Cobos, Ceña, homes d'honor
Si no estigués també massa usat, feixista és el qualificatiu exacte per descriure el coronel de la Guàrdia Civil, i cap de la comandància de Madrid, Diego Pérez de los Cobos, destituït pel ministre de l'Interior Grande-Marlaska. Després s'hi ha afegit la dimissió de Laurentino Ceña, DAO (director adjunt operatiu) promogut pel mateix Marlaska, que va considerar valuós el servei de Ceña durant els aldarulls a Catalunya de la tardor passada en resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders de l'1-O. El paper de Ceña diuen que va ser apaivagar els ànims d'altres comandaments de la Guàrdia Civil (singularment l'embravit general Pedro Garrido) i treballar perquè fossin la Policia Nacional i els Mossos els que repartissin llenya entre els manifestants. Si és així no se'n va sortir gaire, perquè va ser la Guàrdia Civil la que va practicar, el 23 de setembre, la detenció dels CDR acusats de terrorisme per la mateixa Benemérita i que ja fa dies que es troben en llibertat.
Tornant a Pérez de los Cobos, és evident que el seu currículum (presumpte col·laborador del cop d'estat del 23-F, presumpte torturador, presumpte falsificador de proves, atestats i informes policials) reuneix mèrits més que suficients no tan sols perquè sigui destituït, sinó també processat. Ara bé, inferir que ha estat cessat perquè els independentistes en reclamaven el cap, com insisteix a propalar la premsa espanyolera, és sobrevalorar molt les forces de l'independentisme. Per altra banda, pensar que processar-lo conduiria a cap tipus de depuració de responsabilitats vol dir no conèixer la cúpula judicial espanyola, molt majoritàriament habitada per Marchenas, Lesmes i altres magistrats profundament afins a la ideologia ultradretana del coronel. De fet, les darreres actuacions públiques de Pérez de los Cobos han estat davant de tribunals: al Suprem, en el judici del Procés, i a l'Audiència Nacional, en el procés contra el major Trapero, contra qui De los Cobos practica una ferotge venjança personal. És difícil decidir què genera més vergonya aliena: si els flagrants falsos testimonis que va prestar el coronel en aquests judicis, amb l'anuència complaguda de fiscals i jutges, o el dispositiu policial per al referèndum de l'1-O que ell va liderar, i que constitueix (ho repetim) un dels episodis més lamentables en la història de la Unió Europea.
Per què s'ha actuat contra De los Cobos ara i no abans? Ah, perquè aquesta vegada ha anat a tocar el que no sona a Madrid. Dit amb més precisió, perquè abans servia l'Estat actuant contra “els catalans” -grup desestabilitzador contra el qual val tot-, i aquesta vegada ha volgut servir-lo actuant contra el govern. A Espanya hi ha, en efecte, una guerra oberta de l'Estat contra l'actual govern, i en aquest sentit sí que torna a ser com amb la República. A posta el PP reivindica De los Cobos com a home d'honor: podem estar segurs només d'una cosa, i és que la crispació i la pressió aniran a més. Que ningú esperi cap respir, i encara menys cap mostra de responsabilitat ni de decència.
