte als mitjans de comunicació es va poder comprovar el mateix dilluns 17 després de conèixer-se la versió de Cayetana sobre aquest "pacte per la justícia". Immediatament, al veure la reacció adversa d'alguns dels seus suports, el president del PP va filtrar que la versió de la seva exportaveu parlamentària no era certa i que no hi haurà "pacte per la justícia".

Ja es veurà, en tot cas.