Sánchez dobla l’aposta catalana però busca el suport de Cs

MadridPedro Sánchez va respondre ahir a la negativa del Parlament a triar Miquel Iceta com a senador -barrant-li el pas de la presidència de la cambra- amb “dues tasses”. Així definien divendres a l’entorn del president espanyol en funcions la candidatura de Meritxell Batet com a presidenta del Congrés i del senador del PSC Manuel Cruz com a substitut del primer secretari del partit al capdavant de la cambra alta, que el PSOE va anunciar a primera hora del matí. A diferència de la proposta d’Iceta, la setmana passada, aquests moviments tenen tots els números de tirar endavant dimarts que ve, quan s’han de votar les dues meses, després de l’acord amb Unides Podem per a la cambra baixa, i tenint en compte la majoria absoluta socialista al Senat -i que Cruz ja té l’acta-. El president espanyol ha aconseguit fer un ple en la seva doble estratègia: s’ha allunyat dels independentistes a les portes de les eleccions del dia 26, amb la qual cosa ha tocat de mort el principal argument del PP i Cs, i a la vegada ha transmès una imatge de voluntat de resolució de la qüestió territorial amb visió federal, col·locant per primer cop des de la Transició una catalana al capdavant del Congrés, i per primer cop des de la Primera República, un al Senat.

Acostumats a fer de la necessitat virtut, al PSOE havien plantejat l’operació Iceta com una jugada en la qual només podien guanyar, perquè tant l’escenari de la seva elecció com el del rebuig independentista tenien externalitats positives per a les expectatives electorals del partit. Però tenien guardat aquest as a la màniga, i ahir els col·laboradors del president espanyol no podien amagar l’eufòria pel que consideren una jugada rodona. “ERC ha quedat retratada i hem llançat un missatge d’esperança: Catalunya té molt a aportar al conjunt d’Espanya”, resumia ahir una font de la Moncloa.

Amb aquest marc creat, el PSOE va posar en marxa ahir la següent fase de la seva estratègia: traslladar la pressió a Ciutadans perquè li faciliti la investidura, per evitar la dependència dels independentistes. Ho van fer, en uns missatges evidentment coordinats, tant la ministra portaveu, Isabel Celaá, després del consell de ministres, com el secretari d’organització del partit, José Luis Ábalos, després d’una reunió de l’executiva en la qual es van aprovar les propostes per a la composició de les meses i també els portaveus dels grups parlamentaris a les dues cambres del partit: continuaran sent Adriana Lastra, al Congrés, i Ander Gil, al Senat.

“Per l’estabilitat”

Celaá va anar més enllà i va demanar també al PP que faciliti la investidura de Sánchez com a “servei a Espanya” i per aportar “estabilitat”, aquest últim un argument coincident amb el d’Ábalos, que això no obstant va acotar la petició de suport a una abstenció de Ciutadans. “No volem dependre dels independentistes. Els que no volen que ho fem, com Ciutadans, que s’abstinguin, que ho facin per Espanya, per l’estabilitat, per respectar els resultats electorals”, va explicar Ábalos.

La petició té també un doble objectiu, en el mitjà termini. Tot i que els socialistes són conscients que Albert Rivera és avui als antípodes de facilitar-los la governabilitat -tenint en compte la seva batalla amb Pablo Casado per liderar l’oposició a Sánchez-, la seva negativa explícita a abstenir-se donaria a Sánchez el marc del “no hi havia més remei” que pactar amb ERC, sempre que els republicans acabessin facilitant la investidura per evitar el risc d’una repetició electoral que pugui acostar l’extrema dreta al poder.

El PSOE, doncs, encara la recta final de la campanya per a les municipals, les autonòmiques i les europees del dia 26 amb el principal argument del PP i Cs, sobretot a les comunitats amb més vot espanyolista en vies de neutralització. Tot i així, ahir els dos partits van burxar en el suport que va donar Batet en el passat al dret a decidir al Congrés, mentre que al PSC van celebrar l’elecció dels dos candidats, que els obre la porta a unes cotes de poder desconegudes en tota la història de la formació catalana.

