Salvador Illa, elegit 133è president de la Generalitat amb els vots del PSC, Esquerra i els comuns

BarcelonaSalvador Illa ja és el 133è president de la Generalitat de Catalunya. El líder del PSC ha estat escollit amb els 42 vots del seu partit, els 20 d'Esquerra i els sis dels comuns en una votació a última hora de la tarda d'aquest dijous, després d'una jornada plena d'incògnites i marcada pel retorn i posterior desaparició de l'expresident Carles Puigdemont. Junts ha intentat aturar el ple dues vegades davant del dispositiu policial per capturar l'expresident, però no ho ha aconseguit: tant Esquerra com els socialistes, que tenen majoria a la mesa, han rebutjat suspendre'l i finalment (i en contra dels pronòstics) la sessió ha culminat amb la votació de la investidura. "Governaré per a tothom", ha dit Illa, just després de ser escollit.

Vuit hores abans, quan els Mossos buscaven el líder de Junts per tots els carrers de Barcelona, Illa prenia la paraula davant del ple del Parlament per desgranar un programa de govern amb què vol "unir i servir" la Catalunya dels vuit milions de catalans. El candidat ha rescatat el lema que va fer servir durant la precampanya del 12-M, quan ja va anunciar que, si governava, centraria la seva tasca de govern en la millora dels serveis públics. Abans d'endinsar-se en el seu full de ruta per a la legislatura, i davant l'enrarida situació al Parlament amb la possible detenció de Puigdemont, ha fet una crida als jutges perquè apliquin la llei d'amnistia íntegrament i "sense subterfugis": "Catalunya ha de mirar endavant. No pot perdre temps i ha de comptar amb tothom", ha subratllat.

Catalunya dins l'Espanya "plurinacional"

En un discurs de 40 minuts –curt, tractant-se d'una investidura– i íntegrament en català, el candidat ha reivindicat la "nació oberta i diversa" que és Catalunya dins d'una Espanya "plurinacional" –fins ara, el PSC feia servir el terme pluricultural– i ha volgut lloar la figura de l'expresident Josep Tarradellas per la seva capacitat de bastir ponts i unir el catalanisme. Al llarg de la intervenció, ha fet diverses picades d'ullet als seus dos socis d'investidura, Esquerra i els comuns, reivindicant les "coalicions de progrés" com a resposta a l'auge dels discursos de l'odi arreu del món. Fins i tot ha elogiat un parell de vegades la contribució del president en funcions, Pere Aragonès, a la millora dels serveis públics a Catalunya durant l'última legislatura, primera pedra de la "tercera gran transformació" de Catalunya que el socialista vol ara impulsar des de la Generalitat. La primera gran transformació –ha subratllat– la va posar en marxa l'expresident Jordi Pujol desplegant les institucions de l'autogovern de Catalunya; la segona, els expresidents socialistes Pasqual Maragall i José Montilla, apostant pel desenvolupament de les polítiques socials.

En aquesta revisió històrica dels governs de la Generalitat, Illa no ha mencionat ni els expresidents Artur Mas i Quim Torra –presents a l'hemicicle– ni Puigdemont, tres figures polítiques contra les quals va arremetre en campanya pel seu paper de promotors del Procés. Sobre l'encaix entre Catalunya i Espanya, únicament ha cridat a "afrontar sense prejudicis els conflictes polítics mal resolts" i s'ha compromès a abordar-ne possibles sortides a la convenció pactada amb ERC. Cap menció al referèndum, ni tan sols a una consulta en el marc de l'Estatut.

"Acords d'investidura, no de legislatura"

Conscient de les reticències a Esquerra envers la seva investidura, Illa ha aprofitat per fer-se seu, una vegada més, el pacte per impulsar un nou finançament singular per a Catalunya: "Un pas endavant substancial i necessari per al nostre autogovern que no posa en risc el principi de solidaritat; ans al contrari", ha dit. També ha defensat l'acord amb Esquerra per potenciar el català, "columna vertebral de la nació", sense fer cap menció al castellà ni al seu paper a l'escola, un dels punts de fricció entre els socialistes i els socis d'investidura la legislatura anterior.

"El nostre és un sí amb condicions, un sí en guàrdia", li ha respost minuts després Josep Maria Jové (ERC), que ha insistit que els vots dels 20 diputats republicans garantiran la investidura d'Illa, però no la governabilitat si no es compleixen abans els acords assolits. "És un acord bo per al país. Cap independentista es pot avançar a aquestes mesures", ha remarcat Jové, amb relació especialment al pacte en fiscalitat. De fet, Illa ha acabat reconeixent que el concert econòmic no és el model del PSC, però ha agraït la "tossuderia" d'ERC durant la negociació per arribar a un acord per millorar el finançament català amb el nou model.

Davant del pacte ERC-PSC, el president de Junts al Parlament, Albert Batet, ha erigit el seu partit en "alternativa independentista" davant del govern de Salvador Illa, que ha titllat de presidenciable de "dependència espanyola". A parer de Junts, "la nació està més en perill que mai amb la investidura d'Illa", de qui ha recordat que va reclamar l'aplicació del 155 i la supressió de l'autogovern de Catalunya. Unes paraules a les quals ha contestat el diputat del PSC Ferran Pedret pràcticament al final de la sessió: "El país no és seu. És de tothom. I no està en perill només perquè vostès no governin".

Aliances d'esquerres

De l'acord amb els comuns, Illa ha destacat el compromís en polítiques d'habitatge i per "una fiscalitat d'esquerres que no inclourà excepcions" –per exemple, la del Hard Rock, que s'han compromès a eliminar–. Des de les files dels comuns, Jéssica Albiach ha recollit el guant, però ha avisat que fiscalitzaran que els socialistes compleixin i que, en tot allò en què mantenen diferències –com ara l'ampliació de l'aeroport de Barcelona–, els continuaran fent "oposició". En aquest sentit, el mateix Illa ha reconegut que els pactes tancats en les últimes setmanes són "d'investidura i no de legislatura", per la qual cosa s'haurà de guanyar els suports per tirar endavant les seves lleis. S'ha compromès a pactar-les prioritàriament amb Esquerra i els comuns, tot i que ha assegurat que el nou Govern "dialogarà amb tothom que ho vulgui", també amb Junts, el PP i la CUP. Des del PP, però, ja li han avançat que li faran una "oposició absoluta": "Vostè ressuscita avui aquí el Procés, el remodela i el reforma", li ha etzibat Alejandro Fernández. Laia Estrada (CUP) tampoc no ha rebut amb els braços oberts l'oferta del socialista, a qui ha acusat d'haver escorat el PSC a la dreta i a l'espanyolisme.

Els dos únics grups als quals Illa no ha allargat la mà per arribar a acords han estat Aliança Catalana i Vox. De fet, ha assegurat que "l'eix central i fonamental" del seu Govern serà desplegar polítiques per desmuntar els discursos de l'odi de l'extrema dreta. "Amb vostès, cap diàleg", ha avisat. Garriga ha acusat els socialistes de tancar pactes per mantenir-se en el poder i ignorar els problemes de la ciutadania de Catalunya, mentre que Sílvia Orriols ha disparat contra Esquerra per cedir els seus vots a un "president espanyolista".