Misc08/05/2020

El Santander lidera la concessió de crèdits ICO a Catalunya tot i ser el quart banc en quota de mercat

Un terç dels préstecs han servit per renovar deute ja existent tot i que en teoria està prohibit

àlex Font Manté
i àlex Font Manté

BarcelonaEl Santander ha estat el banc més agressiu a l'hora de col·locar crèdits amb avals de l'ICO, la mesura estrella del govern espanyol per sostenir l'economia durant la pandèmia del covid-19.

Segons una enquesta realitzada per la patronal Pimec, entre les quatre grans entitats bancàries amb presència a Catalunya la que més crèdits ha concedit és la que menys quota de mercat té: el Santander. En concret, el banc d'origen càntabre ha entregat el 36% dels crèdits ICO entre les més de 1.000 empreses enquestades per Pimec malgrat que és la quarta entitat en quota de mercat entre les empreses catalanes, amb un 13,2%.

A continuació, CaixaBank i el Sabadell han estat les entitats més actives (han signat el 29% i el 24% dels préstecs, respectivament), mentre que el BBVA s'ha quedat just per sobre de l'11% malgrat que, en realitat, és la segona entitat amb més quota de mercat a Catalunya. A l'enquesta no s'hi han inclòs entitats com Bankia o Bankinter perquè "no han tingut una activitat representativa", segons ha explicat Pere Cots, director de consultoria estratègica i finançament a la patronal de petites i mitjanes empreses.

Cargando
No hay anuncios

L'agressivitat del Santander no s'aprecia només en la concessió de préstecs. L'entitat que presideix Ana Botín també ha estat la més dura a l'hora de cobrar comissions (el 40% dels clients del banc vermell van haver de pagar-les abans de rebre el crèdit, un percentatge molt més alt que els seus competidors) i també a l'hora d'obligar els seus clients a comprar altres productes financers a canvi de rebre el crèdit ICO.

Segons l'enquesta, més del 16% dels clients del Santander van veure's forçats a contractar algun producte accessori. Una tercera part d'aquests productes eren assegurances de vida. La segona entitat més activa en aquest concepte ha estat el Sabadell, on gairebé el 9% dels clients van haver de signar altres productes.

Cargando
No hay anuncios

Tot i això, segons Pere Cots, aquesta obligació de contractar altres productes es va produir al principi. Posteriorment, les queixes que van sorgir entre les empreses i autònoms que anaven al banc a demanar un crèdit va fer que aquesta problemàtica hagi baixat molt. "Ara fa setmanes que no detectem queixes per l'obligació de signar productes complementaris", ha explicat Cots.

Des que es van habilitar els crèdits ICO, al sector ja explicaven que el Santander estava sent molt agressiu. En teoria, els bancs van pactar que no aprofitarien la crisi del covid-19 per robar-se clients i que només concedirien crèdits ICO a aquelles persones i empreses que ja fossin clientes seves abans de la pandèmia. Però, almenys en el cas del Santander, això no ha estat així.

Cargando
No hay anuncios

Tal com va explicar l'ARA, hi ha empreses que no eren clientes del banc càntabre i que han rebut trucades d'aquesta entitat oferint-los crèdits ICO.

Renovació de deute antic

Segons l'enquesta de Pimec, els bancs sí que han estat utilitzant els crèdits ICO per renovar deute ja existent. Això en teoria està prohibit explícitament pel govern, ja que l'executiu considera que això és un subsidi encobert a la banca (atès que el banc agafa deute antic i el renova amb un aval públic del 80%).

Cargando
No hay anuncios

En concret, un 37% dels crèdits concedits s'han destinat a renovar deute anterior a la pandèmia, segons els enquestats. La xifra és molt elevada en el cas del Sabadell (79% del total dels crèdits concedits) i el BBVA (62%), inferior al Santander (40%) i molt més minoritària a CaixaBank (11%).

Queixes pels tipus d'interès

Actualment, la principal queixa de les empreses que volen accedir al finançament amb avals públics és el tipus d'interès que cobren els bancs, segons Pere Cots.

Cargando
No hay anuncios

L'enquesta mostra que els sectors on menys interessos es paguen pels crèdits ICO són la logística i la indústria, on l'interès més habitual és de l'1,5%. En canvi, tant a la construcció com al comerç i l'hostaleria el tipus d'interès més comú és del 2,5%. Tot i així, hi ha casos en què els enquestats han pagat fins a un 4,6% (en el cas de l'hostaleria). Cots opina que, tenint en compte que hi ha un aval públic de fins al 80% sobre el préstec, les condicions segurament haurien de ser més homogènies.

Per entitats, el BBVA és el banc que té un tipus d'interès més alt de mitjana (2,42%) i CaixaBank el que el té més baix (1,58%). Amb tot, les mitjanes poden quedar desvirtuades per grans operacions que modifiquin el resultat final. En les quatre entitats, el tipus d'interès més habitual ha estat de l'1,5%, excepte al Santander, on el tipus més habitual ha estat del 2,5%.