Batet presidirà una mesa acordada amb Unides Podem, de majoria progressista i amb dos membres més del PP i Cs, de la qual també formarà part l’ex tinent d’alcalde de Barcelona Gerardo Pisarello. Al Senat, en canvi, el PSOE ha renunciat a la seva majoria absoluta i ha cedit un lloc de la mesa al PNB. Cruz serà president amb visió de permanència, i no serà substituït per Iceta, encara que el TC acabés donant la raó al PSOE i forçant el seu nomenament com a senador, va explicar Ábalos. Això va obrir el joc de les especulacions sobre un possible futur del primer secretari del PSC al govern de Pedro Sánchez, que el partit no va confirmar ni va desmentir.

Amb la incògnita de la formació de la mesa aclarida, la votació de dimarts que ve tornarà a posar en relleu un dels primers grans assumptes que haurà de tractar Batet des del seu nou càrrec: com procedir amb els presos electes, que dilluns recolliran la seva acta i dimarts seran a la sessió de constitució de les cambres.

De posat àgil i inquiet, Meritxell Batet (Barcelona, 1973) recorre els passadissos del Congrés des del 2004. És una política feta a si mateixa, aplicada i amb objectius clars que, com el seu cap, Pedro Sánchez, ha sobreviscut a moments difícils gràcies a la seva capacitat de resistència i amb un instint natural per triar les batalles. De jove volia ser ballarina, però va abandonar el somni per perseguir una carrera de dret que es va haver de pagar amb beques i fent de cambrera al Nick Havanna o la Bikini. De la UPF va passar a fer d’assessora sense carnet de Narcís Serra, fins a fer el salt al Congrés. En aquests anys el partit va passar de les victòries rotundes a foradar dos cops el terra electoral. L’últim, el 2016, amb ella de cap de llista. La futura segona autoritat de l’Estat va saltar-se la disciplina de vot a favor del dret a decidir, una batalla que va abandonar, i per mantenir la fidelitat al “no és no” a Rajoy. Les aliances orgàniques van arribar a suposar-li maldecaps. Va fer costat al perdedor Eduardo Madina en la pugna inicial contra Sánchez, i després a Sánchez abans de ser defenestrat. En el procés de primàries va evitar alinear-se públicament amb ell, però mai va partir peres amb qui estava cridat a recuperar el to del socialisme espanyol amb un assalt a la Moncloa aleshores inimaginable. D.S.U

Meritxell Batet

Manuel Cruz

De polític accidental lluny del focus mediàtic a quarta autoritat de l’Estat. Manuel Cruz (Barcelona, 1951) és el pla B a l’operació de Pedro Sánchez per situar un català i federalista convençut al capdavant de la cambra alta. Expresident de Federalistes d’Esquerres (2013-2016), entitat que va néixer en oposició al Procés, no té carnet de partit però fa temps que està lligat al PSC: va ser número dos de Meritxell Batet a les generals del 2016 i el 28-A es va encapçalar la llista del partit al Senat. Doctor en filosofia i catedràtic a la Universitat de Barcelona, al Congrés va ser un dels quinze diputats socialistes que van votar no a la investidura de Mariano Rajoy. I ara al Senat aspira a transformar la cambra en un veritable fòrum de representació territorial que li agradaria poder traslladar a Barcelona. La “prudència” i la capacitat de “dialogar” i “buscar acords” -trets que li atribueix un dirigent del PSC- no li han restat contundència contra l’independentisme. Pròxim a Joaquim Coll, exvicepresident de Societat Civil Catalana, ha estat molt crític amb el Procés i el dret a decidir i ha qüestionat la manca de pluralisme a TV3. Autor d’una trentena de llibres i col·laborador en mitjans de comunicació, comparteix amb Iceta les conviccions federalistes, però el seu nom té menys força simbòlica i mediàtica com a president del Senat. Marc Toro.