Badalona, alcohol i ultradreta
Com sempre que es tracta d'alcoholisme, tot en el cas de l'exalcalde Badalona Álex Pastor està envoltat de mentides, hipocresia i irresponsabilitat. Començant per les seves, esclar, perquè un alcohòlic –si no es recupera– és per definició un mentider, un hipòcrita i un irresponsable. Però continuant per les de tots els altres: els que ara es fan els sorpresos i els que diuen “Jo ja ho sabia”. Els que ho van deixar passar i els que estaven esperant que passés el que ha passat. L'alcoholisme és un problema de salut pública, ara que parlem tant de salut, i com a societat seguim cometent el greu error d'amagar-lo entre brometes estúpides i escarafalls de beata falsa. Álex Pastor ja ha fet el que fa qualsevol alcohòlic: destrossar la seva vida i la dels que l'envolten, i culminar-ho tot amb una gran i patètica traca final. Ara bé: se li ha acabat una vida, però té l'oportunitat de començar-ne una altra. Dependrà d'ell. Els altres podríem provar a no seguir fingint que l'alcoholisme no està present dins la nostra vida pública, perquè hi és i impregna –mai més ben dit– tots els estaments, per enlairats que siguin.
Hi ha personatges, per altra banda, que no necessiten intoxicar-se amb res perquè ells mateixos ja són tòxics a bastament. Xavier García Albiol és dels que afirmen que ja eren coneixedors que Pastor “tenia problemes”, aquest trist eufemisme per no esmentar l'alcohol, que és una cosa molt sana “si se sap beure” (sens dubte, Albiol en sap). Albiol va pujar a la palestra política ventant mastegots a un manifestant anti Guerra de l'Iraq i va aconseguir la batllia de Badalona prometent “netejar-la” d'immigrants: un eslògan, per cert, que li va fabricar Iván Redondo, l'actual assessor de confiança de Pedro Sánchez. Un informe del Consell d'Europa va posar Albiol com a exemple de xenofòbia en la política espanyola: això va ser poc abans que ell mateix, com a líder del PP de Badalona, i el grup municipal de Ciutadans donessin els seus vots per tirar endavant la moció de censura contra Dolors Sabater, de Guanyem Badalona en Comú. Tanmateix, Ciutadans i PP no van voler entrar a formar part del nou consistori, i van deixar Pastor com a nou alcalde però en una situació agònica de bon començament, en absoluta minoria i sense cap suport estable. Ara s'entén la jugada, que semblava extravagant però només era indecent: es tractava de posar un ninot a l'alcaldia, ebri d'alcohol i de deliris de grandesa, i esperar que s'estavellés. Ara Albiol pretén passar a recuperar l'alcaldia, que percep com a seva i que sobretot necessita atesa la fragilitat en què es troba el PP català. Té possibilitats de fer-ho perquè el PSC, que també ha jugat al mateix joc macabre però a l'altra banda de la taula dels tafurs, s'ha posat també en evidència i complica el que podria ser un retorn legítim de Dolors Sabater. Seria desitjable en tot cas evitar que Badalona, després de tot aquest episodi vergonyós, ho culminés amb la gran i patètica traca final de confiar novament el seu govern a la ultradreta albiolesca.