CDR, tots a la presó també
EscriptorEn els últims sis mesos, s'han produït a Catalunya desenes d'agressions i actes violents comesos per grups i grupuscles espanyolistes, d'extrema dreta i/o neonazis, davant dels quals no han dit ni piu ni el PP ni Cs (és lògic, són votants seus), ni tampoc el PSOE ni el PSC: ben al contrari, els dirigents socialistes s'han dedicat a acudir a les manifestacions que convoquen les entitats dites civils que emparen i animen aquests ultres. En els atacs que perpetren els ultres es produeix violència ben real, que no necessita ser inventada en declaracions sincronitzades de polítics (com les que veiem aquests dies, a càrrec de dirigents dels partits esmentats) ni per la fiscalia, que tot seguit actua al dictat de les seves directrius. Quan els ultres ataquen, hi ha sempre persones que en surten ferides i destrosses de béns públics i privats, tot plegat acompanyat d'insults, actituds intimidatòries o vexatòries i exhibicions de simbologia nazi i franquista.
Tot això es produeix, ho repetim, sense que surti cap polític del 155 a fer-hi el més mínim esment, i gairebé sempre amb una absoluta impunitat policial i judicial. Els responsables de l'atac a la llibreria Blanquerna, tot i haver estat condemnats a presó, campen tranquil·lament a lloure: recordem que un d'ells, anomenat Íñigo Pérez de Herrasti, és cunyat del novio de la muerte i ministre d'Educació i Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, i cosí de l'exministre de Defensa i venedor d'armes Pedro Morenés. Parlant de famílies, la del jove antifeixista valencià Guillem Agulló lamentarà d'aquí a una setmana el vint-i-cinquè aniversari del seu assassinat a mans d'un grup d'extrema dreta. Dels seus assassins només un, Pedro Cuevas, va anar a presó, i només per quatre anys, després dels quals ha continuat militant en grups violents d'ideologia ultra i fins i tot ha anat a llistes electorals, mentre era absolt pel Suprem d'un segon judici per tinença il·lícita d'armes i se li retornava l'arsenal que se li va requisar a casa seva. La impunitat per a l'extrema dreta, a Espanya, ve d'enrere. De sempre. Torno a dir que esperem asseguts que algun socialista o algun d'aquests intel·lectuals que no dubten a escriure que Catalunya està fanatitzada pel totalitarisme independentista es pronunciï sobre tot això.
Els CDR no han comès cap acte de violència, només actes de desobediència civil, però tant se val. Com amb els detinguts per cremar fotos del rei, o com amb el regidor Joan Coma, que va viatjar emmanillat dins un furgó policial des de Vic fins a l'Audiència Nacional per haver dit que per fer una truita s'han de trencar ous, la lògica absurda i grotesca de la repressió no té enfront ni mesura. Diran el que vulguin i faran el que vulguin, amb l'objectiu de sempre: subjugar la ciutadania a força de fer-li por. Segurament les acusacions falses contra els CDR comportaran més detencions i qui sap si més empresonaments. El govern d'Espanya i els seus còmplices no ho volen veure, però aquests són el tipus d'excessos que precedeixen les caigudes dels règims autoritaris.