La salutació del panda

Si conviviu amb nens o us hi relacioneu amb certa freqüència segur que heu sigut víctimes d’una de les salutacions de moda. Un gest que consisteix a deixar caure el cap mentre estires un braç cap a un costat i doblegues l’altre en el mateix sentit davant de la cara. No només serveix com a moviment de benvinguda. També és útil per fer la brometa pesada quan algú et vol saludar, abraçar o fer una encaixada de mans. La criatura ràpida de reflexos fa veure que està a punt de correspondre’t i, a l’últim segon, fa el gest. Una gracieta que fa que et quedis amb la mà penjant mentre el nen o nena es parteixen de riure.

És un nou dab. El dab és un moviment de la dansa urbana. Sobre el seu origen hi ha molta polèmica i cap conclusió. Uns consideren que prové del hip-hop d’Atlanta. El raper Bow Wow ho va atribuir a les comunitats addictes al cànnabis que practicaven aquest moviment com a salutació abans que fos un ball. Però molts col·legues seus li van portar la contrària. D’altres ho van atribuir a un gest conegut entre els addictes a la cocaïna com a dabbing. Consisteix a esnifar la droga que prèviament t’has posat al plec del braç, com si et tapessis la cara per fer un esternut. Hi ha més consens a l’hora de determinar qui l’ha popularitzat mundialment. El famós dab ha esclatat gràcies al videoclip d’un raper inicialment desconegut que es va fer viral l’any passat fins a convertir-se en el número u de les llistes d’èxit dels Estats Units. Se’l coneix com a Desiigner, té dinous anys i una cançó (insofrible per als neòfits en aquest gènere musical) que es diu Panda. El videoclip és no només inaguantable sinó inquietant. Una història violenta en què el protagonista té tota la pinta d’estar sota els efectes de substàncies narcòtiques i que, a part de robar individus a punta de pistola, de tant en tant, en primer pla, fa aquest moviment de braços i clatell de manera molt fugaç mentre de fons se sent, barrejat amb ritmes sincopats, la tornada “Panda-panda-xi-xi-rrraaaa! ” Aquest gest del raper de dubtosa integritat moral que atraca conductors de cotxes ara el fan els nens a l’escola. Quan els toca sortir a la pissarra a solucionar un problema, hi ha el moment d’orgull espontani de salutació Panda quan la mestra anuncia que el resultat és correcte. Fins i tot alguns professors han decidit assumir-lo com a col·lectiu a classe per connectar amb els costums de la canalla. Els pares i mares s’hi han sumat, tips de quedar-se amb la mà en l’aire abans de fer una abraçada o una carícia als seus fills, que els esquiven amb el “ Xi-xi-rrraaaaa! ” mentre riuen burletes. Als camps de futbol, els nens i nenes celebren els gols amb el mateix gest de Desiigner. També quan l’ampolla de plàstic queda dreta fent l’ ampolla challenge. De fet, la primera revista a documentar el moviment va ser l’ Sports Illustrated, perquè els jugadors de la NFL van ser els primers a utilitzar el gest com a celebració dels touch-downs.

L’epidèmia és tan gran que hem arribat a la paradoxa màxima. Hi ha un anunci de CaixaBank a la televisió que acaba amb una família sencera celebrant la seva felicitat estalviadora fent, simultàniament, el gest del “xi-xi-rrraaaa! ” Del videoclip del raper atracador a l’anunci de l’entitat bancària. Això de la viralitat té la seva ironia.