Sant Ter Stegen
Moltes vegades es diu que, quan el millor del partit és el porter, és senyal que la cosa va fluixa. I d’alguna manera, els 120 minuts del Barça a la semifinal de la Supercopa van deixar molts dubtes, sobretot en atac i en el control del partit. Res que no s’hagués vist fins ara, en aquesta temporada d’alts i baixos, de bones actuacions i de grans fiascos. Però el cas és que el porter també pot ser decisiu i Ter Stegen, amb una actuació sublim, no només va permetre que el Barça arribés viu a la tanda de penals, sinó també que la superés.
Ter Stegen, a qui un servidor acostuma a qualificar de sant quan fa alguna aturada d’aquelles que semblen impossibles, va fer una exhibició a l’abast de molt pocs porters. Només va deixar que entrés una pilota, la del penal d’Oyarzabal, però va ser viu i va aprendre’n per aturar el llançament a la tanda de penals. Una tanda on va refusar els dos primers llançaments dels donostiarres, mentre que el tercer se’n va anar al pal. Però és que abans havia volat per evitar que una gardela de Zaldu acabés en gol, i va ser clau també per impedir que dues rematades de Januzaj, una de falta i l’altra en un mà a mà, signifiquessin un gol en contra. Que un porter cometi errades és normal, perquè tothom en comet, i més si es veu obligat a jugar amb els peus -ara ja ho fan gairebé tots-. Ara bé, el que compta és el que passa després. I de Ter Stegen destaquen dues coses. Una, que reacciona i es recupera a l’instant -allò que en diuen alguns la fiabilitat alemanya-. I, segona, i encara més important, que no acostuma a fallar en les grans cites. Com ahir.
El Barça, sense Messi, va ser un equip bastant sòlid al darrere, amb grans actuacions individuals de Ronald Araújo i Òscar Mingueza, i va tenir en alguns moments l’habilitat de jugar a camp rival i generar perill. Però, un cop més, li van faltar individualitats al davant per acabar de definir. Griezmann -penal a banda- va tornar a tenir aquells dies amb la pólvora mullada. Braithwaite va evidenciar que té pocs recursos. Dembélé va ser tan exuberant en les cavalcades com erràtic en la presa de decisions. I De Jong va ser capaç, un cop més, del millor -un gol- i del pitjor -un penal comès i un mà a mà claríssim fallat-. Contra la Reial Societat va servir la carta Ter Stegen, però a la final, sigui contra el Reial Madrid o contra l’Athletic Club, difícilment en tindrà prou només amb això. Però si el porter segueix sent fiable, la defensa aguanta el tipus i al davant arriba la connexió entre Messi i Pedri, potser es pot aspirar seriosament a aixecar el títol. Costarà, però somiar és gratis.