Sánchez busca legitimar-se a les urnes
BarcelonaPedro Sánchez va sacsejar aquest divendres el tauler convocant eleccions generals per al 28 d'abril, un mes abans de les municipals i autonòmiques. Aquesta era la data preferida pels 'barons' del seu partit, que no volien que coincidissin totes les eleccions en un superdiumenge. La jugada de Sánchez, arriscada com totes les que ha protagonitzat en la seva encara breu vida política, busca reforçar el seu lideratge en un context que considera que el pot afavorir electoralment. I quin és aquest context?
Doncs, per una banda, una dreta fragmentada i radicalitzada, amb Pablo Casado i Albert Rivera anant de bracet del tercer en discòrdia, l'extrema dreta de Vox. Aquesta aliança, assajada a Andalusia, va quedar consagrada en la foto de la manifestació per la unitat d'Espanya de la plaça Colón de Madrid. I per aquí Sánchez aspira a gratar molt de vot centrista i a mobilitzar els seus votants amb el discurs de la por, que en altres ocasions s'ha demostrat molt eficaç. A l'altra banda hi ha els pèrfids independentistes, que no han volgut donar suport a uns pressupostos socials perquè estan obsessionats amb el seu únic tema. Per aquí Sánchez aspira sobretot a insuflar força al PSC i contrarestar el discurs de la dreta, que l'acusa d'haver arribat a pactes inconfessables amb Torra.
Però en realitat l'oportunitat que ha vist Sánchez en aquesta convocatòria electoral és la de legitimar-se com a president espanyol o, si això no és possible, com a líder del PSOE, a través del vot popular. És molt probable, donada la fragmentació de la dreta en tres partits, que el PSOE sigui la força més votada, cosa que li permetria mantenir-se com a líder de l'oposició fins i tot si hi ha un pacte per foragitar-lo. Igual que va fer amb les primàries, Sánchez pretén, proposant un plebiscit sobre la seva persona, desfer-se del control dels 'barons'.
En tot cas, des del punt de vista de Catalunya, l'interès és saber què està disposat a fer Sánchez si rep el suport de la ciutadania i està en condicions de governar durant quatre anys. Aquesta perspectiva temporal obriria un escenari nou, ja que deixaria de patir l'actual pressió de la dreta i podria posar en marxa un diàleg amb els independentistes amb més garanties d'èxit que ara. Una derrota electoral de la dreta ajudaria, sens dubte, a crear una clima més adequat per a la negociació. Falta, però, que hi hagi la valentia necessària a totes dues bandes de la taula.
Abans, però, Sánchez necessitarà mobilitzar tot el votant d'esquerres i que Podem no s'enfonsi, ja que no s'albira cap altra manera de frenar el tsunami autoritari que ja va escombrar Susana Díaz a Andalusia. I a Catalunya seria imprescindible una victòria incontestable de les forces republicanes per llançar el missatge que el problema català no es resoldrà a través de la repressió. Quan l'única arma amb què es compta és el vot no es pot renunciar a cap cita electoral. La del 28 d'abril, a més, servirà per a una altra cosa: aquella nit Catalunya té l'oportunitat d'aparèixer amb un color diferent als mapes. I això té un alt valor polític, capaç d'influir en la política espanyola, i pedagògic.