Ajudin, però siguin eficients

Finalment, i després de molta discussió interna, el govern d'Espanya ha aprovat una renda mínima d'emergència –o ingrés mínim vital, com l'han anomenat– per evitar que aproximadament 6 milions i mig de treballadors i autònoms, el 30% de la població activa ocupada, no quedin exposats directament a la pobresa com a conseqüència de la crisi del coronavirus. Fa més de quinze dies el president de la Generalitat, Quim Torra, i la presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, ja van demanar a l'executiu de Pedro Sánchez que posés en funcionament una renda d'aquestes característiques per fer front a la situació generada per la pandèmia. De tota manera, la reivindicació d'una renda bàsica universal (o renda garantida, o renda bàsica de ciutadania) ve de molt abans que el covid-19 i els seus estralls en la salut i l'economia mundials, i podreu trobar tota la informació i l'opinió al respecte a la pàgina web de la Xarxa de Renda Bàsica. En teoria, la mesura s'aprova amb la vocació que sigui permanent i no conjuntural.

Amb això el govern de coalició comença tot just a donar resposta a la reivindicació de la renda bàsica, associada a societats del benestar consolidades i a models diguem-ne avançats de socialdemocràcia. Políticament és una victòria d'Unides Podem, i encara més del vicepresident de Drets Socials, Pablo Iglesias, que per cert també s'ha apuntat a la moda nefasta, estesa entre els líders polítics espanyols, d'apel·lar als "compatriotes": almenys Iglesias hauria de tenir present que som molts (no tan sols independentistes) els que aspirem a ser tractats com a ciutadans i no com a compatriotes, i especialment no com a súbdits: la ciutadania també és un valor republicà; el patriotisme i l'heroisme (aquests dies també hi ha una gran xerrameca sobre herois, heroïnes i heroïsmes) els podem deixar als xarlatans. Sigui com vulgui, aprovar aquest ingrés mínim vital (una mesura que té semblances amb l'helicopter money que es va fer famós al començament de la crisi) semblava imprescindible, atès que són àmplia majoria els treballadors i les famílies que no poden esperar mesos sense tenir ingressos. També és important mirar a demà passat, com en la decisió que ha pres el Govern Balear (altra vegada) d'allargar els ERTO de força major com a productius mentre hi hagi restriccions per causes sanitàries, a fi d'evitar que no es passi dels ERTO als ERO, és a dir, dels expedients de regulació temporal als acomiadaments llisos i pelats.

I és fonamental, a propòsit d'això, que l'administració sigui ràpida i eficaç atenent no ja els ciutadans ni els compatriotes, sinó els contribuents. Que els tràmits no s'eternitzin i que la burocràcia es redueixi a la mínima expressió, o directament desaparegui. No és tracta d'esmentar sempre Alemanya, però allà els autònoms reben primer la renda que els pertoca i després ja la justificaran. Avantatges, dèiem ahir, dels països que no es prenen la corrupció en broma i que valoren el fet de pagar impostos, perquè veuen com es tradueixen en mesures per al benefici de la comunitat.